
ENTREVISTA
Alumnes de 1r d'ESO
IES Salvador Vilaseca, de Reus
Juny 2003
¿Quants anys tenia quan va escriure el seu primer llibre?
Vaig fer la primera novel.la quan tenia tretze o catorze anys. No per publicar, però sí amb intenció que fos una novel.la en tots els sentits. Encara la guardo, enquadernada. Ara ja comença a ser com una troballa arqueològica...
¿Com es titulava? Si pot, resumeixi'l una mica
'La família Morín', un títol que ja indica que volia parlar d'un cicle familiar i, de fet, la novel.la és això, unes impressions del que coneixia d'una família, des de la meva mirada adolescent. Una novel.la de perdedors que busquen ser feliços amb el que tenen o el que els queda. Aquest és un llibre que té un interès anecdòtic i sentimental, però que, per sort per a mi i per als lectors, no s'ha publicat mai. Realment, des d'aquella edat, no vaig deixar d'escriure, ja sigui literatura o periodisme, però publicar d'una manera normalitzada, ja sigui a partir d'algun premi o d'una editorial interessada en el llibre, no va ser fins a finals dels anys setanta.
¿Per què es va decantar per aquest ofici, i no un altre?
Ningú no m'ho va preguntar. I si m'ho haguessin preguntat, de segur que parlar de ser escriptor no s'hauria considerat un ofici. Avui en dia, encara ningú no gosa parlar d'ofici en relació als escriptors. Però en el meu cas sempre he escrit pensant que podria ser una sortida professional. Però he compaginat molt de temps la literatura i el periodisme i, de molt jove, algunes altres feines relacionades primer amb l'administració i després amb l'ensenyament i l'animació cultural. I encara busco ara quina sortida professional podria fer quan sigui gran...
¿És molt dura aquesta feina?
No m'atreviria a parlar de duresa en el sentit físic. Hi ha feines molt més arriscades per a la salut o la integritat física. Per tant, és molt difícil comparar un pagès amb un metge, o un conductor de camió amb un escriptor.El més important és que cadascú se senti responsable de la seva feina i la faci tan bé com sàpiga. És a dir, és tan important conrear una bona fruita al camp com escriure una novel.la, perquè els dos fruits que en surten van a parar a un tercer que no coneixem, i no el podem enganyar.
¿A quin tipus de públic es dirigeix?
A cap de determinat perquè la lectura no té una edat concreta. Compartir l'experiència d'uns sentiments, ni que sigui en la ficció, no té cap frontera d'edat. Però he tingut la sort que molts dels meus llibres han estat publicats en col.leccions que tenen una distribució especial entre els lectors joves i com que, malgrat el que es diu, els joves són els que més llegeixen actualment, no he d'amagar que aquest és el sector més nombrós que llegeix els meus llibres (i em consta que alguns dels pares i mares, d'amagat dels seus fills, també!).
¿Quin és el llibre que el va llançar a la "fama"?
La "fama" és un invent molt antic, sí, però que la televisió ha fet ara popular i gairebé imprescindible. Ja no podem viure sense la "fama". Els escriptors no poden o no haurien de ser gaire famosos perquè acostumen a treballar sols, en un lloc tancat i tenen poc contacte amb el públic lector. Cada llibre et dóna a conèixer una mica més. Però bé, per intentar respondre la pregunta, diria que, amb sorpresa meva, quan vaig tenir un ressò general a molts mitjans de comunicació és quan vaig fer la primera novel.la per Internet en temps real, entre la nit de Nadal i la nit de Cap d'Any del 1999 al 2000. El fenomen d'Internet m'ha ajudat molt i avui la meva pàgina web i tot el contingut cultural que hi ha és visitada per prop de 1.000 persones cada dia. Ni jo mateix sé d'on surten, perquè hi connecten des d'uns 70 països.
¿Per què escriu, perquè li agrada o per guanyar diners? Contesti sincerament.
Primer perquè, des de que vaig començar, vaig sentir una necessitat interior d'expressar-me potser amb una de les úniques coses que sabia fer sense que gairebé me n'ensenyessin. No he renunciat mai a guanyar-m'hi la vida, per això abans parlàvem d'ofici. Crec que els escriptors han d'aspirar a ser independents de qualsevol política. I la llibertat la dóna l'actitud personal, però la independència la donen els diners, ni que siguin els justos, per anar tirant, que diuen. Per tant, no he renunciat mai a cobrar per la feina que faig escrivint. Però també vaig fer un divertiment que no em portava cap benefici econòmic en el cas de la novel.la d'Internet .Durant molt de temps, he tingut ingressos com a periodista que m'han permès escriure literatura a risc personal.
¿Quants anys fa que s'hi dedica?
Si comptem des dels tretze o catorze anys, serien una bona colla... quaranta! Si comptem des que començo a publicar d'una manera comercial, parlaríem de 25 anys.
¿Quants llibres aproximadament ha escrit?
Surt, casualment, una mitjana d'un per any. Uns 25 títols. Però quan tens cinquanta anys llargs, la feina feta s'acumula i comença a fer gruix. El temps té això, en bo i en dolent.
I per acabar, ¿els seus llibres què són, novel.les, contes...?
Tendeixo molt a escriure novel.la breu i també he fet contes o narracions curtes. No per escriure menys sinó perquè intento sintetitzar al màxim i si puc explicar en 100 pàgines allò que potser explicaria en 500, estalvio feina al lector i hi surten guanyant els personatges, que són els que realment importen. Avui en dia, els lectors ja tenen una experiència de la vida i un coneixement del món a través dels mitjans audiovisuals. La literatura ja no té tant una funció descriptiva sinó una funció provocadora de sentiments i d'emocions. Llegint, encara podem riure o plorar en silenci, i sense un comandament a distància.
Tornar a Índex Guies de Lectura