Lena Paüls i Obré va néixer a Reus, el Baix Camp, el 15 de febrer de 1952, al carrer de Balmes núm. 82. Als cinc anys va entrar al Col·legi Guarque —especialitzat en els estudis de comerç i comptabilitat—, on va trobar un ambient inusual en la postguerra: una escola laica, activa, s'hi practivava la coeducació i catalana (encara que tots els llibres de text fossin obligatòriament en castellà). Va entrar als quinze anys a treballar d'administrativa en una gestoria. Dos anys més tard, es va incorporar a l'empresa exportadora Cochs, S.A. Les seves principals activitats de lleure van ser des de molt jove la lectura, la pintura i l'excursionisme.
L'any 1974 es va casar amb Andreu Sotorra a l'ermita de la Mare de Déu dels Torrents, a Vimbodí (Conca de Barberà). Un any i mig després, amb la mort del dictador Franco, es va fer pública la demanda de classes de català. Va obtenir el títol de professora de català a l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona. A partir del 1975 i ininterrompudament fins al 1989 es va dedicar professionalment a l'ensenyament de la llengua catalana.
Va deixar l'empresa exportadora on treballava i va començar a organitzar cursos extraescolars al Centre de Lectura de Reus. Va impartir classes de llengua i de literatura catalanes a adults; de didàctica de la llengua en els cursos de reciclatge de mestres, i de llenguatge administratiu, en cursos de l'Administració Pública. Va coordinar els cursos de les comarques del Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i la Ribera d'Ebre, des de l'àrea d'influència de Reus; va organitzar exàmens de la Junta Permanent de Català. Va col·laborar en els cursos d'Òmnium Cultural Baix Camp, en els del Consorci per a la Normalització Lingüística, en els de l'Escola d'Administració Pública. Va elaborar el material didàctic de tots els nivells, des d'elemental a superior i professorat, dels cursos de català. Va cofundar amb Andreu Sotorra l'entitat Escornalbou Associació Cultural i l'Escola de Català Escornalbou, de la qual va ser coordinadora.
Paral·lelament, va assistir a seminaris i jornades didàctiques per a la formació del professorat de català, i també, a cursos sobre teoria i pràctica de correcció de textos orals i escrits. Alhora, va anar decantant l'especialització cap a metodologies multimèdia i la preparació de material didàctic per al seminari de professors que coordinava. En aquest període va fer d'assessora lingüística i correctora d'estil de diverses empreses publicitàries i va impartir cursos de llengua catalana adreçats a periodistes i publicitaris.
Viatja sovint per Europa: París, Amsterdam, Ginebra, Milà, Londres... d'on surten diversos reportatges fotogràfics, dietaris de ruta i poemes que tenen com a tema la descoberta personal.
L'any 1989 s'estableix a Barcelona. Continua, però, anant assíduament al Refugi de la Vinyeta, a Duesaigües, al Baix Camp, que, amb l'Andreu, es van construir el 1976, en un projecte de l'arquitecte Anton Maria Pàmies, a la falda del castell d'Escornalbou. El 1996 es llicencia en Filologia catalana, a la Universitat de Barcelona. D'aquesta època, té contactes amb els professors Joan Solà, Joan Veny, Lídia Pons, Josep Murgades, Lola Badia, Glòria Casals, Pere Farrés, Albert Soler i Lluís Payrató, entre altres.
Durant el curs 1996-97 segueix un crèdit de doctorat sobre llengua i publicitat, de la professora Lídia Pons i presenta una proposta de curs sobre "Aplicacions didàctiques de la publicitat" al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats, que és acceptat per impartir en els Cursos de Formació Permanent d'hivern i que després tenen continuïtat en l'Escola d'Estiu de professorat de secundària: La publicitat, un recurs per a l'expressió oral i escrita, Publicitat: una lectura activa, Publicitat: claus de lectura i Publicitat: comunicació persuasiva (1997-2002)
En aquest mateix període intervé en els següents fòrums amb alumnes d'ESO: Què en sabem de la publicitat?, Per què ens hipnotitzen els anuncis? i Publicitat i estratègies persuasives.
