ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

CAREZZA EN W

Fotomuntatge de l'autor
[Imatge ampliada]

Aquella matinada de divendres, Potamó, l'encarregat d'urgències de l'empresa de multiserveis permanents Carezza en W, va engegar la lletania més completa de renecs del seu repertori quan, acabat d'arribar a casa amb la Corine, després de la disbauxa de la nit de Cap d'Any, el va sobresaltar el mariconàs del busca i va haver de trucar a la centraleta de la xarxa de serveis on va recollir el missatge de l'avaria del TPE d'un dels edificis que tenia assignat.

—¿Què passa amoret...? —va dir la Corine, ensonyada.

Potamó havia viscut esbojarradament l'última nit del segle vint. L'havia passada més esbojarradament que cap altra perquè aquella nit era també l'última nit del «seu» mil·lenni.

I tot just en una nit tan assenyalada per a Potamó, a les escorrialles del segon mil·lenni de l'era cristiana, s'havia hagut d'embussar la reconsagrada canonada del TPE!

El TPE era el Transport Pneumàtic d'Escombraries d'un edifici d'apartaments d'alt estànding que reunia 276 propietaris —ell en deia 276 podrits adinerats!—. Potamó s'encarregava del manteniment d'aquella mena de torre de màsters des de feia tres anys. De més jove, havia estat promotor d'habitatges d'una immobiliària que va fer fallida. S'hi va trobar enganxat per casualitat. Un amic de la primera novia que va tenir li va dir que hi havia una plaça de promotor i que no exigien gaire cosa més que bona presència i do de gents. Potamó havia abandonat els cursos nocturns de Formació Professional abans d'hora. Tenia quatre nocions de tot. Tenia bon tracte. Als de la immobiliària els va fer el pes i li van donar la plaça.

Però la fallida el va deixar abatut. No resistia haver-se convertit, d'un dia per l'altre, en un expromotor d'habitatges. A més, el que li dolia a Potamó era que havia perdut la primera nena per la merda de la immobiliària perquè el mateix amic que li havia parlat de la feina no va ni esperar que ell cobrés les primeres comissions, que ja li havia raspallat la novia.

Sort que la Corine, l'amiga d'una altra novia que es va lligar de seguida, li va dir que potser podria fer feinetes de manteniment, si entenia en edificis i tot això. I així va ser com Potamó va entrar a formar part de la xarxa de la companyia de manteniment d'urgències de Carezza en W.

Potamó era un autèntic exemplar de la nova espècie de treballadors autònoms que el vell mil·lenni havia deixat d'herència com un llast laboral. Estava adscrit a una ETT, una Empresa Temporal de Treball que, a la vegada, estava estretament lligada a aquella altra xarxa de serveis per subcontractació que, com a única garantia, posava un eslògan a disposició i benefici de tots els seus autònoms associats:

«¿Una urgència? Visqui tranquil 24 hores al dia i confiï en l'eficàcia dels serveis de manteniment de Carezza en W.»

Cap dels treballadors autònoms com ell que hi estava inscrit no havia arribat a aclarir què volia dir aquella W de la xarxa de serveis. Potamó havia sentit a dir que el fundador era un encarregat de la neteja, d'origen italià, que havia començat des de molt avall. Però també havia sentit a parlar del pioner de Carezza en W com un antic escuraxemeneies que s'havia especialitzat en desembussar tasses de water dels propietaris dels apartaments que hi havien confiat. Deien que s'havia enriquit provocant-ne els embussaments amb un sofisticat producte químic, el dissolvent del qual només coneixia ell. Potamó havia arribat a convence's que aquella W era un senyal d'identitat de la xarxa de manteniment. Per això la W era l'únic logo que hi havia a les furgonetes de servei d'urgències de la xarxa.

[Per escoltar un fragment a IVOOX llegit per l'autor, cliqueu aquí

[Vegeu Guia de Lectura]

[Per descarregar el llibre en PDF gratuït [e-reader], cliqueu aquí

[Per llegir la novel·la íntegra on-line, cliqueu aquí]

[Per anar a la fitxa de la publicació, cliqueu aquí]

[Per llegir el llibre en ISSUU, cliqueu aquí