Verdulaire per palets
- Jo puc donar fer que, amb manya, ganes i paciència, la sorra de la platja és la millor terra de conreu que hi ha per convertir els palets de riu en cols, bledes, enciams, bròquils, escaroles i tota altra mena de verdures que fan l'alegria dels mercats.
- Tot s'esdevingué perquè jo tinc ganes de penjar els hàbits ben aviat. No sóc dels qui serveixen per a encauar-se a casa i entatxonar-se a la clepsa els temes que els «profetes» (vull dir els «profes» i les «senyoretes», però abreujat) han deixat a la pissarra. Més aviat sóc fet d'allò que en diuen corcó i no visc si no miro sempre quina una en puc fer. Vet aquí, doncs, que, potser per allò que sóc nascut al Verdum, em va passar pel cap de fer, de les pedres, verdures, i practicar d'aquesta manera tot el que havia estat barrinant durant l'hivern.
- A les portes de l'estiu, doncs, vaig anar a buscar el tren de la costa i ja em teniu a la platja del primer caseriu de pescadors que es troba, per omplenar un parell de saquets de sorra i carregar un cistell cargoler amb palets de riu ben triats del llit del rierol que hi desemboca. Encara no havia petat la matinada que ja era de retorn a casa traginant-ho tot al coll.
- Ja poden ben lligar-se les espardenyes i estrènyer-se les calces tant els pagesos com les pageses de muntanya endins, creguts com estan que aquesta només és feina seva! Després d'un període de proves, les meves barrinades van reeixir de bon millor. Quin verduram per donar i per vendre! Per ara, però, em resisteixo a explicar quin és el secret del procés. Vivint l'època que vivim, qui m'assegura que no em passen al davant i em flauten la patent que vull sol.licitar al Registre?
- Mentrestant, però, a molts mercats, tendes i súpers del país ja es troben les primeres mostres d'allò que aviat tothom coneixerà per cols de riu, bledes de riu, bròquils de riu... Fins i tot algunes cadenes hoteleres i un parell de companyies aèries turístiques ja s'hi han interessat!
- La cosa rutlla, doncs. Però, ara per ara, no puc pas embarcar-me a muntar tot un complex industrial que, si dóna tant com promet, pot arribar a ser la primera riquesa del futur —potser la supervivència de l'home i tot!—, i superior a les que ens ha tocat viure com la del petroli i la que ens preveuen de l'energia nuclear.
- El cas és que si no m'hi embarco és perquè em trobo amb un petit trencacolls que de moment em té encaboriat enmig de noves anàlisis i de profundes investigacions.
- Ahir mateix, en anar a buscar el pa, no em va fer gens de gràcia el comentari que vaig sentir que feien la botiguera i una clienta. Tot xiuxiuejant deien que uns inspectors de l'Institut de la Verdura li havien retirat unes mostres dels «palets» —amb perdó!— de riu.
- Això és tot just el que em fa anar de bòlit perquè desconeixia que ja s'havien adonat del petit brot d'espifiada que ha sorgit.
- I la culpa de tot la tenen les bledes que últimament no sé pas per quins set sous, s'han entestat a sortir-me amb l'ull farcit amb una anguila o una truita de riu. Oh, i com cuetegen de tan fresques, no us penséssiu!
- [Copyright© Andreu Sotorra. Conte publicat a la Revista Rodamón, núm. 203, febrer 1984. All rights reserved.]
| Índex fragments | Home Page | Tornar a Publicacions | Dalt |