Elabora les guies de lectura de la pàgina web de l'escriptor i periodista Andreu Sotorra. Recopila i redacta la documentació per a la confecció de les pàgines web d'altres escriptors catalans: Josep M. Espinàs, Feliu Formosa, Gaspar Jaén, M. de la Pau Janer, Joan Francesc Mira, Joaquim Molas, Jesús Moncada, Miquel de Palol, Sergi Pàmies, Francesc Parcerisas, Baltasar Porcel, Carme Riera, Robert Saladrigas, Isabel-Clara Simó, Ferran Torrent, Olga Xirinacs i Joan Triadú.
L'any 2002 rep el premi "Ciutat d'Eivissa" de narrativa infantil pel conte L'Aixecacases (Editorial Res Pública, 2002) i el premi Goleta i Bergantí del Masnou per la novel·la Dret d'admissió (Viena Edicions, 2003).
Dirigeix a Granollers el seminari de màrqueting escolar Recursos per comunicar-se amb eficàcia, adreçat a persones integrants d'equips directius de centres educatius públics.
Imparteix cursos sobre Disseny d'estratègies comunicatives en l'ambit professional. Gestió de la imatge professional oral, escrita i no verbal
en el marc de diversos mòduls de català ocupacional, al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya.
L'any 2003 obté el premi La Mar de Lletres de Calafell, en la modalitat Contes de Nadal, pel relat El ressopó i també el premi Viola d'Argent dels Jocs Florals de Barcelona pel poemari Temps de penyora. En aquest cas, es remarca que és la tercera dona que guanya un premi dels Jocs Florals de Barcelona en 150 anys d'història.
Publica la narració Les orelles tenen parets, dins d'Una petita vida i altres narracions. Seleccionada en el Premi Literari Vent de Port. Lleida: Pagès Editors, 2003.
L'any 2005 rep el premi de narrativa breu Els Cinc Pins de les Roquetes de Sant Pere de Ribes pel relat Distàncies.
L'any 2006 publica el poema Lletra menuda dins el volum Premis 2006 (Editorial La Busca, Barcelona, 2006), que recull els guanyadors del Premi Guillem Viladot, del Centre Comarcal Lleidatà.
L'any 2007 rep el premi Frederica Montseny de narrativa, de Manlleu, pel relat La meva Adela; el dels Jocs Florals de les Corts de Barcelona, pels haikús Plens de ditades i el de poesia Àncora (Margarita Wirsing), de Sant Feliu de Guíxols, per Teló de fons.
L'any 2008 rep el premi Mercè Llimona de contes, per La draga sense escates (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008) i el premi Llavor de Lletres de creació literària per El mirall que vola.
Publica el conte per a infants Familiar al cava, il·lustrat per Àfrica Fanlo. Barcelona: Revista Cavall Fort, núm. 1107.
L'any 2009 participa en el cicle «De tu a tu. Retalls de poesia», del Bravium Teatre, invitada per la poeta Maria Dolors Vallverdú. La sessió consisteix en la lectura de fragments de diversos poemaris, a càrrec de Jaume Amenós i Jaume Ciurana.
L'11 de Setembre de 2009 inicia el blog «Pont d'Enseula»
on publica diàriament un apunt il·lustrat sobre l'entorn (personatges, actualitat, natura, botigues, cuina...), comentaris d'exposicions, d'espectacles i de llibres.
Publica la narració El mirall que vola, dins de Premis Llavor de Lletres, Vilafranca del Penedès.
L'autor i professor Jaume Aulet, cita l'autora com a una de les poques poetes guardonades en els Jocs Florals de Barcelona en l'article La dona i la poesia en la literatura catalana del s. XX, dins de Gènere i modernitat a la literatura catalana contemporània. A cura d'Enric Cassany. Lleida: 2009. Editorial Punctum.
L'any 2010 és distingida amb el premi The White Ravens, per La draga sense escates, com a millor llibre en català, guardó que atorga anualment la institució alemanya Internationale Jugendbibliothek de Munic a una selecció de 250 llibres, editats en 32 llengües a 49 països.
