ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

PELL DE LLANGARDAIX

(Pell de llangardaix / 1)

Es va acaronar la barbeta davant la lluna de l'armari. Sempre ho feia quan notava que s'envellia. Havia optat per justificar la dèria amb l'olor de naftalina que sortia esbojarrada en obrir la porta. I això que en morir la mamà va ser el primer que va fer. Va canviar tota la roba de lloc. Els jocs de taula. Els jocs de llit. Les tovalloles. Els vestits vells i els abrics arraconats de la mamà. El cobrellit que havia teixit artesanament la padrina de la mamà abans del seu casament. Tot ho va deixar una temporada fora perquè es ventilés i, després, una tarda de dissabte que es va posar a ploure a bots i barrals, es va entretenir a col·locar-ho tot escampat per aquí i per allà, triant amb encís l'armari més adequat per a cadascuna de les peces. L'armari mirall va quedar net com una patena. Ningú no ho hauria dit, que era el mateix que abans tot i que el va atapeir amb els seus vestits i la roba més corrent. Quin tuf de córrer món, ara! Al cap d'uns mesos, passat l'estiu, hi tornà a redescobrir la bafarada de naftalina. Era un dia com és ara avui. Havia obert la porta de l'armari mirall per contemplar- se de llarg a llarg dins de la lluna i el va sorprendre l'olor. Va endevinar de seguida que, tot i els esforços que havia fet per deslliurar-se del record de la mamà, no ho devia haver aconseguit. Sovint pensava que la mort era un fet tan corrent com la més vulgar de les coses quotidianes i això el va animar a fer dissabte de l'armari i a ventilar la casa de cap a peus convençut que ja n'hi hauria hagut prou per deslliurar-se del record. Aquell dia va comprovar que no. Fins i tot es va esgarrifar de pensar que potser no se'n podria desprendre mai més.

[Per escoltar un fragment a IVOOX llegit per l'autor, cliqueu aquí

[Per descarregar el llibre en PDF gratuït [e-book], cliqueu aquí

[Per llegir el llibre en ISSUU, cliqueu aquí

[Per anar a la fitxa de la publicació, cliqueu aquí]