ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[«De la “Mercedes” a la “Merche” passant per la “Mercè”»]

Quan ningú no es podia dir com li havien dit que es deia, el nom de la patrona de Barcelona, posat com a nom de fonts de moltes noies catalanes era el de «Mercedes» sisplau per força. Després, una regulació judicial arran de la presumpta normalització, moltes «Mercedes» van poder canviar-se oficialment a tots els papers per «Mercè» —ni que molts jutjats o registres civils ho fessin en llapis, per si de cas—, que és com sempre s’havien anomenat a casa. I anys després de la presumpta normalització, el 2017, coincidint amb el 25è aniversari de l’efemèride dels Jocs Olímpics de Barcelona, surt en Mariscal, el pare del Cobi, i amb l’ajut de bracet del regidor socialista Jaume Collboni —responsable de l’Institut de Cultura de Barcelona de l’Ajuntament de Barcelona arran del pacte amb Barcelona en Comú— va i deixa anar de nou el castellanisme barceloní dit de «barriada» de la «Merche». Sort que ni en Mariscal ni en Collboni ni la mateixa alcadessa Colau que era al costat d’ells dos posant al costat del cartell de la Festa Major de Barcelona no aconseguiran que La Mercè, que ja és una marca comercial i festiva més que el nom d’una marededéu, canviï de nom de fonts per molt de «barriada» que sigui perquè hi ha un fet evident: totes les «Mercedes», les «Merches» i les «Mercès» del segle XXI són d’una o d’una altra barriada. Només cal decidir en quin costat del barri estàs i tenir memòria. Canviar de «Mercedes» a «Mercè» va costar sang i fetge. Voler canviar de «Mercè» a «Merche» és una «boutade» a la sang i el fetge dels avantpassats, si no una bajanada «pijoprogre» que ja no és d’aquest món.