GUIES DE LECTURA
Els patafis d'un patagó
- Temes principals:
Gegants, realitat i fantasia.
- Temes secundaris:
Cultura popular, història, orígens vida, mort i amor.
- Activitats
1. Dramatització. Fer la lectura dramatitzada dels capítols primer i segon, quan l'agutzil informa al saló de Plens de l'Ajuntament de la desaparició del gegant de la vila.
2. Sessió Plenari. Demanar assistir a una sessió del Plenari de l'Ajuntament. Prendre notes del que s'hi diu o s'acorda, dels procediments, de les discussions.
3. Humor. Pels ulls telescòpics del vell gegant es retransmeten tot de situacions que canvien la realitat (pàgs. 28-32). Afegir-ne de collita pròpia. Es pot improvisar un gegant fet amb una parella. Un treu la cara. El que s'amaga al seu darrera, treu els braços per una jaqueta o una bata posada davant darrera. El que treu la cara explica el que s'ha inventat, com si fos el gegant. L'altre fa els gestos que vulgui amb les mans. Es produeix així un efecte còmic.
4. Argumentació. Discutir sobre si la biografia fantasiosa de l'almirall Miaulis és una invenció o realment és la de l'expedicionari Pigafetta (pàgs. 59-108).
5. Recerca dades. Buscar informació sobre els personatges històrics o de ficció que apareixen a la novel.la (Tirant lo Blanc, pàg. 115; Mr. Darwin, pàg. 125). A partir d'aquí, buscar informació sobre la teoria de l'evolució de les espècies o l'obra clàssica medieval del cavaller Tirant.
6. Charles Darwin. Viatge a bord del Beagle. Publicació de «L'origen de les espècies» El 2009, any de la commemoració dels 200 anys del naixement de Charles Darwin i 150 aniversari de la publicació del llibre cabdal de la història de la ciència.
7. Antonio Pigafetta. El primer viatge al voltant del món. La crònica íntegra de l'expedició Magalhães - Elcano (1519-1522). Antonio Pigafetta va ser el cronista de la primera volta al món. Aquest cavaller italià va partir de Sevilla amb Fernando de Magalhães el 10 d'agost de 1519 i va tornar a la ciutat el 8 de setembre de 1522, amb Elcano i el grapat de supervivents de la nau Victòria, després d'haver dut a terme la que per a molts és la major gesta de la humanitat. Pigafetta va enregistrar detalladament cada fita i cada cas del seu viatge [descarregueu el relat íntegre en PDF aquí] i després va redactar una Relazione, que va lliurar a l'emperador Carles i a altres personalitats de l'època.
8. Recerca etnogràfica. Visitar un taller d'un artesà de bestiari fantàstic (gegants, capgrossos, àguiles, mulasses, titelles...). Fer un informe sobre materials, procediment de treball, confecció i altres característiques extretes de la conversa amb l'encarregat de l'obrador.
9. Evolució humana En aquesta pàgina trobaràs tot el que cal saber sobre l'origen de les espècies i l'evolució humana, amb recursos didàctics i fins i tot un còmic amb preguntes i respostes sobre els avantpassats.
10. Els gegants centenaris de Catalunya En aquesta pàgina podeu descarregar en PDF el catàleg «Gegants Centenaris de Catañlunya», editat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2016), signada per un equip d’estudiosos coordinat per Lluís Ardèvol, amb Carles Freixes, Jan Grau, Oriol Ibàñez, Jordi Miralles, Gerard Picó, Gerard Pouget, Joan Pozo i Albert Rumbo.
Propostes de treball després de la lectura de la novel·la
1) L'arc de Sant Martí simbolitza tota la fantasia i tota la realitat que hagis pogut trobar en la lectura de la novel·la. Potser sí que en un moment o altre t'haurà semblat que mai no se sap del tot què és allò que anomenem fantasia i allò altre que anomenem realitat. ¿Has esbrinat mai l'origen de l'arc de Sant Martí? La novel·la te'n dóna un. Interpreta'l com a fantàstic o com a real. Pots cercar, encara, la versió científica sense que per això se t'hagi de desfer l'encanteri.
2) Els gegants de Patagonya tenen cent dotze anys. Cerca també la història i els orígens dels gegants de la teva vila o de la teva ciutat. Si no en tens, et pots interessar pels d'algun poble de la teva comarca que gairebé segur que en té una parella. Potser hauràs de fer visites a l'arxiu municipal o a casa d'un historiador local.
3) Rellegeix la descripció que l'autor fa de Fulc. Imagina't també tu el desconegut personatge que l'acull, camí del cementiri avall, coixejant entre els ametllers com una ombra sense rumb. Descriu-lo tal com el veus després de la lectura del llibre.
4) Si tens l'oportunitat de visitar un museu de mar o un lloc de forta arrel marinera, fes una relació completa de tot el que hi trobis. A la casa del navegant tot eren peces i objectes el nom dels quals t'avança l'autor.
5) Relaciona la gralla de la novel·la amb el típic i tradicional instrument musical de festa. Cerca'n els orígens i la història. Segurament que prop d'on vius hi ha un grup o una escola de grallers. Demana'ls assessorament. Recull-ne informació. No abandonis el magnetòfon!
6) Pots investigar, així mateix, sobre el viatge de Magalhânes al voltant del món. Recerca i comprova el que diu Antonio Pigafetta. ¿Per què no intentes de fer una relació cronològica de viatges i expedicions fets al voltant del món?
7) Informa't de les aventures del cavaller Tirant lo Blanc. Pots llegir-les i tot en una de les moltes adaptacions que hi ha publicades. Hi trobaràs la referència a Kirieleison. Comprova el que a la novel·la s'hi ha dit.
8) ¿Havies sentit a parlar mai del pirata Barba-rossa? Pots esbrinar de qui es tracta i muntar tu mateix una aventura d'alta mar.
9) Amplia les informacions que t'hem donat sobre els individus anomenats patagons, indígenes de l'Amèrica del Sud que haviten a la Patagònia i a la Terra del Foc. Pots siruat la Patagònia en un mapa o cercar-la a la bola del món. ¿I Pataqués? ¿Per què no intentes descobrir el lloc real al qual es refereix?
10) Qui és el protagonista d'aquesta novel·la? ¿Realment, quin paper té el guixaire de Patagonya en la desaparició del Patagó? ¿Pots destriar el que ha passat de veritat i el que ha estat somnieig de Fulc en aquesta història?
Més propostes. Podeu ampliar més informació i propostes de treball descarregant aquest Itinerari de Lectura [format pdf], elaborat pel Servei d'Immersió i Ús de la Llengua, del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, a partir d'un treball de recerca dels autors: Montserrat Cerdà Morera, Francesc Gil Lluch, Marta Puig Sabanés, M. Josep Simó Peralta i Maria Areny Busquets [coordinació]. Barcelona, 1998. Revisat i actualitzat per M. Àngels Rubio Sánchez. Barcelona, 2008. Edició a càrrec de la Institució de les Lletres Catalanes del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2009.
[Per escoltar un fragment a IVOOX llegit per l'autor, cliqueu aquí 
Tornar a Catàleg Llibre
Tornar a Índex Guies de Lectura