ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[L'AMNISTIA COM BALLA]

Que la llei d'amnistia s'hagi aprovat la diada de Corpus, el mateix dia que les fonts antigues de moltes poblacions catalanes s'omplen de l'ou com balla, és una fatalitat més del destí. Entre les moltes creences i llegendes que s'atribueixen a aquesta celebració popular hi ha la que diu que si l'ou com balla cau, tindrem un any dolent; però si l'ou com balla s'aguanta durant tot Corpus, tindrem un bon any.

Davant la incredulitat i la falta de confiança que ens envolta, no sé si la mateixa creença es podria aplicar a l'amnistia. Si l'amnistia com balla cau, tindrem un mal any; si l'amnistia com balla s'aguanta, tindrem un bon any.

Esclar que l'ou o l'amnistia s'aguantin damunt el raig del brollador o que caiguin no depèn d'ells sinó de múltiples factors que poden enterbolir el miratge. Depèn de com bufi el vent, de si hi ha més humitat o menys, de si fa més o menys calor, de si hi ha més o menys aigua...

Tot i que no se sap ben bé d'on procedeix i quan va arrencar el costum de l'ou com balla, la història deixarà ben clar d'on procedeix, quan, com, qui i per què s'ha aprovat l'amnistia com balla.

I tot i que l'ou com balla és un d'aquells experiments científics que tanta gràcia fan a la canalla, el seu secret consisteix en col·locar un ou buit, amb un punt de cera per tapar el forat pel qual s'ha buidat, sobre el raig d'aigua d'un brollador d'una font de manera que giravolti sense caure. Està científicament comprovat que l'aigua l'estira en totes direccions abans de caure per l'acció de la gravetat i això és el que fa que el mantingui en equilibri.

A saber si, a l'amnistia, també l'estirarà l'aigua en totes direccions, abans de caure per l'acció de la gravetat —de la gravetat judicial, vull dir— i només la base científica farà que es mantingui damunt el brollador sense perdre l'equilibri.

Per veure l'ou com balla, cal paciència. Tanta com per veure també l'amnistia com balla. Tanta, potser, com la que diu que tenien els nobles del carrer Montcada de Barcelona que, mentre esperaven que passés la processó del Corpus, s'entretenien fent ballar l'ou damunt la font.

Com si no pasessin els segles de les antigues tradicions, és el mateix que pensen fer uns altres nobles, els togats i els seus acòlits, amb l'amnistia. Mentre esperen que passi la processó d'amnistiats per davant seu, fer ballar la llei tant com puguin damunt el seu brollador judicial, confiats que un cop de vent ultraviolent li faci perdre l'equilibri i la tombi perquè, només per entretenir-se, puguin tornar a posar en el seu lloc el seu particular ou com balla.

Veu: Andreu Sotorra

Música: Louisiana o els camps de cotó.

Interpretació: Els Amics de les Arts.

Composició: Daniel Alegret, Ferran Piqué Fargas, Joan Emric Barceló Fàbregas.

Àlbum: Espècies per catalogar, 2012.