
EL CAFETÓ

[TU CRITICA, QUE ALGUNA COSA EN QUEDA]
Escolteu el pòdcast
Una de les polèmiques d'aquest inici de temporada ha estat el pim, pam, pum entre la productora teatral Nostromo Live i el col·lectiu de la crítica teatral catalana arran de l'estrena del musical «The Producers» de Mel Brooks, codirigit escènicament per Àngel Llàcer i Enric Cambray, musicalment per Manu Guix i Gerard Alonso i coreogràficament per Miryam Benedited. És un equip que ja ve d'altres produccions musicals anteriors d'èxit reconegut com «La jaula de las locas» o «Cantando bajo la lluvia», espectacles de factura catalana cent per cent que s'han creat i muntat en versió espanyola, semblava, fins ara, que pensant en una posterior gira fora de Catalunya.
La primera polèmica sobre «The Producers» ja va saltar abans que s'estrenés amb unes declaracions del director i actor Àngel Llàcer al·legant que s'havien de fer produccions en espanyol perquè així es recaptava més públic a Catalunya. La pedregada que li va caure va ser de traca i mocador. Des de reivindicar el paper del musical català dels últims trenta anys fins a la falta de suport institucional per poder competir amb altres grans produccions que arriben a Catalunya importades de la Gran Vía madrilenya.
La segona polèmica sobre «The Producers» va esquitxar tot el sector quan, a poques hores de l'estrena, el mateix director Àngel Llàcer va admetre públicament que, per decisió seva, la crítica teatral no estava convidada al seu espectacle. Un comunicat del col·lectiu de la crítica catalana, que organitza anualment els Premis de la Crítica de les Arts Escèniques de Barcelona, va remoure els fonaments de la feina professional de la crítica: «La crítica —diu el comunicat— és una baula més de la cadena teatral sense la qual la percepció que en poden tenir els espectadors queda coixa».
En un ball de contradiccions, mentre la productora Nostromo Live es justificava dient que la crítica teatral es podia acreditar, si volia, a través del grup Balañá —gestora del Teatre Tívoli—, el director Àngel Llàcer feia un passeig per tots els mitjans de comunicació ratificant-se en la seva decisió, vilipendiant i menyspreant en conjunt la crítica catalana, argumentant que no volia que es parlés d'ell i penjant-se el dret, això sí, a “criticar” la feina professional de la “crítica” mentre ell al·legava que no volia ser “criticat”.
Ja fa un mes, des del 15 de setembre, que «The Producers» s'ha estrenat al Teatre Tívoli. Per les circumstàncies que sigui, l'espectacle no ha tingut de moment l'arrencada de ple absolut que segurament s'esperava, cosa que posa la productora Nostromo Live en una situació delicada tenint en compte que es parteix d'un pressupost de prop de 3 milions d'euros (2,7 milions exactament), amb una vuitantena d'artistes i tècnics diaris, i que s'aspira a una gira posterior espanyola que vingui avalada per un èxit en l'estrena a Catalunya.
Però el cas és que el Teatre Tívoli es queda en cada funció amb aproximadament un 40% de les localitats sense ocupar. ¿Per quina raó? N'hi poden haver diverses: potser la tarifa elevada d'uns preus de butaca que van dels 30 € mínim als 67 € màxim. Un estiu que no s'acaba amb temperatures elevades fora de lloc que fa que el cap i el cor encara estiguin a la platja i la muntanya. Una inflació econòmica que fa que la caixa familiar estigui tocada de mort. I potser també una saturació d'oferta teatral que, sobretot en el gènere musical, s'emmmiralla en els èxits del musical nord-americà de ja fa un quart de segle.
Vivim uns temps frenètics dominats per la imatge on tot es consumeix molt de pressa. I qualsevol estratègia productora, per encertada que sigui, es pot estavellar. Amb el musical «The Producers», l'esperança sembla que està en la tardor. Castanyes, panellets i torrons amb roba d'estiu no és la millor opció. Espectacles de gran format amb aires de platja, tampoc.
El que sí que és evident és que l'opció de crear un espectacle musical a Catalunya en espanyol perquè recapta més públic, segons el seu director, és una fal·làcia. Els números d'ocupació, de moment, ho constaten. I tampoc ho és que la crítica teatral, tant si en parla bé com si en parla malament, porti o tregui espectadors als espectacles, sobretot perquè «The Producers», en aquest cas, no ha tingut les crítiques habituals d'estrena a causa de la polèmica fomentada, revisada i augmentada pel seu director una setmana rere l'altra. Arran d'una situació tan insòlita en el sector teatral, només una cosa torna a fer-se evident: tu critica, que alguna cosa en queda.
Comunicat de la crítica teatral catalana [aquí en PDF].
Veu: Andreu Sotorra
Música: Autocrítica i crítica.
Interpretació: Inadaptats.
Composició: Ovidi Montllor.
Àlbum: Homenatge a Ovidi, 2004.
[15-10-2023]
| El cafetó | Índex Llengüets | Bon cop de Mac! | En fila índia | Índex Publicacions | Home Page |