La conservació de la natura. Ecologia. La història. Les llegendes populars. La maduresa i el treball d'equip. L'amistat. L'enginy. La descoberta de noves cultures.
Temes secundaris:
Llegendes. Història. Misteri. Aventura.
Activitats
Parlem-nos ho a l'ombra de la Saloquia...
¿No trobeu molt més bonic el nom dels àrabs que no pas el nostre de «torre de guaita» o «talaia»? L'autor ha preferit conservar-lo perquè no es perdi del tot. En molts llocs del sud, l'anomenen «Salòquia», amb la força a la o, però antigament i en molts escrits medievals figura com a mot pla i no esdrúixol.
L'indret on passen els fets d'aquesta novel·la és real. El podeu trobar, si és que hi aneu alguna vegada, entre quatre pobles de la comarca del Baix Camp, que formen part de l'anomenada antiga baronia: Vilanova d'Escornalbou, Riudecanyes, Duesaigües i l'Argentera. Des de tot arreu, veureu al capdamunt la punxa del castell d'Escornalbou —antic convent de Sant Miquel d'Escornalbou— i, si us agrada caminar, us podeu enfilar per on vulgueu perquè hi ha camins que surten des de cadascun dels pobles. El més recomanable per a caminants és l'anomenat Camí Reial, des de l'Argentera. Però també hi podeu pujar pel de Duesaigües, que passa per la Font de la Vilamanya. Des de Riudecanyes, el més recomanable és pujar-hi per la carretera amb cotxe, moto o bicicleta perquè la pujada es més pronunciada. Els boscos d'Escornalbou es conserven, malgrat tot i a causa de l'abandó del conreu, força bé. És una de les reserves naturals de flora i fauna menys alterada ecològicament.
Ja sabeu que la literatura relata fets que a vegades són fruit de la imaginació de l'autor i a vegades pertanyen a històries viscudes. ¿Com qualificaríeu el que s'explica en aquesta novel·la... de gènere realista o de gènere fantàstic?
Mentre llegíeu, segur que us heu anat imaginant un indret o altre que té relació amb altres paisatges que vosaltres coneixeu. ¿Sabeu d'algun altre indret de la geografia catalana que s'hi assembli?
Si us ajudeu d'una bona guia de muntanya, segur que hi trobareu la Rosa dels Vents. Amb això, ja teniu una bona eina per dibuixar sobre un paper la situació dels diferents pobles per on es mouen les colles de la novel·la. Comproveu que cada topònim de poble es correspongui a la direcció d'un dels vents. Al mig, hi enlaireu la Saloquia. No oblideu l'acabament punxegut en forma de piràmide que correspon al turó de Santa Bàrbara, damunt del Castell.
Ara, només una dada històrica: l'indret real on s'ha situat la novel·la va ser un dels últims reductes sarraïns de les terres catalanes, perquè els sarraïns estaven ajudats pels pirates des del mar amb els quals es comunicaven gràcies a la torre de guaita, la Saloquia. Gairebé 700 metres d'alçada sobre el nivell del mar. El setge va durar 9 anys i l'última batalla va acabar el 1161, però els cristians —com ha fet ara l'autor— es van enamorar del nom àrab de la Saloquia i el van conservar encara més de sis-cents anys.
¿Recordeu que, a les fosques, el Cels guaita per la finestra de la seva cambra mirant al mar? Quan el dia és clar, la vista des del Castell d'Escornalbou s'eixampla pel Mediterrani des de les costes de Garraf fins a les terres del Delta de l'Ebre. I si encara el dia és més clar, diuen que s'hi pot veure la silueta de les Illes amb Mallorca. Per això, segurament, la gent dels voltants en diu «el mirador».
¿Us imagineu més bé el lloc ara? Completeu, doncs, el dibuix que abans heu fet amb la ratlla de mar que podeu comprovar en un atlas ampliat i detallat de la costa catalana. Poseu-hi també les Illes i us convencereu del que dèiem abans. r
¿Com us heu imaginat els personatges? ¿Per què no feu un conjunt corresponent a cadascuna de les colles i hi col·loqueu els seus noms? ¿On col·locareu el personatge central, Celselcampaneta? ¿Quin paper creieu que juga ell, doncs, al voltant de tots els altres? ¿Com el definiríeu, el noi de la Saloquia?
