ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[LES TISORES INVISIBLES DEL «POLÒNIA»]

Arran de la polèmica que es va crear amb la defenestració del guionista de la primera etapa del programa «Zona Franca» de TV3, es va desvelar públicament el que ja s'intuïa: que alguns programes compromesos d'humor, com el veterà «Polònia», passen per una revisió de la jerarquia directiva i el vistiplau corresponent, poques hores abans de ser emesos.

Els espectadors, esclar, no sabran mai si un esquetx, un gag o una paròdia, ha estat retocats, subtilment censurats o simplement retirats del programa de la setmana per la pressió servil que fomenta l'autocensura.

Si el «Polònia» sempre ha estat a l'ull de l'huracà de la comissió de control del Parlament de Catalunya, que fiscalitza la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, sobretot per part dels representants dels partits que més practiquen l'autoodi sobre la televisió catalana, que la voldrien veure morta i enterrada, de segur que la llarga nòmina de gags qüestionats o retocats donaria per fer una mena de Museu dels Gags Prohibits semblant al Museu de l'Art Prohibit que ha creat l'activista Tatxo Benet a la Casa Garriga Nogués, antiga seu d'Enciclopèdia Catalana, primer, i de la Fundació Mapfre, més tard.

Una mostra de les tisores invisibles, que sempre hi ha amagades i a punt en un calaix d'un ens públic com TV3, s'ha pogut comprovar precisament amb la represa de la nova temporada del «Polònia» que ha començat a parodiar, esclar, el nou president de la Generalitat de Catalunya.

Els guionistes han optat per explotar, de moment, alguns dels tics del personatge que faran més fortuna: la dificultat fonètica per pronunciar “Catalunya” quan arriba al dígraf nasal palatal; la tendència a incloure l'espanyol en el discurs; la incorporació de la bandera espanyola fent doblet amb la catalana... i encara no han descobert el relleu portat a terme a Palau del bust de l'avi Macià pel de Tarradellas, en qui el president Illa sembla que s'encomani com si, en mig segle, no hagués passat res més.

Cap d'aquestes paròdies ha patit, per ara, una retallada, però sí que hi ha hagut un gag —en el segon capitol de la nova temporada— en què, originalment, es parlava de «president autonòmic» i que, a l'hora de l'emissió definitiva, ha estat canviat per «president català».

Si en el vodevil en què es va veure escombrat el programa «Zona Franca» va ser precisament un gargot que semblava la creu gammada el que va desencadenar el conflicte per la queixa del partit dels socialistes, tot fa pensar que, a l'hora de la revisió del contingut del «Polònia», al “vigilant de torn” li devia semblar que als que “ara manen” potser no els faria gaire gràcia que, quan el president fa el seu discurs de comiat del programa, se'l titllés d'«autonòmic», ni que fos en broma, quan deia que feia nou anys que cap president de la Generalitat de Catalunya visitava el rei d'Espanya.

Els guionistes del «Polònia» es basen en la realitat, la caricaturitzen, l'engreixen, hi tiren sal grossa quan convé, i tenen la delicadesa de compensar la paròdia d'uns amb un gag amb la paròdia dels altres, perquè ningú pugui dir que no hi ha pluralitat. L'equip també deixa clar sempre que els personatges del «Polònia» són uns que s'assemblen als reals i que qualsevol semblança amb la realitat pot ser una traïdora imaginació dels espectadors.

Però la pell és molt fina. I els polítics, convençuts que són més coneguts pel seu ninot de caricatura que per ells mateixos, vetllen perquè la imatge que se'ls atorga no els desvirtuï més del compte. En aquest cas, si s'hagués deixat passar el qualificatiu d'«autonòmic», potser hauria acabat sent un qualificatiu massa real. El mateix president Illa no ha amagat el seu interès per veure's, un a un, amb els presidents de totes les autonomies espanyoles com si fossin germans de sang.

El més probable és que l'autocensura d'«autonòmic», substituït a l'hora de l'enregistrament, amb la veu de l'actor Queco Novell, per «català», ha traït el zel del «vigilant de TV3» perquè, en el fons, dir-ne, del president Illa, «president català» és la millor paròdia que se'n pot fer perquè és també la que més s'allunya de la realitat. Com en tantes circumstàncies de la vida, el nom no sempre fa la cosa.

Veu: Andreu Sotorra

Música: Sintonia «Polònia».

Interpretació: Equip «Polònia».

Composició: Equip «Polònia».

Àlbum: El Disc, 2008.