La meva Adela Coberta: Ramon Casas, pintura Entre dues llums, 1894. Edició digital Escac Gabinet de Comunicació, Barcelona, 2021. La meva Adela és un relat que reprodueix el monòleg interior d'una dona gran amb dependència sobre el que pensa què fa la seva assistenta durant el trajecte des que acaba la feina amb ella fins que arriba a casa seva. Premi de narrativa Frederica Montseny. Ajuntament de Manlleu: Àrea de Cultura, 2007. Publicat dins del Catàleg de l'exposició Lectures. Un naufragi infinit, de Pérez Oliván. Sala Portal del Pardo del Vendrell, 2015. [Per descarregar el relat en PDF gratuït [e-book], cliqueu aquí [Per escoltar un fragment a IVOOX, cliqueu aquí Pintura © Fina Veciana, Cel d'albergínia, 2020, inspirada en el relat «La meva Adela». * * * Comentaris Vaig trobar el conte La meva Adela francament deliciós. Tot ell és ple de poesia, d'un dolçor, d'un encant i d'una serenor que va fer que me'l llegís un parell de vegades per gaudir més del seu encant. Misericòrdia Bach Mestra M'ha agradat l'enfocament de la història de La meva Adela. La narradora (vella i necessitada) que explica el que imagina de la vida de qui la cuida. La narradora és la millor: la sensibilitat que desprenen els seus pensaments sobretot al final quan es deixa anar i expressa el que li agradaria: que l'Adela es quedi amb ella. Quan pensa en la vida de l'Adela fora: és mordaç... té un punt de cruesa. Com descriu una vida monòtona i entregada als fills per part de l'Adela i a un taxista que no se la mereix. Has usat un llenguatge molt ric i has descrit molt bé tota l'ambientació. Com a conte és totalment rodó. Rosa Massanés Llicenciada en Filologia catalana