ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[QUINA BARRA AMB LA BIRRA!]

Com és sabut, la llengua és, en català, un esport nacional. Només cal veure què passa quan l'Institut d'Estudis Catalans anuncia, com ha fet aquests dies, la incorporació de noves paraules al seu diccionari. L'expectació és tan gran que sembla com si es presentés una descoberta científica capaç de revolucionar la humanitat sencera.

Doncs vet aquí que, tocant a la setmana del Black Friday, de la mateixa manera que s'obre la Fira de Santa Llúcia, s'encenen els llums de Nadal i es munten arbres de plàstic plens de Leds, també s'anuncien noves incorporacions de paraules al diccionari català que passen de ser clandestines i d'ús habitual des de fa temps a la categoria de legals.

Alguna de les afortunades d'aquest any sorprenen pel seu pes ancestral però sospitosament veïnal, com per exemple “betlem” per anomenar el popular “pessebre”. D'altres, pel seu atreviment, ara que tot està tan sensible, com per exemple “tarat”, que es podrà aplicar sense que ningú s'ofengui a una persona que pateix un transtorn psíquic. I alguna de sorprenent, prefabricada en nom de la igualtat, com per exemple “donassa”, fent parella a la que ja existia d'“homenot” per qualificar persones que toquen l'excel·lència en el seu camp.

El més sorprenent d'aquesta collita del 2023, però, ha estat que s'ha presentat en societat la paraula “birra”, com si acabés d'arribar al món de les lletres quan, de fet, “birra” va ser escollida ja fa un any com a neologisme del 2022 mitjançant una votació popular on van participar prop de 14.000 lingüistes de carrer i, en conseqüència, ja havia estat incorporada al diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, amb uns exemples, per cert, que forcen l'ús del llenguatge quan el DIEC i el DEIEC la defineixen amb una frase dient: “Aquest estiu hem après a fer birra artesana.”

No sé què en deuen pensar els veritables artesans catalans, com els de la cervesa Guineu, de les Valls de Torroella; o els de la cervesa Montseny, de la població de Seva; els de la CTretze Pirineus, de La Pobla de Segur; o els de la cervesa Espiga, de l'Alt Penedès; o els de la cervesa La Rosita, de Tarragona; o els de la cervesa Sant Roc, del Maresme; o els de la cervesa BdeGust, de Caldes de Malavella; o els de la Moska, de Sarrià de Ter; o els de la Pirata Brewing, de Súria; o fins i tot l'especialitat de la cervesa Damm que s'elabora amb el privilegiat llúpol de Prades. De segur que cap d'aquests artesans anomena la seva cervesa amb el presumpte neologisme de “birra”. I de segur també que cap d'ells diu, com li atribueix l'exemple del diccionari, que han “après a fer birra artesana”.

Una altra curiositat de l'expectació de les noves paraules que entren al diccionari, però, és que, malgrat que “birra” ja feia un any que hi era, com he dit, sobta que s'hagués considerat aleshores un neologisme, és a dir, una paraula nova creada en una llengua o manllevada d'una altra llengua.

Doncs, resulta que “birra”, per molt que pugui sobtar, no és en realitat un neologisme. A l'imprescindible Diccionari Alcover Moll ja hi figura com a sinònim de “cervesa” emprada a la població de Maó, a l'illa de Menorca. ¿Per què a Maó ja deien “birra” abans que aquí semblés una forma d'argot juvenil o de festa de nit? ¿Potser per proximitat amb el francès “bière” o, potser encara més evident, per proximitat amb l'italià “birra”?

Sigui com sigui, el cert és que, per concessió a l'expectació mediàtica, tot i venir de lluny i no ser un neologisme, aquesta vegada sí que s'ha fet passar “birra” per barra grossa.

Veu: Andreu Sotorra

Música: Birra grande subito

Interpretació: Ultima Frontiera.

Composició: Massimo De Luca.

Àlbum: Non ci sono più eroi, 2003.