ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[PROHIBIT VOLAR EN PARAIGUA!]

La Junta Britànica de Classificació de Pel·lícules (BBFC) ha elevat la qualificació d'edat del film «Mary Poppins», seixanta anys després de la seva estrena i de la popularitat guanyada per moltes generacions des d'aleshores. Ara, segons la Junta, «Mary Poppins» ja no es considera un film apte per a tots els públics, almenys al Regne Unit, perquè la Junta al·lega que conté termes despectius i els infants no l'haurien de mirar sols.

¿I quins són aquests termes que fan que la pel·lícula passi d'apta a discriminatòria? Doncs, senzillament perquè hi apareix el qualificatiu "hotentot", un nom considerat despectiu que els colons holandesos van posar als khoikhoi, uns grups ètnics de pastors nòmades que formaven part dels primers habitants del sud d'Àfrica.

«Hotentots» ha estat un terme utilitzat habitualment pels europeus que ara, a cop de decret, passa a ser racista. A «Mary Poppins», l'almirall Boom el fa servir dues vegades: primer quan parla d'unes persones que no es veuen a la pantalla i, després, quan es refereix als infants del film que tenen les cares enfosquides per la brutícia. Per tot això, la Junta anglesa veu preocupant que s'exposi els infants a un llenguatge que pot esdevenir racista si no hi ha una explicació adequada dels pares o tutors.

No cal dir que, la censura encoberta —tan habitual en aquest primer quart de segle XXI per diverses raons— afecta una de les mainaderes més populars de l'imaginari infantil i que, la clatellada comença per la versió cinematogràfica però, de rebot, pot acabar també esquitxant, per complex editorial, les versions originals literàries.

La versió cinematogràfica de «Mary Poppins», a més dels musicals que es van fer, es basa en una sèrie de Pamela Lyndon Travers, pseudònim de Helen Lyndon Goff, nascuda a Maryborough, Queensland, Austràlia, el 1899 i que va morir a Londres, on residia, el 1996. La coneguda P.L.Travers va començar a escriure «Mary Poppins» el 1934, en plena situació convulsa per vagues obreres al món occidental. Aquí, va ser la centenària Editorial Joventut la que en va traduir quatre títols, tot i que la sèrie consta de l'original i cinc seqüeles. Joventut ho va fer amb les il·lustracions originals de Mary Shepard. Dos títols van aparèixer els anys 1943 i 1944, i dos més, els anys 1963 i 1964, coincidint amb l'estrena de la pel·lícula.

L'autora de «Mary Poppins» va fer les cinc seqüeles espaiades en el temps fins al 1988. Walt Disney en va adaptar la primera versió cinematogràfica el 1964. I com que el personatge de Mary Poppins, a la pel·lícula, no és ben bé com el descriu l'autora en el literari, Pamela Lyndon Travers es va negar a donar l'autorització per a les posteriors seqüeles.

El personatge de Mary Poppins, una de les icones de ficció per als infants de l'últim mig segle, va ser interpretat el 1964 a la pantalla per l'actriu Julie Andrews a qui, la censura, de moment, sembla que no l'afecta i la continua deixant volar amb el seu paraigua màgic... mentre no digui res i es mossegui la llengua a l'hora de parlar dels “hotentots”, esclar.

Veu: Andreu Sotorra

Música: Supercalifragilisticexpialidocious.

Interpretació: Dick Van Dycke, Julie Andrews, The Pearlie Chorus.

Composició: Richard M. Sherman i Robert B. Sherman.

Àlbum: Mary Poppins, 1964.