ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[16M: CAP BUTACA BUIDA & 8M: CAP BUTACA PLENA]

El lema ha quallat: «Cap Butaca Buida». I la data escollida aquest 2024: un dissabte, el 16M. Segons dades d'ADETCA, l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya, a quaranta-vuit hores del dia en qüestió per omplir fins a la teulada tots els teatres de Catalunya, s'havien venut anticipadament més de 40.000 localitats. Unes dades encara provisionals perquè hi falten les vendes d'última hora i també cal tenir en compte que moltes sales, sobretot les de fora de Barcelona, no han entrat en aquesta primera edició en la campanya per qüestions de programació.

El cas és que, només vuit dies abans del 16M, es va commemorar el 8M i, per celebrar-ho, els dos principals equipaments públics, el Teatre Nacional de Catalunya i el Teatre Lliure van decidir, a última hora i sense previ avís, cancel·lar les funcions d'aquell dia en nom de la vaga feminista. Conseqüència: prop de 2.000 espectadors amb un pam de nas i amb l'entrada penjada al mòbil o al paper de la butxaca.

Sense menystenir els criteris, encertats o no, de fer una vaga per celebrar una commemoració, que són legítims i comprensibles tenint en compte el que s'hi reivindica, sí que l'opció triada treu a la llum alguns dubtes. ¿Es va pensar que, quan els espectadors compren anticipadament entrades, planifiquen abans un calendari, uns horaris i una logística a vegades familiar? Tenint en compte que tant el TNC com el Lliure comencen les funcions a les set del vespre, horari europeu, molts espectadors cal que aquell dia potser deixin la feina abans d'hora, en alguns casos necessitin un cangur i, també en alguns casos, si són de fora de Barcelona, hagin de sortir de casa dues o tres hores llargues abans, creuïn carreteres comarcals, autovies i autopistes, sense haver tingut coneixement previ de l'avís de vaga per tornar a casa amb la cua entre cames.

I es així com la mesura de la vaga feminista teatral, que hauria de ser rebuda positivament, acaba tenint el rebuig de la majoria d'espectadors pel perjudici que els comporta i acaba convertint-se en una falta de respecte cap al principal col·lectiu que tots els teatres i els que s'hi dediquen haurien de rebre amb una catifa de flors, perquè és el col·lectiu que de debò es rasca la butxaca i que manté bona part de la subsistència del teatre.

També crida l'atenció que aquest 8M fossin els dos grans equipaments públics (TNC i Lliure) el que optessin per fer vaga aquell dia, que són els que ofereixen millors condicions de feina als artistes i tècnics, contràriament als privats, que es mouen en una incertesa de precarietat prou coneguda i que, en canvi, el 8M van fer tots les funcions previstes. ¿No hauria estat més eficaç, en el cas dels vaguistes, la lectura d'un manifest a l'inici o el final de cada funció que segur que sí que hauria rebut la solidaritat entusiasta de la gran majoria d'espectadors?

La vaga teatral no anunciada prèviament comporta unes seqüeles: en espectacles força exhaurits, com precisament són els del TNC i els del Lliure, malgrat l'opció de recol·locar espectadors en altres funcions i les pròrrogues d'una setmana que s'han fet en algun dels casos, no resolen els problemes de logística personal d'agenda, ni l'opció d'optar a unes localitats o unes altres escollides en el seu dia anticipadament pels espectadors. La devolució dels diners és el consol mínimament exigible, esclar, però no resol la frustració i, en algun cas, la indignació dels afectats i la consegüent pèrdua d'espectadors pot ser evident.

Per això, davant l'èxit previsible de la campanya del 16M: «Cap Butaca Buida», cal començar a pensar en una altra campanya de cara a les temporades vinents, adreçada als espectadors de bona fe, els que compren entrades anticipades. El lema a escollir és clar: «8M: Cap Butaca Plena» o el que és el mateix: vaga d'espectadors... per commemorar igualment el 8M, esclar, però des del sofà de casa.

[El balanç de la jornada «Cap Butaca Buida» s'ha tancat amb la participació de 145 sales de tot Catalunya i 55.583 espectadors, un 92% de l'aforament, segons dades d'ADETCA.]

Veu: Andreu Sotorra

Música: Vaga general.

Interpretació: Dagoll Dagom.

Composició: Albert Guinovart.

Lletra: Manuel Vázquez Montalbán.

Àlbum: Flor de nit, 1992.