* * *
El millor invent: una muntanya per a tots
David Estrades
Llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació
Professor de secundària
Personatge femení: Es tracta d'una dona d'acció, decidida, creativa (una inventora). L'aixecacases és un personatge que és molt lluny d'aquelles heroïnes passives, refugiades en somnis o lamentacions, esperant un príncep blau.
Interès pel llenguatge: Els noms que hi apareixen són ben trobats: dialèctica entre el nom del poble (Platerròs) i el sobrenom de la protagonista (l'Aixecacases); contrast entre la noia-flor (Dàlia Margarit i Florit) i un menyspreable propietari d'un terreny erm (Joanot Rovellat i Rifat). La fonètica i la semàntica es donen la mà.
L'atenció a un fenomen molt actual com és la publicitat permet un sucós apunt sobre dificultats en la divisió sil.làbica (ai-xec-ac-ases o aixe-caca-ses) o sobre possibles paraules alternatives (Llevacases o Escuracases).
Simpàtic i suggerent l'ús que es fa de paraules compostes per a nomenar i descriure alhora els invents (reciclaplàstics, lliganúvols, plegaagulles, xuclaestels i aixecacases).
Noves tecnologies: La convivència plantejada entre els nous invents cada cop més habituals (ordinador, correu electrònic, escàner...) i els invents de la Dàlia, agosarats ara per ara, però demà...
Testimoni social: El poble, la geografia i la forma de vida no allunya el lector del seu context més proper (per distreure un nen no cal parlar per força d'extraterrestres o de l'Amazònia).
És interessant que els perills no vinguin de monstres irreals, sinó de fets quotidians: davallada del turisme al poble, malifetes de gent sense escrúpols, un ús inadequat dels invents. I decisions precipitades de les persones (allunyar-se dels altres, deixar-se entabanar per algú, fer compres o vendes precipitades).
Potser el que és més interessant, perquè crec que avui dia ens fa falta és la presència de determinats sentiments i actituds cívics i lloables és que la protagonista reconeix la necessitat de conviure, de tenir a prop els seus veïns-amics; els càrrecs polítics se senten obligats per la paraula donada i entenen que la seva incompetència els pot fer fora de l'Administració.
I per què no dir-ho?, també és un encert que el dolent no acabi guanyant i que la gent de bé es trobi, parli i gaudeixi de la vida, que el conte presenti al final una migdiada meravellosa i que ens recordi el millor invent: una muntanya per a tots.
* * *