LENA PAÜLS - CATALAN WRITER AND PHILOLOGIST


		*L'Aixecacases* X Premi de Narrativa Infantil Ciutat d'Eivissa Res Publica Edicions Eivissa, 2002 Col·lecció Digital Editorial Escac Gabinet de Comunicació *Barcelona, 2017 [1a ed. en suport e-book]* Dàlia Margarit i Florit és l'Aixecacases i els seus invents trasbalsen el poble de Platerròs. Fer ploure en un terreny pedregós i sec i moure els edificis de lloc són algunes de les utilitats dels invents de la protagonista d'aquest conte de gènere fantàstic. [Per llegir el llibre [en ISSUU], cliqueu aquí [Per descarregar el llibre en PDF gratuït [e-book], cliqueu aquí *** * * Crítiques i recensions David Estrades Pere Martí Rosa Massanés Emília V. Talens Diari d'Eivissa Diario de Ibiza Informació 25.01.2002 Diario de Ibiza** Entrevista 26.01.2002 Un moderníssim conte tradicional Emília V. Talens Mestra i professora d'anglès C. P. Orba, d'Alfafar (País Valencià) "/¿Qui no coneix la corda lliganúvols?/"... Quan ensopegues amb una pregunta així saps que acabaràs de llegir el llibre tinga les pàgines que tinga i que les criatures el llegiran o l'escoltaran hipnotitzades. L'Aixecacases és un conte d'aquells que et garanteix l'èxit lector i encara més quan els el llegeixes perquè va directe a la imaginació de les criatures. És inqüestionable com la barreja de realisme i fantasia, de quotidianitat i màgia són els ingredients que més els atrauen i que sempre han estat als contes tradicionals... perquè trobe que aquest és un moderníssim conte tradicional, d'aquells que té tots els ingredients, diversió/humor, intriga, expectatives, moralitat final etc. i unes delícioses metàfores que fan un bon repàs de la vida contemporània. Em fa l'efecte que massa sovint els contes actuals usen el recurs de l'activitat desenfrenada, d'evident influència video-jocs-mediàtica per recaptar l'atenció lectora quan la paraula escrita lliga millor amb qualsevol tipus de realisme fantàstic, d'hibridació humana-mítica, de mestisatge entre realitat i somni. A L'Aixecacases hi ha tot això i les criatures poden veure i tocar la seua realitat més propera alhora que poden disfrutar de l'absurd, de l'excepcionalitat de l'impossible, com també dels jocs de paraules, de l'humor i la reivindicació implícita de gènere (feminista?) que ens atorga la protagonista. Tot això amb els imprescindibles ingredients literaris, aquelles frases que els fan "clic", que sonen diferent i irrepetibles, les descripcions bé d'un núvol o de qualsevol dels invents fantàsticament reals o realment impossibles que ens ofereix el conte. Una delícia. *** * * Pere Martí i Bertran** Crític de literatura infantil i juvenil El 3 de vuit, 11 octubre 2002 Gent del Masnou, núm. 186, octubre 2002 El Premi de Narrativa Infantil ciutat d'Eivissa l'han guanyat escriptors com l'Octavi Egea, en Jordi de Manuel, la Rosa Maria Colom... El X, corresponent a l'any 2002, se l'ha emportat una escriptora novella, la Lena Paüls, amb un conte d'allò més ben escrit, divertit i fantasiós: L'Aixecacases. Es tracta d'una història el protagonista de la qual sovint ha estat tractat a la literatura infantil: el savi despistat que no para d'empescar-se invents d'allò més estrafolaris. No ens trobem pas, com podeu suposar, davant del científic malvat i destructor, que podria molt ben ser que en fos l'origen i que encara apareix tan sovint als còmics i, sobretot, als dibuixos animats. No. Més aviat ens trobem davant del científic bonifaci, que ajuda tothom qui pot. En la línia, vaja, de personatges com el professor Franz de Copenhague de Jordi Sabatés i Massanell a "Los grandes inventos del TBO" i, per citar-ne de més recents i destinats a lectors de la mateixa edat (a partir de 7 anys aproximadament), del doctor Ploff de l'Enric Gomà, magníficament il.lustrat per en Pere Puig (Ed. Bruño, 1995), o d'en Martí de ca la Toni, l'inventor de Quants tràfecs per un coixí! de la Gemma Sales (Alfaguara / Grup Promotor, 2000). El científic de la Lena Paüls, doncs, segueix la línia dels seus predecessors: té una gran imaginació i, sobretot, és un gran inventor. Inventa "el forn reciclaplàstics", "la corda lliganúvols", "el plegaagulles", "el xuclaestels"... Però, hi introdueix algunes innovacions interessants, la principal de les quals és que el personatge és una dona, és una sàvia doncs, la Dàlia Margarit i Florit. També n'hi ha d'altres