
EL CAFETÓ

[¿Adéu, AVUI...?]
Després d'uns quants trasbalsos històrics i cíclics, el diari AVUI entra definitivament en la seva fase final. Des del 15 de juny del 2010, després de 34 anys d'història —el primer número sortia el 23 d'abril del 1976 en el despertar del postfranquisme—, un cop exhaurida la fórmula de traspàs en mans del Grup Godó i Planeta, la Corporació Catalana de Comunicació, que és l'eufemisme administratiu amb què es coneix l'empresa editorial propietària actualment del rotatiu, executarà l'expedient de regulació d'ocupació —popularment anomenat ERO— que redueix la plantilla del diari en 56 treballadors dels 128 en actiu.
A aquests 56 treballadors, gairebé tots presentats com a voluntaris a deixar l'empresa, cal afegir-hi algunes baixes anteriors per prejubilació i alguns acomiadaments de les últimes setmanes, el més sonat el de la cap d'arxiu, Montse Rius, amb l'agreujant de la clausura d'un dels fons d'hemeroteca més valuosos de la Transició.
Després de mig any de negociacions i d'estires-i-arronses, els treballadors i l'empresa Hermes Comunicacions, editora del diari El Punt, entre altres publicacions paral·les, amb seu central a Girona, han arribat a un acord forçós just en el moment que la precarietat laboral, i encara més en el sector del periodisme, ha castigat durament mitjans tradicionals de premsa escrita en paper com La Vanguardia o El Periódico, també addictes als ERO's, i just també uns dies abans que el govern central implanti per mor de la crisi econòmica l'anunciada i temuda reforma laboral amb vaga general de resposta que preveu reduir les condicions de l'acomiadament dels treballadors.
Hermes Comunicacions va adquirir el cent per cent de l'AVUI fa mig any, en un moment que estava en mans del grup Godó en un 40%, de Planeta en un altre 40% i de l'Institut Català de Finances de la Generalitat de Catalunya en un 20%. El poc suport institucional, i un cop exhaurits els tractes de favor audiovisuals dispensats als dos imperis de la comunicació a canvi de mantenir durant un temps l'AVUI, va acabar trobant un cap de turc que acceptés fer-se càrrec d'una empresa periodística en crisi com la de l'AVUI sense saber com cobrir ni el seu cost de producció ni el seu dèficit constant dia a dia.
La falta de publicitat que afecta tots els mitjans, la baixa en les vendes i les subscripcions dels mitjans en paper, ni que es digui el contrari, i l'allau d'informació puntual que es rep a través de mitjans audiovisuals i sobretot digitals han estat un dels cavalls de batalla de l'AVUI, com d'altres diaris de tot el món, no perquè fos un diari escrit en català, sinó perquè simplement és un diari immers en la crisi global de desaparició del paper com a mitjà de comunicació.
A partir d'aquest nou canvi, els supervivents de l'última retallada humana —tot un patrimoni periodístic amb més de vint anys d'experiència— es fusionaran físicament amb la plantilla del diari El Punt. Amb les maletes fetes fa poc temps que els van traslladar de l'edifici històric del carrer Consell de Cent, cantonada Passeig de Sant Joan —el mateix on ara hi ha El Periódico—, al carrer d'Enric Granados, cantonada Rosselló, passaran al sud de la Rambla del Raval, al carrer de les Tàpies, on El Punt s'hi manté després de l'experiència fallida d'unió amb altres mitjans com Vilaweb —empresa digital que ja fa uns mesos va optar novament circular en solitari aprofitant una antiga fusteria del carrer Ferlandina, el riu de moda mirant al Macba.
La nova empresa del diari AVUI ha anat eliminant tots els Suplements amb els quals els anteriors propietaris (Godó i Planeta) s'havien fet el torró, rebent subvencions institucionals i mantenint actives les seves empreses pròpies com a col·laboradores del diari. L'únic resistent de tots els suplements històrics del diari AVUI és el de Cultura i Llibres que, després d'una etapa renovadora que ha acabat fent figa, impulsada per dos periodistes de la secció de Cultura i Espectacles (Ignasi Aragay i Eva Piquer) ha tornat a passar a mans del veterà David Castillo, com a coordinador. Però això no vol dir que aquest Suplement tingui la vida garantida. En els últims mesos, el Suplement de Cultura, l'únic de premsa diària que fa referència de manera exclusiva a les lletres catalanes, ha patit intents de decapitació en dues ocasions. Els responsables d'Hermes Comunicació al·leguen que tant l'AVUI com El Punt ja encarten setmanalment el suplement Presència, un probable substitut, en un futur, si les coses van maldades, del Suplement de Cultura.
Mentre els 56 ERO's voluntaris de l'AVUI passen a l'atur aquest estiu, l'empresa anuncia la fusió progressiva de les redaccions i tècnics d'El Punt i de l'AVUI i, com a novetat més immediata, la presència unitària, des del 15 de juny, de l'edició digital, que serà conjunta dels dos diaris, sense deixar de banda l'interès comarcal d'El Punt i ampliant i remodelant les seccions generals de l'AVUI.
Mentre uns debaten l'oportunitat o no de l'adéu Espanya (amb interrogant al darrere, sisplau!) tot fa pensar que un altre adéu, l'adéu AVUI (de moment, també amb interrogant) pot ser imminent... Hermes Comunicació necessita implantar-se a l'àrea de Barcelona on el diari El Punt no ha fet mai fortuna. I ho pot fer a cavall de l'AVUI, com si aquest fos un gripau parter, ni que sigui convertint l'AVUI una mena de monogràfic nacional en decadència, mostra residual del que un dia va ser el primer diari en català després de la guerra civil i a la sortida del llarg túnel del franquisme.
[07-06-2010]
| El cafetó | Índex Llengüets | Bon cop de Mac! | En fila índia | Índex Publicacions | Home Page |