ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[ELS OUS DE L'USTRELL]

Abans de Pasqua, és tradició secular i és també profecia que els ous en siguin els protagonistes, aquí i en molts llocs del món. Des de segles enrere, ja se'n té constància a l'antiga Pèrsia o a Egipte, per esmentar dues cultures allunyades. A Europa, se sap que els ous de Pasqua formen part de la tradició des d'almenys el segle XIII.

Com en tants casos, d'un símbol pagà esdevingut religiós i adoptat pel cristianisme, en aquest cas per festejar la resurrecció de Crist, es passa al símbol del renaixement o la fertilitat.

I tot el gremi dels pastissers, fa un parell o tres d'anys van tenir la pensada de recuperar del passat les mones anomenades Cristina, que són les mones artesanals i tradicionals que molts obradors de la dolçor ja feien des de sempre: farina, sucre, llard, sal i llevat, amb una aroma de llimona i ametlla. I, per descomptat, ous durs, que acompanyen la flonjor de la massa. I res més.

Així la fan, per exemple, a cal Padreny de Reus, una pastisseria que se les té amb les mones des d'almenys l'any 1815. Que aquesta antiga confiteria, coneguda tant a Reus com a París i Londres, estigui entre carrers de nom tenebrós com el de l'Hospital i el de la Presó no ha de fer pensar que és cap mal averany, són coses de la toponímia de la Catalunya Nova.

La mona Cristina no té res a veure amb les mones monumentals que omplen els aparadors industrials de les pastisseries modernes per Pasqua. La mona Cristina anava lligada antigament als anys dels fillols que les rebien: tants ous per tants anys com tenien, fins que fessin la primera comunió. Eren temps, esclar, en què els ous eren un tresor diví i diari als covadors del corral de l'aviram. Ni figures escultòriques de xocolata, doncs, ni torres Eiffel de crocant ni tampoc, per descomptat, plomalls de colors com si fossin el decorat d'un xou de cabaret.

Qui sap si per fer honor a la tradició, doncs, l'últim programa de «Col·lapse» del 3Cat, abans de Pasqua, que condueix el periodista Ricard Ustrell, es va tancar amb un esquetx a càrrec del parell dels coneguts actors i humoristes, Fel Faixedas i Carles Xuriguera, amb el joc de mal gust infantil d'esclafar ous al cap, triats d'una ouera on, uns quants, només uns quants, són ous falsos plens de purpurina. Els altres, però, senyors ous amb rovell, clara i closca per practicar allò que deia el poeta del centenari: «Escupiu a la closca pelada dels cretins!».

L'esquetx, desafortunat, esclar, recordava un altre programa de trista memòria, «Tot són problemes», que la mateixa cadena va oferir uns quants divendres al vespre, abans del Telenotícies, fins que, probablement pel desencert de l'esclafament d'ous a les closques dels convidats, va desaparèixer de la graella una temporada per l'altra.

Celebrar la Pasqua esclafant ous a TV3 de matinada és un recurs de guionista, com a mínim, estressat. Potser millor que, en una altra Pasqua, el programa «Col·lapse» del 3Cat s'interessi per portar al plató una senyora mona tradicional Cristina i, posats a fer enveja als espectadors de casa, que se la cruspeixin allí mateix, amb un rajolí de mistela, els membres de l'equip del programa i els espectadors de les grades que assisteixen al fals directe. Almenys, aquests sempre podrien explicar en les seves memòries que, un dia, després d'aguantar tres o quatre hores d'excursió i en directe a TV3, s'havien cruspit els ous de l'Ustrell.

Veu: Andreu Sotorra

Música: Cançó de Pasqua.

Interpretació: Hilari Alonso i Home Romancer.

Composició: Home Romancer.

Producció: Pere Ródenas Fresneda.

Àlbum: Home Romancer, 2015.