Inicia l'escriptura de proses poètiques i poemes inspirats en obres dels artistes plàstics: Marta Anguera, Núria Feijoó, Pérez Oliván, Cori Torroja, Fina Veciana. I en obra dels fotògrafs: Màrius Domingo de Pedro, Rosa Puig, Iolanda Salvadó.
L'any 2011 reedita el conte La draga sense escates a la nova col·lecció «Petits Insòlits" de Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Per Nadal, publica el conte La geganta Ela, a Edicions del Pirata. L'explica a uns infants de Duesaigües i, la fotògrafa Montse Francisco i a directora teatral Anna Llebaria l'enregistren en vídeo, editat per la dissenyadora gràfica Iolanda Salvadó.
Presenta l’exposició de llibres d’artistes «No es deixa llegir», comissariada per Cori Torroja Marsal, a la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus.
L'11 de Setembre de 2011 inicia el blog de creació literària «Punt i a cap», on publica textos inspirats en diferents obres d’art.
L'any 2012 publica El Museu de l'avi, un recull d'articles extrets del blog «Pont d'Enseula», editats en llibre digital per Iolanda Salvadó. Es presenta en el marc de portes obertes del museu, davant d'un nombrós públic.
L'any 2013 forma part del col·lectiu «Reusenques de lletres» i participa en el cicle de tertúlies literàries, a la sessió 'L'univers líric. I amb ulls d'infant.' Publica el conte La Vamba Groga en el llibre col·lectiu Lletres Reusenques. Reusenques de Lletres, a Silva Editorial, de Tarragona.
La prosa poètica Siluetes sobre el trespol de gerds s'exposa junt a l'obra Siluetes de la pintora Fina Veciana, a l'exposició col·lectiva 'Visions de dones', a la Sala Pati del rei Jaume I, de l'Ajuntament de Tarragona.
Publica la narració Com doblegar el cercle (epistolari electrònic), al blog «Ilercàvonia i Cossètania: literatura i àpats», gestionat per la filòloga Fina Masdéu, impulsora 'De la literatura a les cuines', projecte de recerca transversal i competencial per a alumnat de 4t d'ESO.
Publica la narració curta La bòbila a Cossetània Edicions, dins el volum col·lectiu del 16è Premi de narrativa curta per Internet Tinet, Vi bo.
L'any 2014 publica el relat biogràfic La biblioteca personal, dins del volum Biblioteques personals (Arola Editors, 2014), del col·lectiu Reusenques de Lletres.
Publica la novel·la per a infants Un riu que creix de nit (Ajuntament de Duesaigües, 2014), amb la col·laboració fotogràfica i disseny de coberta de Iolanda Salvadó. Publica una segona edició en suport e-book.
L'any 2015 publica el recull de set narracions breus El mirall que vola, (edició digital), amb la coberta il·lustrada amb la reproducció de la pintura Balada de la noia enfilada sobre ella mateixa, de l'artista plàstic Pérez Oliván. També publica en suport digital Temps de penyora, un recull de poesia premiada i /o publicada en diversos llibres col·lectius, amb la coberta de la dissenyadora gràfica Marta Anguera Curto. I el recull de contes i poemes per a infants I tu, què mires?, il·lustrats per diversos autors i amb la coberta de Núria Feijoó.
Participa en la presentació del llibre Biblioteques personals, de Reusenques de Lletres, a la Llibreria Documenta de Barcelona, i modera la tertúlia literària al Casal de les Dones de Reus, sobre el mateix llibre.
Presenta les Bases del Concurs de Relats Breus 'Bibliorelats', que convoquen conjuntament el col·lectiu Reusenques de Lletres i el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, dins els actes de l'Any de les Biblioteques. Forma part del jurat d'aquest concurs juntament amb Carme Andrade, Carme Fenoll, Fina Masdéu i Victòria Rodrigo.
Participa en el vídeo Oficis i treballs, de la sèrie Gent del Llamp, capítol 5, emès pel Canal Reus TV.
Participa en l'acció «Poemes als aparadors», organitzada per l'Associació El Tomb de Reus i Jams Poètiques, dins dels actes de la Festa de la Primavera.
Publica el relat Còmplice necessari dins del volum col·lectiu Bibliorelats (Arola Editors, 2015), impulsat per Reusenques de Lletres en commemoració de l'Any de les Biblioteques.
