
EL CAFETÓ

[SI ET «CITES» AMB EL DUAL, EL DUAL ET DÓNA SORPRESES]
Escolteu el pòdcast
Vivim en un món de falses aparences. Mentre per una banda sembla que l'aposta per l'audiovisual català navega vent en popa, per l'altra, la tornada, set anys després, de la sèrie romàntica «Cites Barcelona» desvela una mala pràctica que comença a ser un xantatge per als creadors catalans.
Els nous sis episodis de «Cites Barcelona» —només sis que TV3 s'empassa d'una tirada de 2 en 2— són una coproducció de la productora Filmax, amb TV3 i la plataforma Amazon. Aquesta plataforma té previst entrar els episodis set dies després de l'emissió dels dos primers a la televisió catalana.
Com és habitual, TV3 els emet en versió original o doblats al català, en el cas dels intèrprets que no ho facin en aquesta llengua, tret de l'actor madrileny Ricardo Gómez, conegut per la sèrie «Cuéntame», que ha volgut personalment fer-ho en català, advertint que és un personatge de fora que sap la llengua, després d'un curset accelerat amb altres companys de professió.
Però, si per atzar alguns espectadors del canal convencional de TV3 tenen activada l'opció automàtica del Dual, es trobaran amb la sorpresa que tres dels sis capítols són en versió original castellana, ni que els intèrprets siguin catalans. ¿I això per què? Doncs perquè una cosa és la creació i una altra la caixa.
I en la coproducció de «Cites Barcelona» hi ha Amazon, que té la servitud d'oferir el producte als seus usuaris en castellà, una cosa que una altra plataforma com Movistar, per exemple, resol amb l'opció de respectar, per a qui la vulgui, la versió original catalana o el subtitulat.
El de «Cites Barcelona» no és el primer cas ni serà l'últim. La pel·lícula de la temporada, «Casa en flames», que té un guió que compta sobretot amb l'expressivitat i el discurs espontanis dels personatges en català, ha hagut de ser doblada també al castellà per exigències de producció.
El cas de «Cites Barcelona» no és res més sinó un reflex del moment de precarietat que viu l'audiovisual català i el mitjà que és el seu principal aparador, l'anomenat 3Cat, i que, cedint a les exigències d'un dels tres socis de la producció, penalitza la creació catalana mentre, per una altra banda, aposta, amb pressupostos més que considerables, per alguns programes sense suc ni bruc que no han convençut ni l'audiència més incondicional sota una pretesa fidelització de nous públics o públics joves.
Benvingudes siguin les «Cites», però fa l'efecte que després de cada enllitada i de cada bugada es perdi un llençol.
Veu: Andreu Sotorra
Música: Blank Piece of Paper.
Interpretació: Luthea Salom.
Composició: Luthea Salom.
Àlbum: Kith in the Head, 2012.
[16-10-2024]
| El cafetó | Índex Llengüets | Bon cop de Mac! | En fila índia | Índex Publicacions | Home Page |