Familiar al cava Revista Cavall Fort, núm. 1107. 1a quinzena setembre, 2008. Il·lustracions d'Àfrica Fanlo. —Feina o teca! La vam reconèixer de seguida. Aquella follet de la mida d'una abella, que havia sortit d'estampida abraçada al tap d'una ampolla de cava, era una familiar. Me'n vaig alegrar, de tenir a casa una parenta eivissenca des manairons pirinencs, aquells éssers diminuts que fan tot el que els manes en un tres si no res. Innocent de mi! Era clar que, abans de manar-li alguna cosa, havíem de saber com treballava la nostra familiar. Potser un sol exemplar i tan crescudet no seria tan ràpid fent feina com els milers de manairons que surten d'un canut d'agulles, d'un sol cop a treballar. D'altra banda, potser seria una treballadora especialitzada, és a dir, estaria capacitada per fer unes feines determinades i, en canvi no sabria o no en voldria fer unes altres... Tot eren dubtes, a casa nostra. Mentre fèiem la llista de feines perquè no estigués mai parada, la familiar feia tombarelles al nostre voltant. —Feina o teca! —Feina. Imprimeix aquest document. —li vaig dir, assenyalant l'únic document que hi havia a la pantalla. I, sí, i tant que el va imprimir!, però els papers van sortir disparats de la safata de la impressora i tots els fulls anaven per terra i, la familiar, sense immutar-se. Quan va acabar, em va mirar i va dir: —Feina o teca! —Feina. Recull tots els folis. I els va recollir, ja ho crec, que els va recollir! Els va recollir a braçats, com si fossin munts de roba bruta. Aleshores ens vam adonar que calia donar-li les ordres amb tot detall. —Feina o teca! —Feina. Posa els fulls a la capsa de reciclatge. A veure, no ens desesperem... Mentre la follet arrossegava la capsa de reciclatge des de la galeria i hi embotia els folis rebregats on havia imprès el meu treball, vam preparar les ordres per a la feina següent. —Feina o teca! —Feina. Imprimeix el document de la pantalla; vigila que els fulls no et caiguin a terra, vigila que no s'encalli el paper; vigila que s'entinti correctament. Col.loca els fulls a l'escriptori ben col.locats de l'1 a l'últim. Després... etcètera i etcètera. L'ordre va durar ben bé deu minuts, però pensàvem que eren ben esmerçats. Quan ja acabava de fer la impressió tal com li havia manat, ens vam preparar per al següent pas. —Feina o teca! —Teca. La familiar és vegetariana, menja exclusivament fulles i flors de baladre. De fet, el menjar només és un recurs per quan no tingueu feina per donar-li. Una fulla de baladre pot durar-li un parell d'hores. Dit amb altres paraules, són un parell d'hores que no us atabalarà demanant-vos res. Aviat vam veure que en podíem treure profit, si la controlàvem de prop. Després de diverses feinetes manades amb tot el detall, per fi, li vam confiar una feina important. —Feina o teca! —Feina. Fes-nos la cuina nova, amb aquests plànols, amb aquests materials. Li vam ensenyar piles de fotografies amb el model d'armaris que volíem, amb les mostres i colors de les rajoles de les parets i del terra, sense estalviar detalls. Tot faria suposar que un ésser amb poders màgics hauria de treure el que fes falta del no-res, d'algun lloc també màgic. Però no és així, i cal que qui trobi la familiar, estigui ben avisat sobre aquest assumpte. I és que, en ocasió de fer-nos la cuina de casa nova, la follet familiar va fer les comandes per telèfon amb la guia telefònica de les pàgines grogues davant. Després, les va anar a recollir en nom nostre, però, és clar, no va pensar (ni tan sols se li devia acudir) que havia de pagar, i les factures ens van venir a munts. Per això recomano als nous usuaris que trobin la familiar i se la vulguin quedar, que vagin amb molta prudència a fer-li fer feines sense control, perquè un cop donada l'ordre, posa el pinyó fix i costa d'aturar. Per exemple, no digueu "renta els plats", perquè aleshores deixarà les cassoles i els gots bruts. Més o menys hauríem de dir, i encara no és segur que l'encertem del tot: —Renta tot el que trobis a l'aigüera i per damunt del taulell i deixa-ho tot al seu lloc. Procura que no et caigui aigua per terra. Ara bé, si li doneu aquesta ordre, heu de tenir precaució de treure el setrill de l'oli, el pot de la sal i la cafetera elèctrica, perquè si no, tot, completament tot el que hi hagi damunt del marbre de la cuina, anirà a l'aigua i serà ensabonat amb dedicació. En canvi, fa bé la samfaina. Li heu de deixar els ingredients preparats, però hi té molta traça. Només heu de vigilar que no s'hi banyi, perquè la samfaina us agafarà un gust agre. Si ho aconseguiu, poseu-li, com a recompensa, una culleradeta de samfaina en una fulla de baladre. Li agrada tant, que llepa i rellepa la fulla durant una setmana. I si li maneu que sigui la vostra contrincant jugant a escacs, a les dames o al parxís, ho fa amb estil, però amb l'inconvenient que sempre us guanyarà. També us resoldrà els mots encreuats i els sudokus del nivell més alt i us completarà en un no res els trencaclosques. Per això, la conclusió que n'hem tret a casa és que aquesta familiar està mal programada. Ens sembla que, per anar bé, se li hauria de dir "Joc o teca". Si voleu que la familiar plegui de la feina que està fent, i se us han acabat les fulles i les flors de baladre, anuncieu-li que s'apropa un huracà. Ja veureu que s'amagarà ràpidament a l'ampolla de cava. És fràgil a l'aire, però a vegades, si està molt enfeinada, pot passar que no us en faci cas —és tossuda i malfiada—. Aleshores, la solució és enfocar-li un ventilador i, de seguida, la tindreu espantada al fons de l'ampolla. Poseu-hi el tap i ja podeu anar a descansar. També podeu fer servir aquesta estratègia quan hàgiu d'anar de viatge. Ara la familiar s'ha escapat de casa. O potser ens l'ha robada algú. Tant és. En un cas com en l'altre, ja se la poden quedar. No cal que ens avisin, perquè no volem saber on para. Hem quedat tan esgotats de donar ordres, que preferim fer nosaltres la feina. Samfaina inclosa. I, per tenir-la de contrincant en els jocs i que ens guanyi sempre, no ens cal.