L'any 2016 presenta el llibre col·lectiu Bibliorelats al Foment Martinenc del Clot, a Barcelona.
Publica l'haiku que precedeix els relats del quart llibre de Reusenques de Lletres, 14 vermuts. Espais literari amb aroma de donzell (Arola Editors 2016): Perquè imagines / un vermut de penyora / obrim comportes.
Col·labora amb el fotògraf Fabián Azul amb proses per a la sèrie fotogràfica ‘Dies de vent i sol’, exposada al Centre d'Art Cal Massó de Reus.
Per Sant Jordi explica el conte La draga sense escates al Centre Cívic Migjorn de Reus. D'altra banda, Montse Francisco Rabascall inicia la lectura en veu alta de la novel·la d'aventures Un riu que creix de nit als infants de Duesaigües, de la qual prepara una ruta literària per espais on transcorre l'acció.
Publica en suport digital Remeno paraules. Un recull de 25 proses poètiques il·lustrades que ha anat publicant al llarg de cinc anys als blogs Pont d'Enseula i Punt i a cap. El llibre compta amb les composicions digitals de la dissenyadora gràfica Marta Anguera Curto i de la gravadora i galerista Cori Torroja Marsal; les pintures de Xavier Aluja, Núria Feijoó, Nené, Fina Veciana; i les fotografies de Fabián Azul, Antonieta Codina, Màrius Domingo de Pedro, de Josep Masanés, de Rosa Puig i de Iolanda Salvadó. La coberta és de l'artista plàstic i guionista Joan Tharrats i el pròleg d'Eduard López, escriptor i activista cultural.
En el marc del recital “Els pobles del Baix Camp a la poesia», Francina Baldrís rapsode del Grup de Lectura i Declamació del Centre Amics de Reus recita el poema Agost, revetlla a Duesaigües.
A la Mostra d’arts visuals «Montbriart», de Montbrió del Camp, Marc A. Pérez Oliván, artista plàstic convidat en l’edició d’enguay, exposa una mostra de pintures de gran format entre les quals, la pintura Adagio d'Albinoni, una obra impressionant tant pel contingut de fons i per la resolució formal com per la dimensió. L'obra es basa en el relat del mateix títol de l'autora, sobre la guerra dels Balcans.
En el marc de la «I Festa de les Flors», en solidaritat amb l'associació Ajuda'ns a ajudar, de Reus, en el recital que ofereix el col·lectiu literari Reusenques de Lletres, es llegeix el poema de l'autora, La Claca.
Reedita en suport digital l'estudi «El vel de maia, universalitat i particularisme projectats en un dietari íntim» (premi d'assaig Francesc Vila i Casas, 1994), amb la coberta il·lustrada per Fina Veciana.
Publica el pròleg del recull de narracions Gosadies, de Carme Andrade (Terra Ignota Ediciones, 2016) I també presenta el llibre, a la seu Òmnium Cultural Baix Camp.
Una antologia de textos de l'autora és protagonista del recital «Espiral», a càrrec dels rapsodes Francina Baldrís, Narcís Martí, Dolors Quintana i Josep M. Roig del Grup de Lectura i Declamació del Centre d'Amics de Reus.
Publica l'article Premis o càstigs literaris? a «Núvol, el digital de cultura», resum dels articles Premis literaris: 5 - 6 - 7 còpies en paper, Premis literaris: bases abusives, Premis literaris: drets i deures i Premis o càstigs literaris, publicats en el blog «Pont d'Enseula».
Participa en el recital Flors, organitzat pel col·lectiu Reusenques de Lletres, amb el poema La claca, a l'espai Antics Rentadors del Casal de les Dones de Reus.
Presenta a la llibreria Documenta de Barcelona el llibre La putrefacció de la llum, de Josep Masanés (Balàfia Postals, Eivissa, 2016).
L'any 2017 reedita en suport digital el conte per a infants «L'Aixecacases», (X premi de narrativa infantil Ciutat d'Eivissa, 2002).
Participa amb una tanka acompanyant la pintura Camp florit, de Maria Teresa Ferré Colom, en l'exposició al vestíbul del Teatre Bartrina de Reus.
