
EL CAFETÓ

[EL PARADÍS DELS SENYORS]
Escolteu el pòdcast
La temporada passada, quan la nova direcció de TV3 va decidir intercanviar el programa «Tot es Mou» de la tarda al matí i el «Planta Baixa», del matí a la tarda, va saltar immediatament a la vista que l'objectiu de captar més audiència no va funcionar del tot.
Mentre per una banda es va intentar neutralitzar el to més polític que tenia el «Tot es Mou» de les tardes, conduït per Helena Garcia Melero, i reduir-lo a un magazine matinal de flors i violes, s'intentava alimentar la tarda amb un desencertat replanteig del matinal «Planta Baixa», conduït per Agnès Marquès —substituta del matinal Ricard Ustrell—, amb el lema de la distracció com a únic objectiu.
Mentre el matí es va mantenir i millorar, la tarda es va anar enfonsant a poc a poc. I el resultat final s'ha constatat aquesta temporada quan, a pesar que ja a la primera setmana i també al cap de quinze dies, a l'acabament del TN Migdia, s'enviava el missatge publicitari que les tardes anaven a tot drap, els números reals no enganyen.
Duplicar el programa «Cuines» (dues llargues receptes per dia) i retardar l'hora de la telenovel·la «Com si fos ahir», afegir al seu darrere els episodis d'estiu de la desgastada sèrie italiana de la RAI, «El paradís de les senyores» —que ja es va veure a la televisió valenciana i que té una carrinclona trama sense suc ni bruc que sembla que no s'acabi mai quan ja s'acumula des del 2015 la vuitena temporada— ha portat simplement a decapitar el que quedava de «Planta Baixa», reduït a una hora i mitja a tot estirar —que és com signar-li l'acta de defunció—, on ni l'atapeïment dels col·laboradors en un comprimit espai ha resolt l'augment de l'audiència.
TV3 (resistim-nos de moment a dir-ne «3Cat») ha aconseguit amb aquests canvis —i un malpensa que no pretenguessin enfonsar persones i no programes— l'objectiu contrari del que es proposava abans: «Tot es Mou» s'ha enfilat durant els matins en un magazine de primera fila, entre informació, opinió i distracció, sense esquivar el to polític, i «Planta Baixa» s'ha enfonsat a la tarda en un magazine on no suren, ni amb flotador, ni la distracció ni la informacio ni l'opinió.
A TV3, li toca ara un nou repte: mirar de no perdre més audiència de tarda a partir de la competència de l'estrena al primer canal de TVE de la sèrie «Salón de té La Moderna», una adaptació de la novel·la que una autora silenciada i gairebé desconeguda fins fa cinc o sis anys, Luisa Carnés, que la va publicar el 1934 en plena eufòria de la República i que retrata lúcidament i des d'una òptica feminista d'avantguarda una època convulsa, que s'ha convertit en lectura d'adolescents d'instituts i que ja va tenir una adaptació teatral fa dos anys amb el títol original de la novel·la, «Tea Rooms. Mujeres obreras», estrenada a l'escenari del Fernán Gómez Teatro de la Villa de Madrid.
Caldrà un cop de timó ben espavilat perquè les tardes de TV3 no s'adormin del tot en el «Paradís de les senyores» i es despertin amb el paradís dels senyors... dels senyors, vull dir, que confeccionen les graelles de la programació de la televisió catalana sota consignes de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals d'una pretesa neutralitat política i d'una pseudopluralitat que evidencien només que el que es vol, en el fons, és silenciar allò que de debò ha interessat i interessa l'audiència que ha estat fidel des de sempre al canal que dirigeixen.
Veu: Andreu Sotorra
Música: La mia occasione.
Interpretació: Francesco De Luca i Alessandro Forti.
Composició: Alessandro Forti i Francesco De Luca.
Àlbum: Il paradiso delle signore, 2017.
[25-09-2023]
| El cafetó | Índex Llengüets | Bon cop de Mac! | En fila índia | Índex Publicacions | Home Page |