ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

RAN DE MUR

El senyor Ronsand, assegut a la tauleta de vora la terrassa, ha fet l'última mossada al croissant, ha begut el cafè amb llet i s'ha eixugat amb el tovalló. Encara li queda temps abans d'obrir la joieria i desplega el diari que ha trobat damunt d'una cadira. La notícia, anunciada ja en el sumari de primera pàgina, ocupa tota una secció de capçalera. Al senyor Ronsand, l'ha sobtat. De seguida ha llegit amb un cert interès, primer les lletres més grosses en negreta, i després l'article sencer:

Motí al casalot Ledmo

Diversos ferits a més d'autolesionats

i destrucció de bona part

de l'interior del casalot.

(Clasc U (Bru). Clascs a lloure)

A la Via Ledmo acaben de tocar dos quarts de deu del matí. El funcionari que té el torn de guàrdia a la portalada principal del casalot ha posat la mà sobre l'espatlla d'en Bru i, amb un somriure forçat, li ha dit:

—Apa, Bruno, ¿ja el devies esperar, oi, el vint-i-dos?

En Bru no ha dit ni que sí ni que no. Ha fet anar el cap amb un gest incert i, en ser a fora, no s'ha estat de reüllar inconscientment l'escletxa del cel que es desdibuixa entre el parell de fileres d'edificis, a la vegada que ha fet una gambada endavat per mirar-la millor i, en un gest ràpid, impacient, ha donat una llambregada amunt i avall de la Via Ledmo i l'ha enfilada decidit, mentre el funcionari, encara des de la porta, ha clos, amb un to gairebé eufòric, el seu comiat:

—Bon viatge, Bruno!

(Primera almosta d'engrunes Engrunes de ran de mur)

Objectar!, objectar! Punyetes, tot plegat, punyetes. ¿I a ells què se'ls en refot que un soldat costi mig milió de peles? ¿Què se'ls en refot que hi hagi un milió d'aturats? No anem a la mili, diuen les proclames. Oh, i tant!, ara tothom penjarà el barret i, com si s'hagués capgirat el sòl del món, tot d'una, tot Déu deixarà d'obeir les sobiranes regles establertes fa anys. Apa, home!, que se'n facin ells, de militars... ¿Ells...? ¿Què dic, ells...? No n'hi hauria d'haver cap! ¿Però qui es pensen que són quan passen encimbellats dalt dels seus autocars de merda d'oca o color de plom...? ¿Mistinguett, potser, embarretats, capalts, pits enfora, cabell curt i ras, camí de la feina...? ¿Feina...? ¿Quina feina...? ¿Deixar anar quatre crits i llevar la gent del llit abans d'hora, i tot això perquè no han pogut escalfar-se amb la dona perquè no saben mai en quin llit para. Gent de mal...! Fuig...! No farem res amb aquells que tenen la paella pel mànec, la paella i tot el que volen! Merda!, escup a terra i trepitja tres vegades amb el taló de la bóta... així... Si abans que no es pongui el sol algú aixafa aquest empastifament, s'empeltarà del teu desig...

(Objectar / No objectar)

[Per escoltar un fragment a IVOOX llegit per l'autor, cliqueu aquí

[Per descarregar el llibre en PDF gratuït [e-book], cliqueu aquí

[Per llegir el llibre en ISSUU, cliqueu aquí

[Per anar a la fitxa de la publicació, cliqueu aquí]