Participa en un fòrum sobre el conte La geganta Ela (Edicions del Pirata), amb lectors de 4t curs de Primària de La Salle Bonanova, de Barcelona.
Es llegeixen els haikus Plens de ditades dins d'una selecció de poemes d'arreu dels Països Catalans, a partir d'una tria de textos d'Andreu Pujol i Fina Masdéu. La lectura és a càrrec dels alumnes del Taller de Lectura en Veu Alta, del Centre de Lectura de Reus, organitzada en col·laboració amb la Secció Excusionista.
S'exposen a la Biblioteca municipal Pere Anguera, de Reus, les il·lustracions inspirades en el relat Còmplice necessari (inclòs dins del volum Bibliorelats), realitzades per l'alumnat de Batxillerat Artístic de l'IES Gabriel Ferrater.
Coordina el projecte creatiu interdisciplinar El vestit negre, conjuntament amb Eduard López, en el qual participen 38 autors, entre escriptors, il·lustradors i fotògrafs.
Publica la prosa poètica La musa de la frescor dins el recull homònim, en una edició digital col·lectiva amb altres tretze autors.
Publica el conte per a infants L'esquirol Quatredies, sobre la mort explicada als més petits de manera comprensible, dins de «Duesaigües. La Revista».
Publica el conte La sirena de la font, il·lustrat per l’aquarel·lista reusenca Teresa Llorach, dins del volum col·lectiu de contes per a infants Contes de Vilaencanteri (Arola Editors, 2017), impulsat per Reusenques de Lletres.
L'any 2018 publica l'adaptació del conte Els músics de Bremen, recollit pels Germans Grimm, amb il·lustracions d'Anna Aparicio, a Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Explicació del conte La sirena de la font (dins de Contes de Vilaencanteri, de Reusenques de Lletres, Arola Editors, 2017), a càrrec d'ANS Educació, a la Biblioteca Pública Municipal de Cambrils.
Lectura del poema Les darreres flors de la mare, dins de la 3a Festa de les Flors Solidària. Mas Sabater, Reus, a càrrec d'Anna Maria Bofarull.
Publica en suport digital les proses poètiques Estimo la dona que sóc: #mestimo, a partir del projecte homònim de Fina Veciana, amb pròleg de Carme Andrade. El llibre es presenta amb una performance dins la Mostra d'Arts Visuals Montbriart'18, a càrrec de la rapsoda Antònia Farré i les ballarines Meritxell Blay i Laia Domingo, la poeta i performer Mònica de Dalmau i la música Cristina Duran, i la introducció de Carme Andrade.
L'artista visual Marta Ballvé Moreno il·lustra un poema de l'autora dins el projecte Elogi del silenci que s'exposa a la nau de l'Editorial Comanegra de Barcelona.
Un fragment del poema Protagonistes, del recull Teló de fons, de l'autora, dóna la benvinguda del curs 2018-2019 a la comunicat educativa de l'Institut Tarragona, de Tarragona (seu de l'antiga Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili). Els alumnes hi interactuen amb comentaris i interpretacions gràfiques.
Publica en suport digital el conte per a infants Qui hi ha sota el barret?, il·lustrat per Rosa Virgili i presentat a la Biblioteca Infantil i Juvenil del Centre de Lectura de Reus, en commemoració del desè aniversari de la fundació de la biblioteca. Acció dins de l'obertura del «Saló de Nadal» de CT Art Gallery, de Reus, sobre el procés de creació de l'àlbum digital. Taller i sessió de contacontes a Duesaigües (Baix Camp), dins els actes de la V Setmana Cultural de la Biblioteca.
Obté el premi «Lletres al Comerç» amb la narració curta Tirant de paper. Convocat per la Fundació Barcelona Comerç.
L'any 2019 publica la narració Black Velvet, okupa i lladre, en coautoria amb Romana Ribé, dins del volum col·lectiu Veus (Arola Editors, Tarragona, 2019), impulsat per Reusenques de Lletres.
Presenta el conte El jardí de les escales (Arola Editors, Tarragona, 2019), escrit per Victòria Rodrigo i il·lustrat per Teresa Llorach, en un acte al Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR), de Reus.
