Esqueixada de bacallà... hop!
- El més recargolat del cas és que, d'una esqueixada, em vaig trobar fent de guàrdia urbà al punt de més trànsit de tot el districte. Ignorant com sóc del codi de la circulació perquè no he portat mai auto i una vegada que vaig muntar dalt d'una bicicleta només vaig arribar dues cases més avall, és fàcil d'imaginar l'aldarull que el meu nou càrrec havia de provocar.
- Aniré a pams, però. Cal deixar clar que jo no en sabia res de la plaça que m'havia trobat a les mans junt amb un casc, una porra i un xiulet; que puc donar fe que no havia signat cap instància ni havia passat cap examen d'oposicions i que, aquí rau la trufa del cas!, just abans de palpar-me uniformat i amb els braços com un parell de parallamps, jo m'estava tranquil.lament darrere del taulell de la bacallaneria del mercat de baix tallant, com fa de bon suposar, el bacallà.
- És clar que he d'admetre que no era aquell el primer canvi sobtat que es produïa en la meva persona! L'últim, abans del de bacallaner, havia estat un bot cap al de fotògraf ambulant. I temps feia que ja havia hagut de passar pel de barber, el de sereno, mestre de cases, pixatinters, callista, ordinari, menescal, drapaire, carter, mosso d'esquadra, bomber, firaire, masover i saltataulells d'entre una colla dels quals m'estimo no fer-ne memòria.
- Però si bé és cert que mai no em vaig interessar per l'autor de tots aquells processos metamòrfics d'ofici, també ho és que en cadascun d'ells vaig saber quedar bé com un treballador eixerit i decidit. D'enyorar-me, n'enyorava algun, ja ho crec que sí, però tampoc no em vaig posar mai pedres al fetge perquè ja m'havia avesat als trasllats continus.
- Ara sí que, malgrat tot, volia protestar on fos per aquella plaça de guàrdia urbà! En encara no mitja hora, pels quatre carrers que confluïen al meu punt no podia circular-hi ni un mosquit: l'embussament que havia organitzat era tan gros que ni un desembussador gegantí hi hauria pogut posar pau.
- No us hi volgueu trobar mai amb tot d'autobusos i tramvies, cotxes i camions, motos i furgonetes, petadors i bicicletes fet un pilot amb els clàxons en marxa com si fos el dia del seu patró.
- Per postres, el xiulet ja no em responia i la porra se m'havia quedat com emmidonada a la corretja dels pantalons!
- Sort de l'helicòpter del cos dels urbans que encertà a passar prop d'allí i em llençà una corda a la qual vaig aferrar-me sense ni fer-me pregar. Corda amunt, només se sentien les botzines, que semblava que haguessin emprat un to més amenaçador, i els esbroncaments dels xofers fets unes feres.
- I tot no s'acaba aquí perquè jo vinga demanar —i exigir quasi!—, de parlar amb l'alcalde, i ells, entestats a voler fer-me dir qui era i què hi feia allí i quants anys portava al cos i...
- I van aconseguir de fer-me sortir de polleguera i que digués quatre renecs en veu ben alta i que m'esgargamellés com un carrincló tot dient que ja n'estava tip de tants canvis sense que me'n fessin cinc cèntims per veure què em semblava.
***
- La veïna de la bacallaneria va venir a veure'm l'altre dia a la presó. Que no hi patís, que al barri ja recollien signatures per tal d'alliberar-me com més aviat millor i que alguns partits polítics i algunes associacions culturals s'havien interessat pel meu cas. I, abans de marxar, encara em digué si em feia falta res.
- [Copyright© Andreu Sotorra. Conte publicat a la Revista Rodamón, núm. 200, 9-16 desembre 1983. All rights reserved.]
| Índex fragments | Home Page | Tornar a Publicacions | Dalt |