EL CAFETÓ
[«Tres trucs i repicó»]
Escolteu el podcast
El primer dia de campanya del 14-F, volent no tant Déu sinó el TSJC, surten els presos polítics catalans al carrer amb el tercer grau a la butxaca. Fa un dia de sol i a les portes de les garjoles la premsa s'hi llança com si esclatés la primavera.... ¿la primavera catalana, potser? Els presos polítics catalans, que fa tres anys que coven entre reixes pagant perquè més de 2 milions de catalans van votar l'1-O, saben que tornaran a dins. Més tard o més aviat. Fiscalia espanyola i Tribunal Suprem espanyol —en temps del presumpte govern més progressista de la història d'Espanya— mirant cap a una altra banda perquè la justícia —gobierno dixit— no va amb ells. Al candidat espanyolista del PSOE a la Generalitat de Catalunya —el PSC ni se'l troba ni se'l reconeix— no comptava amb aquesta sorpresa d'última hora. Ara sí que s'haurà de referir al passat, ni que hagués dit que no ho faria. No és tan fàcil passar pàgina, com pregona, li mana i li dicta el seu cap de sigles. Els poders de l'Estat —que són els candidats ocults en aquestes eleccions catalanes— tenen un dilema: si empresonen de nou els polítics catalans en plena campanya electoral, s'hi juguen la pell. I si no els empresonen, també. És el que els passa als règims que s'omplen la boca de democràtics: que fan aigües per tot arreu. El febrer del 1936, el Front Popular va guanyar per K.O. en les últimes eleccions que es feien durant la Segona República. El febrer, el mes més curt de l'any dóna sorpreses, sorpreses et dóna el febrer, com diria la cançó. La història no s'equivoca mai. ¿Tres trucs i repicó...?
[29-01-2021]
| El cafetó | Índex Llengüets | Bon cop de Mac! | En fila índia | Índex Publicacions | Home Page |