Participa en la presentació del recull de contes Tirant de paper (Veus Públiques, 2018) al fossat del baluard de Sant Antoni, que és on transcorre l'acció del conte propi Tirant de paper, guardonat amb el premi «Lletres al Comerç» 2018, convocat per la Fundació Barcelona Comerç.
Presenta el conte digital Qui hi ha sota el barret? a l'Ateneu de Duesaigües, amb la realització d'un taller de barrets.
Exposa 9 proses poètiques, acompanyant pintures de la sèrie #mestimo de Fina Veciana, en què es van inspirar. Al Bar Campus Reggus de Reus.
Publica en suport digital la creació col·lectiva Bombes de llavors, recull de 20 proses poètiques il·lustrades amb fotografies i pintures. En fa la presentació amb una performance artisticoliterària al Centre d'Art Cal Massó, de Reus.
Acompanya una prosa poètica al cartell de l'exposició Dies de vent i sol del fotògraf Fabián Acidres, al Centre d'Art Cal Massó, de Reus.
Obté el premi de poesia “Vallès Oriental” amb el poema L'alè que fa olor de menta, convocat per Òmnium Cultural del Vallès i patrocinat per la Llibreria La Gralla, de Granollers.
L'any 2020 presenta el recull de poemes El gest d'Yrit (Pagès Editors, Lleida, 2019), de la poeta Conxita Jiménez, al Centre de Lectura, de Reus.
Publica el relat La salvació dels justos a “Reus Digital”, dins la sèrie de relats de la publicació “Confinaments”.
Publica el relat Si són roses, floriran dins de la creació col·lectiva homònima basada en la pintura de Marc A. Pérez Oliván.
Publica a les xarxes socials del Centre de Lectura de Reus un vídeo amb l'explicació d'un extracte del conte La draga sense escates amb projecció dinàmica de les il·lustracions d'Àgata Gil, extretes de les làmines de l'àlbum que va guanyar el premi Premi Mercè Llimona 2008 i el Premi The White Ravens 2009 (Internationale Jugendbibliothek de Munic), editat el 2008 a Publicacions de l'Abadia de Montserrat de Barcelona i reeditat el 2011 a la col·lecció Petits Insòlits de la mateixa editorial.
Publica la introducció del llibre Llebaria Grau, entre el serè i el garbí, recull digital de pintures de l'aquarel·lista Bartomeu Llebaria Grau (1929-2019).
Publica el recull 50 mirades des de casa amb cinquanta textos (contes, microrelats, proses poètiques i poemes) il·lustrats amb obres d’art (fotografies, pintures, collages) de diferents artistes.
L'autor i professor de secundària Xavier Fontich Vicens cita diferents referències del curs Aplicacions didàctiques de la publicitat, impartit per l'autora al Col·legi de Doctors i Llicenciats el 1998, en el seu assaig pedagògic Projectes per aprendre literatura: interpretació i creativitat a l'aula. Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions. Bellaterra, 2020.
L'espectacle De Vi va veu inclou una selecció d'haikus seva, dins de la programació del Teatre Bartrina de Reus, dirigit per Rosa Mateu, amb les rapsodes Bàrbara Roig i Dolors Esquerda, amb música i cant d'Aleix Bové i Sara Sambola, i moviment de Magda Borrull. Selecció de poemes de Fina Masdéu de diversos autors: Josep Carner, Narcís Comadira, Roser Guasch, Josep Maria de Sagarra, Gabriel Ferrater, Josep Piera, Xavier Amorós, Joan Margarit, Albert Garcia, Apel·les Mestres, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Vicent Andrés Estellés, Maria Mercè Marçal, Joan Vinyoli, Manuel Forcano i Desideri Lombarte.
Publica el llibre L'alè que fa olor de menta, XXX premi de poesia del Vallès Oriental, en edició digital.
Publica el relat Postcreuer de luxe a la revista Lo Nunci, del CAR, núm. 159.
Publica el conte El cavaller arrebossat en historieta gràfica de Pere Prats Sobrepere a la revista Lo Nunci, del CAR, núm. 160.
