ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[EL TRESCATISTA UN MILIÓ]

Com en els vells temps passava amb els turistes en blanc i negre, els usuaris de les xarxes en color es compten en milions. El 3Cat ha celebrat, doncs, el trescatista un milió. La plataforma —referència imposada amb calçador per intentar fer desaparèixer inútilment la consolidada marca TV3— ha anunciat a l'acabament d'aquesta temporada que ha obtingut el milió d'usuaris enregistrats just abans del seu macroacord amb altres institucions culturals per fer de plataforma global de totes plegades i un portal dedicat a l'art i la cultura.

Cal recordar que l'enregistrament dels usuaris al 3Cat és obligatòria. I que difícilment un usuari pot interactuar amb la plataforma si no s'hi enregistra prèviament i, en conseqüència, cedeix fidelment les seves dades (amb la garantia confidencial, per descomptat, i protegides com totes les dades que escampem dia sí i dia també per aquí i per allà).

Que la plataforma 3Cat hagi superat el milió d'usuaris és, no cal dir-ho, una bona notícia. És curiós però que, d'un temps ençà, a TV3 es donin només les dades quantitatives de la plataforma digital i s'hagin silenciat les dades d'audiència dels programes de la cadena convencional. Cal conformar-se a saber que el programa Tal ha estat el més vist o el programa Tal Atre el més ben acollit, però sense xifres que donin una idea dels presumptes espectadors que encara es posen davant l'anomenada petita pantalla, cada vegada menys petita, tot sigui dit.

També cal tenir en compte que el fet que una plataforma tingui un milió d'usuaris enregistrats no vol dir que tots i cadascun d'aquests usuaris se'n recordin de tornar-hi o de passar-hi els ulls, ni que sigui de tant en tant. L'impuls, doncs, de l'enregistrament no té res a veure amb els hàbits de consum, tot i que les dades diuen que s'han superat els cent milions de clics. Els clics més alts, evidentment, quan hi ha un esdeveniment remarcable com va ser el 8 d'agost la fugaç aparició del president Puigdemont al Passeig Lluís Companys el dia de la investidura del Parlament de Catalunya, cosa que certifica una vegada més quin és, malgrat el relleu de la despolitització per la banalitat de la Televisió Catalana, l'interès que encara congrega més espectadors.

I parlant de consum digital, és hora de començar a dir que el 3Cat és un mitjà públic i que, com a públic, està cofinançat per una part dels impostos de la població catalana que viu i treballa a Catalunya, mai més ben dit. Aleshores, ¿si això és així?, que ho és, caldria que el 3Cat respectés els fidels usuaris i passés a fer les coses tan bé com fos possible. Una: incorporar sempre que es pugui la possibilitat de la versió original de la ficció, com passa amb el Dual de la televisió tradicional. I dues: millorar la inserció dels talls de publicitat.

És inoportú, antipàtic i irritant que, enmig d'una entrevista, es talli sobtadament una resposta per engaltar-te un o dos o tres clips publicitaris per tornar després a reprendre la resposta. I el mateix passa en un documental o una sèrie de ficció que, en el moment més inesperat, et talli les oracions un anunci sobre cerveses, fuets, aigües de colònia o sobre l'últim model de cotxe comprat a terminis.

¿No seria menys inoportú, menys antipàtic i menys irritant que aquesta inserció publicitària, si és que hi ha de ser, s'inclogués a l'inici de cada clip que l'usuari esculli i, un cop pagats els minuts de peatge publicitari, es permetés veure el contingut complet sense interrupcions maldestres?

Que altres cadenes o plataformes també ho facin, no hauria de ser una excusa. Sobretot si es vol aconseguir que el 3Cat —inevitable substitut progressiu del mitjà tradicional de la televisió terrestre— no tingui només milions d'usuaris enregistrats sinó milions d'usuaris que consumeixin, sense entrebancs irrespectuosos, el seu contingut.

De moment, que se sàpiga, a l'usuari enregistrat trescatista un milió no se li ha fet cap foto commemorativa d'autobombo als jardins de Sant Joan Despí, ni se li ha regalat un ram de flors de record, ni —i això sí que seria un bon reconeixement—, se l'ha alliberat de patir, com els altres nou-cents noranta nou mil nou-cents noranta-nou usuaris, dels talls de les insercions publicitàries enmig del moment més interessant del contingut.

Veu: Andreu Sotorra

Música: Els millors dels nostres dies.

Interpretació: Lluís Sánchez.

Composició: Manu Guix i Roger Rodés.

Àlbum: Els millors dels nosttres dies (TV3), 2024.