ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[TREURE FOC PELS QUEIXALS]

S'ha estrenat a la plataforma 3Cat el programa «Bèsties i flames» i, a la vista dels primers vuit episodis, tot fa pensar que s'ha obert una finestra que havia estat tancada massa temps.

Fins ara, l'aproximació documental al bestiari fantàstic, al marge, esclar, del seguiment d'actes i festes puntuals informatiu, s'havia fet exclusivament amb publicacions en suport paper amb obres d'experts en l'art popular.

Un dels pioners en el gènere va ser l'escriptor i crític Xavier Fàbregas, que el 1976 va publicar «Cavallers, dracs i dimonis: itinerari a través de les festes populars». Ell mateix s'hi va aproximar de nou, però des d'una altra òptica, el 1983, amb un volum de luxe amb imatges fotogràfiques de Jordi Gumí: «El llibre de les bèsties. Zoologia fantàstica».

El 1979 va aparèixer també l'assaig del folklorista i escriptor Bienve Moya, amb el volum «Criatures fantàstiques de l’imaginari col·lectiu». I ja entrat el segle XXI, l'any 2021, es va publicar el volum «Retrobestiari. 40 anys del renaixement del bestiari fantàstic i popular de Catalunya», un llibre de l'historiador Heribert Massana, amb fotografies de Ramon Saumell, impulsat per l’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya.

A partir d'ara, els interessats en el gènere tenen un nou material amb la sèrie divulgativa «Bèsties i flames», a la plataforma 3Cat, amb uns primers 8 capítols d'uns 25 minuts cadascun que s'acosten, amb una mirada lúdica però també rigorosa, a la mitologia catalana a través del bestiari fantàstic que ha anat creixent en moltes de les poblacions catalanes en els últims anys.

Els episodis compten amb la presentació de la comunicadora Neus Rossell, mestra de música i una de les integrants de les tres cares conegudes del programa «El búnquer». La sèrie documental «Bèsties i flames» compta també amb el periodista Enric Calpena, ànima del veterà programa «En guàrdia», que aquí aporta la part més històrica de cadascuna de les bèsties fantàstiques.

En la que és una primera temporada —i tot fa pensar que no serà l'única— es donen a conèixer el basilisc, la lloba Llepa-sang, la bruixa Maranyota, la Fil·loxera, l'àliga bicèfala, el drac Nomar, la Tarasca i el gall Araxas amb el diable.

Amb un guió que combina un aire desimbolt, subtilment didàctic, amb un humor mesurat i la connexió de cadascuna de les bèsties amb episodis històrics o llegendes populars, cada episodi inclou una tira animada en blanc i negre, creació de la il·lustradora Laia Baldevey, autora del volum «Mitologia dels Països Catalans», de Daniel Rangil, entre d’altres, i que reinterpreta cadascuna de les llegendes o rondalles populars. A més, els episodis compten amb una banda sonora original de Joan Vilà, en una producció del 3Cat en col·laboració amb la productora Alguna Pregunta, creada fa vint anys per Antoni Bassas i el malaguanyat Carles Capdevila, productora autora del popular programa «Alguna pregunta més».

«Bèsties i flames» és una de les sorpreses que cal destacar del 3Cat i que hauria de ser de les que marqués un precedent davant d'altres provatures desafortunades. «Bèsties i flames» té un guió sense estridències ni banalitats i l'esquema de cada episodi fa una presentació, des de l'òptica d'avui, des de cadascuna de les poblacions on hi ha el bestiari escollit, i sempre es relaciona la creació de cadascuna de les bèsties fantàstiques amb l'existència d'algun fet històric de la població, es divulga la llegenda de la qual parteix, es parla amb la colla que dóna vida a cadascuna de les bèsties fantàstiques i es vincula, si és el cas, amb altres éssers fantàstics de la cultura i la literatura, com per exemple amb els dips de l'escriptor Joan Perucho.

Tots vuit episodis tenen un interès que no decreix en cap moment. Però em sembla oportú destacar-ne un dels vuit: el de «La Fil·loxera», bèstia fantàstica originària de Sant Sadurní d'Anoia, amb la qual es recupera la malvestat causada per la propagació de l'insecte semblant al pugó, que va arribar a Europa el segle XIX amb un carregament dels Estas Units, que es va estendre des del 1863 a 1893 des del sud de França fins al sud de Catalunya arrasant totes les vinyes i que va canviar la vida pagesa d'aquell moment fins a recuperar la replantació de ceps amb unes noves rabasses dels Estats Units, després d'un diagnòstic fet pels anomenats Set Savis de Grècia, set terratinents catalans que van plantar cara a la fil·loxera i que també tenen avui una representació folklòrica amb les figures de set gegantons que participen en la Festa de la Fil·loxera que té lloc a Sant Sadurní el 7 i 8 de setembre.

És aquest un episodi amb un interès afegit en un moment que la vinya europea i, en conseqüència, la vinya catalana, es veu atacada per una altra mena de fil·loxera, la dels aranzels que vol imposar el règim desestabilitzador dels Estats Units liderat per Donald Trump i que pretén que l'exportació dels vins i xampanys catalans es gravin, com a mínim, amb un 200% d'aranzels. Això sí que, parlant de bestiari fantàstic, fa treure foc pels queixals!

Veu: Andreu Sotorra

Música: Ball dels set savis de Grècia.

Interpretació: Orquestrina de la Fil·loxera.

Composició: Joan Garrobé.

Àlbum: La Música de la Festa de la Fil·loxera, 2019.