Publica el conte per a infants Quin groc t'ha picat?, en suport àlbum, il·lustrat i dissenyat per Pere Prats Sobrepere.
L'artista visual Marta Ballvé il·lustra dins el seu projecte «Arbres», un tanka de l'autora del poema L'alè que fa olor de menta.
Publica el recull Haikús de vi novell, poemes sobre la vinya i el vi, amb il·lustració a la coberta de Teresa Llorach. En parla a l'entrevista del programa Vols venir a la meva barca? de La Nova Ràdio.
Publica el relat Història d'un secret, amb il·lustracions de Teresa Llorach, en edició digital.
L'any 2022 crea quatre llibres-objecte a partir de l'haiku Tatua'm, desenvolupat en quatre peces orgàniques independents creades amb diversos materials i textures.
Participa amb el poema inèdit Sharbat i el roser, dedicat a una dona de l'Afganistan, en la celebració del 8-M, al Centre de Lectura, de Reus.
Publica el recull de poemes Desfici de mar, en edició digital, amb un pròleg de la filòloga Carme Andrade i el disseny de la coberta de l'artista Fina Veciana.
El relat Postcreuer de luxe s'inclou en el Taller de Lectura en Veu Alta, del Centre de Lectura de Reus.
Participa en el qüestionari d'estiu «Gente» (Diari de Tarragona, 20-08-2022) a càrrec de la periodista Silvia Fornós.
L'aquarel·lista Teresa Llorach il·lustra els poemes dels mesos de Temps de penyora.
Els rapsodes Mònica de Dalmau Mommertz, Antònia Farré i Andreu Sotorra, enregistren en pòdcast les 20 proses poètiques del recull Bombes de llavors.
Publica el recull de narracions No sense la meva Llima, en edició digital, amb disseny de la coberta i il·lustracions de Pere Prats Sobrepere.
L'any 2023 Publica una tanka i un mòbil en memòria de l'escriptor Xavier Amorós, a la Revista del Centre de Lectura de Reus.
Publica l'epíleg L'aventura creativa de l'Hebdomari del llibre Hebdomadari -combustió espontània-, dels autors Farners Casas (textos) i Joan Ramell (fotos).
Publica el volum Lluís Domènech i Montaner a Reus. Tres mirades conjuntament amb la historiadora Carme Puyol i l'aquarel·lista Teresa Llorach, editat per la Cambra de la Propietat Urbana de Reus.
Publica el poema S'ha desmaquillat l'àngel, que transcorre en un pessebre en guerra. Enregistrat també en pòdcast.
L'any 2024 publica l'edició digital de la novel·la per a infants La geganta Ela, publicada inicialment a Edicions del Pirata, que s'ambienta en un país on conviuen amistosament persones de mida nana, de mida mitjana i de mida geganta.
Publica l'edició digital del conte il·lustrat La draga sense escates, publicat inicialment en àlbum a Publicacions de l'Abadia de Montserrat, després d'obtenir el Premi Mercè Llimona i la distinció The White Ravens de Munic.
Publica a Reus Digital l'article La Pastoreta en dos temps, amb il·lustracions de Teresa Llorach Manresa, de la sèrie “Escultures de dones a Reus”, del col·lectiu Reusenques de Lletres.
Publica l'edició d'artista i la versió digital del conte La caseta de fruita, amb il·lustracions i muntatge de peces mòbils a càrrec de l'il·lustrador Pere Prats Sobrepere.
Participa en el mural de benvinguda i comiat del municipi de Duesaigües (Baix Camp) amb uns versos inèdits, juntament amb un grafit del muralista Gasic, nom artístic de Xavier Oliach.
Actualment dirigeix la revista digital «Cornabou» de literatura infantil i juvenil, nominada al Premi Lletra, convocat per la Fundació Prudenci Bertrana i el portal Lletra de la Universitat Oberta de Catalunya, i coordina el Gabinet de Comunicació Escac, amb seu a Barcelona.
La revista digital «Cornabou» és inclosa dins l'apartat de webs i revistes especialitzades dins de la ponència de literatura infantil i juvenil de la candidatura «Barcelona Ciutat de la Literatura» dins de la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO.