per tenir en compte, és clar, com que de despistada no en té res, que fa anar les noves tecnologies com els inventors anteriors feien anar els mecanos, o encara que tampoc no té res ni de tancada, ni de solitària, sinó que més aviat es mostra molt humana i integrada en el poble on viu, Platerròs. No vull acabar aquesta ressenya sense referir-me a les il.lustracions, ja que són a tot color i donen un aire de modernitat al volum, si n'exceptuem la interpretació de la protagonista, reproduïda a la coberta i a la pàgina 6, pel meu gust massa clàssica, massa tocada i posada, massa senyoreta d'internat anglès, massa allunyada de com me l'hauria imaginada només a través del text de la Lena Paüls També he de dir que m'han fet la sensació de ser tan diverses que m'he arribat a preguntar si eren d'un mateix autor, dubte que m'ha accentuat el fet que no anessin signades. Per acabar, i com a anècdota, us he de dir que l'editorial recomana el llibre "per a boixos i boixes": no us espanteu, no és pas cap error ortogràfic, ni té res a veure amb "boixos nois". És més senzill: a Eivissa, boix/a vol dir senzillament infant. *** * *** Invents imaginatius Rosa Massanés Llicenciada en Filologia catalana Dàlia Margarit i Florit és la protagonista d'un conte on tot el que passa és fantàstic. I, és fantàstic, perquè ella és inventora i els seus invents són els més imaginatius que hagueu pogut mai somiar, ¿o és que podeu figurar-vos com és un forn reciclaplàstics unifamiliar, una corda lliganúvols o un xuclaestels? Però el que segur no podeu ni sospitar és com és l'Aixecacases. A part d'aquests elements de ficció, *L'Aixecacases* és un conte on es tracten temes molt reals com l'enveja i l'engany per una banda i l'amistat, l'enyorança i la il.lusió per una altra. Les referències que ens trobem són les que avui dia ens envolten: internet, correu electrònic, publicitat i burocràcia. *** * *** El millor invent: una muntanya per a tots David Estrades Llicenciat en Filosofia i Ciències de l'Educació Professor de secundària Personatge femení: Es tracta d'una dona d'acció, decidida, creativa (una inventora). L'aixecacases és un personatge que és molt lluny d'aquelles heroïnes passives, refugiades en somnis o lamentacions, esperant un príncep blau. Interès pel llenguatge: Els noms que hi apareixen són ben trobats: dialèctica entre el nom del poble (Platerròs) i el sobrenom de la protagonista (l'Aixecacases); contrast entre la noia-flor (Dàlia Margarit i Florit) i un menyspreable propietari d'un terreny erm (Joanot Rovellat i Rifat). La fonètica i la semàntica es donen la mà. L'atenció a un fenomen molt actual com és la publicitat permet un sucós apunt sobre dificultats en la divisió sil.làbica (ai-xec-ac-ases o aixe-caca-ses) o sobre possibles paraules alternatives (Llevacases o Escuracases). Simpàtic i suggerent l'ús que es fa de paraules compostes per a nomenar i descriure alhora els invents (reciclaplàstics, lliganúvols, plegaagulles, xuclaestels i aixecacases). Noves tecnologies: La convivència plantejada entre els nous invents cada cop més habituals (ordinador, correu electrònic, escàner...) i els invents de la Dàlia, agosarats ara per ara, però demà... Testimoni social: El poble, la geografia i la forma de vida no allunya el lector del seu context més proper (per distreure un nen no cal parlar per força d'extraterrestres o de l'Amazònia). És interessant que els perills no vinguin de monstres irreals, sinó de fets quotidians: davallada del turisme al poble, malifetes de gent sense escrúpols, un ús inadequat dels invents. I decisions precipitades de les persones (allunyar-se dels altres, deixar-se entabanar per algú, fer compres o vendes precipitades). Potser el que és més interessant, perquè crec que avui dia ens fa falta és la presència de determinats sentiments i actituds cívics i lloables és que la protagonista reconeix la necessitat de conviure, de tenir a prop els seus veïns-amics; els càrrecs polítics se senten obligats per la paraula donada i entenen que la seva incompetència els pot fer fora de l'Administració. I per què no dir-ho?, també és un encert que el dolent no acabi guanyant i que la gent de bé es trobi, parli i gaudeixi de la vida, que el conte presenti al final una migdiada meravellosa i que ens recordi el millor invent: una muntanya per a tots. *** * ***

Coberta de la 1a edició