ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

KOR DE PARALLAMPS

[fragment]

[Per escoltar un fragment de la novel·la a IVOOX en la veu de l'autor, cliqueu aquí

Quan jo tenia onze anys, el meu germà gran era okupa.

I quan va passar tot allò de l'antiga leproseria de la muntanya, jo li deia, per fer-lo enrabiar:

--Ets com un vellet, ja tens vint-i-quatre anys, aviat et cauran les dents, acabaràs amb el cap pelat com un meló de tan calb i hauràs d'anar a viure a la muntanya per morir.

[...]

Perquè a veure: ¿quin nom se li pot posar a un germà gran que renuncia al llit escalfat de casa, a la dutxa amb aigua calenta i al got de lletona amb cacau de cada matí, que prefereix viure a la muntanya, amb els porcs senglars i les bubotes, en una leproseria abandonada, i que acaba sortint per la televisió, penjat a la punta d'un parallamps com si fos una cigonya que fa niu?

Doncs, aquest: Kor de Parallamps.

[...]

Una setmana després d'aquella baralla, el Marc em va venir a esperar a l'escola i em va dir que no ens veuríem durant un temps. Que no volia marxar sense dir-me adéu. Que els digués als pares que, ni que pensessin com pensaven sobre el que ell feia, els estimava.

Havia trobat feina de voluntari en una oenagé i se n'anava amb els seus amics a l'Àfrica.

Au, Yung, així de senzill, adéu i tapa't. ¿Era així com anava? ¿Primer t'enamoraves, després estimaves i després: «adéu i tapa't»?

--¿I jo què faig ara? --li vaig dir amb els ulls plens de coïssor, a punt d'esclatar a plorar.

--Tu, Yung, pensa en mi, germaneta. Quan torni i tingui feina de metge aquí, em farà falta una bona infermera, tens feina segura!

I ens vam abraçar.

No li vaig dir «escriu-me una postal des de l'Àfrica» perquè no estava segura que a l'Àfrica hi hagués postals com aquí i, si n'hi havia, no sabia si els correus funcionaven prou bé.

I aleshores em va venir tot alhora: les llàgrimes que havia aguantat, el singlot, les ganes de cridar. I el silenci.

[Per anar a la fitxa de la publicació, cliqueu aquí]