El Cels diu que la Saloquia és una mena de símbol per a la gent del voltant. Expliqueu què us sembla que vol dir això... ¿Hi ha algun altre indret prop d'on vosaltres viviu que tingui aquest caràcter?
¿Us heu adonat que la campana de la Saloquia és també tot un altre símbol? Feu una relació de totes les ocasions en què els personatges de la novel·la la fan tocar. ¿Per què creieu que fan servir la campana tots plegats?
¿Considereu que és just allò que es proposen, tant el Cels com els seus companys de les colles, així com, després, tota la gent del veïnat? ¿Per què us ho sembla, en tot cas? ¿Quines haurien pogut ser les conseqüències si tots ells no haguessin intervingut amb entusiasme? Feu-ne una relació i intenteu veure quines conseqüències podrien perjudicar només l'ésser humà, o només les bèsties o la natura en general.
¿Quines són les primeres reaccions que tenen els nois i noies de les colles? En les seves reunions, quins motius troben d'entrada com a més importants perquè les intencions del senyor de la Saloquia no es portin a terme?
¿Per què decideixen adreçar-se directament al senyor que consideren responsable dels fets? ¿Com qualificaríeu aquella entrevista? ¿Què passa, doncs, perquè després es posin a la feina i per mitjà de la gresca ben muntada mobilitzin els familiars i tot el veïnat? ¿Creieu que les decisions i la manera com van actuar van ser encertades? Resumiu quin va ser, en línies generals, el projecte que van posar en marxa.
Les colles fan tot de carotes, titelles, caps grossos, gegants... Segur que també n'heu fet alguna vegada, a l'escola, al barri, de colònies... Fixeu-vos com van pensar de seguida a fer servir tot de material aprofitat que aconsegueixen dels mateixos veïns. ¿No us sembla una bona proposta per una festa d'estiu? La novel·la us en dóna una relació i, poc o molt, us explica també com podeu elaborar cadascun dels elements.
Ja sabeu que les llegendes són fets que gairebé mai no han passat de debò però que gràcies a la veu popular han anat passant de temps en temps i s'han anat modificant explicant-les els avis als pares i els pares al fills i els fills a... Algunes de les llegendes de la novel·la, l'autor les ha sentides explicar, però algunes altres han sortit mentre anava escrivint la història d'A l'ombra de la Saloquia. Segur que on vosaltres viviu o on aneu de tant en tant de vacances, la gent més gran us en sabrà explicar alguna. És una altra feina que podeu fer: paper, llapis... o micròfon! Després l'escolteu, l'escriviu, la retoqueu i la conserveu bé perquè no es perdi.
Podeu fer també una relació dels instruments musicals que s'han empescat les colles. També podeu dibuixar tots els que conegueu de classes de música o d'haver anat a escoltar algun concert.
Segurament que al vostre barri, al vostre poble o a la vostra ciutat hi ha carrers i places pavimentats amb llambordes. De les llambordes més petites, les de color blavenc, en podem dir també «llambordí». Observeu bé la seva forma i el seu color. Relacioneu-ho amb la llegenda de la novel·la que s'hi refereix i expliqueu per què us sembla que aquest material es fa relliscós al casc de les cavalleries.
¿Creieu que els pares del Cels se senten orgullosos de la iniciativa del seu fill? ¿Com ho demostren? Reflexioneu també per què s'hi senten.
I acabem. Us haureu adonat que l'autor té una gran confiança a fer veure que les accions basades en la veritat, el treball i la colaboració decidida de tothom són força eficaces. ¿Hi esteu d'acord, oi? ¿Creieu de debò que accions d'aquesta mena són positives? ¿Sabeu d'algun lloc o d'alguna causa on la presència d'un Cels i les seves colles hi seria més que necessària? ¿Per què no munteu un dossier informatiu del cas que conegueu i, parlant-ne amb el vostre grup, intenteu buscar-hi una solució?
[Aquestes propostes es van incloure en la primera edició de la novel·la en paper, el 1981. En la revisió digital del 2018, s'han conservat gairebé intactes per la seva intemporalitat i el seu caràcter global educatiu]
Activitats complementàries
Vídeo documental «El País d'Escornalbou» (Diputació de Tarragona _ Canal Reus TV)
