Temps de penyora Ajuntament de Barcelona Barcelona, 2004 Poemari premiat amb la Viola d'Argent als Jocs Florals de Barcelona 2003, l'any CXLV de la seva restauració. En aquesta edició han actuat com a mantenidors: el president, Josep Palau i Fabre, i els vocals Sam Abrams, Margarita Ballester, Isidor Cònsul, Manuel Forcano, Anna Montero i Xavier Rubert de Ventós. Els dotze poemes seleccionats per l'autora per ser publicats en aquest recull corresponen al recorregut dels dotze mesos de l'any des del punt de vista d'una dona musulmana exiliada aquí. Fragments I Cap d'Any no comença alhora per a tothom. Mora desheretada, us miro des de fora estant, enfilada en una carrossa darrere l'estel, on ara faig de rei, tot just maquillada, i porto capa, corona i ceptre per un dia. Em poso bé la barba, i saludo ara cap a un costat, ara cap a l'altre. Llenço caramels i somric: a les dotze de la nit m'obligareu a abdicar. II No deixeu d'oblidar, amb l'ànim suspès, que acostumen a pagar justos per pecadors i que, a partir d'ara, Carnestoltes pot ser cada dia. Heu descobert que s'estendrà la gana, que les coques de greix d'avui seran un record aviat, per això, guardeu pomes beneïdes per al mal de cor als armaris i torneu a aprendre a socarrimar i a escaldar porcs. Si ja sabeu que la pesta té com a aliats els bombarders, si ja sabeu que les flors dels ametllers s'han escampat per terra, digueu, ¿Què hi fa que demaneu pau amb candeles? III La confirmació d'un compromís fet cendra és el pic d'aquest dimecres, ara que la crema es va espesseint al bany maria i al carrer planten falles. Torna nan entremaliat, armat del ramat, torna a enfonsar la mà envescada a la pasta de bunyols. L'oli roent l'espera. IX Exiliada amb tants d'altres, ¿qui ha mascarat el somni? sento com si fos meva la pèrdua del bosc incinerat, les cendres del qual ara el vent calent escampa arreu. Impassibles, sota els avellaners polsosos, infidels agenollats, porten didals de làtex i arrosseguen les senalles. Els flocs secs es claven als genolls i a les cames dels que no es posen borrasses per coixinet. Mentrestant, allà, a casa meva, els fidels resen cinc vegades orientats cap a la Meca, jo, mora, m'agenollo entre infidels agenollars per a qui tots els punts cardinals són orientadors i complementaris. Plegats hem trobat dreceres que ningú havia buscat abans. El seny de no vagar sola calma el dolor, la rauxa dels dits feiners el distreu. XII Ja no sabeu d'on treure garrofes per al tió, però, com sempre, un raig de garrotades fa el fet. Gossos afamats estripen les bosses de les escombraries, i els indigents se n'aprofiten. Innocents, els camellers fugen de la fam cap a un lloc segur, no saben que arreu la pau ja no es preveu negoci, i l'estel és una llufa de cartró i purpurina. Amb el meu baf faig entelar els vidres dels aparadors, perquè res del que contenen respon al gran interrogant. Si ara fes, en un acte de fe, un salt en el buit, toparia amb vesc i grèvol de plàstic i molsa sintètica. * * *