Ratxes d'acampada
- Fa unes ratxes de vent que qualsevol diria que les hem portades nosaltres amb l'acampada!
- Quina llàstima, Neus, que tu i les de la colla no hàgiu pogut venir al campament amb nosaltres. Des que hem arribat que us hem recordat i no hem fet res més sinó pensar quina pila de coses hauríem pogut fer tots plegats, com sempre quan som al Cau.
- L'Anselm i el Ricard m'han dit que us enviï records. La veritat és que tots tres estem d'acord que plegats ens ho hauríem passat més bombi.
- Quasi que em fa vergonya, ara que t'ho he dit, que t'escric avui que bufa un vent tempestuós. Els caps diuen que no s'hi havien trobat mai en aquesta època i que potser haurem de reforçar els claus si no volem tenir un maldecap a mitjanit.
- Deia això de la vergonya perquè sembla que m'hagi decidit a agafar paper avui que no hem pogut sortir del campament. No és això. El que és que sí, és que si el temps és com cal, no ens queda estona gairebé per a res més.
- Dijous passat, quan vam sortir, tot el grup anàvem més que alegrois. Compta!, deu dies per aquests indrets tan meravellosos i amb el feix d'activitats que havíem anat planejant! Vam passar amb l'autocar per sota de casa teva. No sé si hi eres, però vaig fer anar el braç per si guaitaves per la finestra. Llàstima que el semàfor s'acabava de posar verd o, si no, ens hauríem parat davant mateix perquè la cua de cotxes era prou llarga i potser ens hauríem vist i tot.
- No sé si saps la trifulga que vaig passar abans de sortir. D'acampada, ja hi havia anat una vegada amb els de l'escola, però no pas tants dies, ni tan lluny com aquest cop. La motxilla se'm feia petita amb el futral de coses que hi encabia!, que si el sac, que si la manta, que ara una pila, ara el martell, que si claus i vents de recanvi per a la tenda, que si plats i olles, la paella i les graelles —que me n'encarregava jo—, i que si roba per quan em canviï, botes de muntanya, l'anorac per si plovia, diu la mare, i un jersei per si de cas, xocolata, bosses d'ametlles torrades, pots de fruita en conserva...
- Em sembla que he pres la manta massa gran perquè els altres de la tenda no la hi porten tant i, de fet, tret d'avui amb aquest ventot, a les nits no fa tant de fred com deien. Ara mateix, més que fred, el que fa és com una mena de basarda sentir bramular la venteguera tan furiosament pels quatre costats de la tenda.
- Aquesta nit, l'Anselm espensava que no ens aguantàvem i amb el sac a mig cos s'ha aferrat als pals perquè no flaquegessin! De fet, diries que amb una ratxa d'aquestes el vent se'ns hagi d'endur enfilats dalt de la tenda. Seria extraordinari, tu!, no et sembla?, volar amb la tenda pel món i veure totes aquelles coses que tantes vegades ens hem imaginat tot jugant a endevina qui la diu més grossa, els dissabtes a la tarda, al Cau.
- M'he emportat la medalla de fusta que el dia de tallers vas fer tu i que, com que vaig ajudar-te a serrar-la, em vas regalar després d'uns dies quan ja la tenies enllestida i vernissada i amb una cinta a punt de penjar... No saps com s'hi adiu, amb tot l'equip, el piolet, les cordes i la motxilla que hi vas gravar. L'he penjada al trau de dalt de la motxi, darrere del tot. Així, quan hi camino, em va d'un costat a l'altre i tan aviat se'm veu el teu gravat com el nom que jo hi vaig afegir després, tot repicant amb aquella mena de tornavís petit que vam trobar al banc de fusteria.
- Em sembla que ja sento el crit de treball. Com t'he dit, avui ens deurem ocupar de reforçar les tendes. La nostra té un parell de vents que s'han donat molt i no ens fan gens de gràcia. Sort que en portem dereserva uns quants metres...
- ¿Ja saps quan tornem? És dissabte vinent a migdia. ¿Per què no us engresqueu, les del grup i no feu cap a esperar-nos? Podríem començar a planejar quan fem la primera trobada al Cau per a explicar-vos-ho amb tots els ets i uts!
- Me'n vaig, que em criden... Ah!, les cartes les pren un dels caps quan baixa al poble a buscar el pa.
- Encara bufa que Déu n'hi do!, adéu.
- Raimon.
- [Copyright© Andreu Sotorra. Conte publicat a la Revista Rodamón, núm. 67 (31 agost 1979). All rights reserved.]
| Índex fragments | Home Page | Tornar a Publicacions | Dalt |