ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[TRENTA MINUTS DE CANGUELI CIBERNÈTIC]

El programa «30Minuts» de TV3 va dedicar un espai a alertar l'audiencia, o més aviat a constatar, que vivim en un món d'estafes cibernètiques que han deixat per a la nostàlgia les estafes més picaresques de l'estampeta, la taca o el revisor del gas, tot i que encara continuen funcionant de tant en tant.

Però si analitzem el contingut del programa, la veritat és que més que prevenir, posar en guàrdia, ensinistrar o fer agafar confiança en el món de botons en què s'ha convertit el viure diari, el que aconsegueix és que molts espectadors, sobretot els que tenen al·lèrgia primaveral als telèfons mòbils, les tauletes, els ordinadors, les app's i les tecnologies digitals, pensessin que el millor era continuar com estaven: ni acostar-s'hi i, posats a fer, ni pensar d'acudir a una màquina expenedora de qualsevol comissaria espanyola per gestionar l'accés del deneí al telèfon mòbil, regulat recentment per decret.

¿Quin és el desencert de l'esmentat «30Minuts»? Doncs, que més que un programa de servei per fomentar l'ús de la cibernètica domèsticament, sembla un publireportatge de can Bruno Expert en Estafes Cibernètiques que, com un lampista, paleta, fuster o manetes de guàrdia, si has estat víctima d'una estafa cibernètica, apareix a casa i, plis plas, assumpte resolt!

El cas és que el «30Minuts» exposa víctimes estafades, per una via o una altra, sobretot amb transaccions bancàries, i no deixa gaire clar en quin moment han facilitat que els estafadors es fessin amb les seves dades. Només s'hi fa evident que les transferències volaven i que els estalvis, també. En tots els casos, però, miraculosament, les entitats bancàries implicades van retornar els diners, que no eren pocs, als estafats, cosa que contradiu l'esperit del programa, que intenta alertar de les estafes cibernètiques, però acaba concloent que les entitats bancàries es fan càrrec del furt, potser perquè admenten en silenci que hi ha un forat per tapar.

Per reblar el clau, d'una de les víctimes es va dir que li havien clonat la targeta SIM del mòbil en una nit de gestió de “portabilitat”, que és quan es fan generalment aquestes operacions, però en cap moment es va explicar als espectadors que no estiguin al cas de les tècniques digitals del que volia dir realment "portabilitat". ¿A tohom li poden clonar la targeta SIM durant una nit mentre està somniant en els angelets? Esclar que no. La “portabilitat” és una eina entre servidors digitals quan un client canvia d'una companyia telefònica a una altra —sempre que es faci amb seguretat i confiança— i difícilment es clonarà una targeta SIM amb tota la informació del mòbil si el titular no ha completat els passos de seguretat i no ha donat el permís corresponent.

Així és com els espectadors del «30Minuts» que recuperin el programa a la plataforma 3Cat es poden veure sotmesos a trenta minuts de cangueli cibernètic, a través d'un guió pedagògic que, al damunt, quan es parla amb els Mossos d'Esquadra, és per constatar que no hi ha ni recursos, ni hores, ni personal per perseguir els estafadors cibernètics, que són la versió moderna dels carteristes de carrer, aquells que entren per una porta, acumulen antecedents com si fossin punts de mèrits, i surten per la porta del darrere.

Ara potser caldria pensar en un altre «30Minuts», o en una nit monogràfica sobre estafes cibernètiques, on s'expliqui bé i millor a entesos i no tan entesos quin són els mètodes de seguretat que cal seguir, quines garanties ofereixen les entitats bancàries, com detectar webs clonats de proveïdors que no ho són en realitat, com no donar mai dades personals ni que et diguin que qui t'escriu o qui et telefona és el teu gestor bancari —la Intel·ligència Artificial aviat clonarà la veu del gestor de més confiança— i, sobretot, educar en la garantia de tots els avantatges que aporta la cibernètica, des de fer la declaració de la renda en pijama —sempre pendent del QR que et vigila i et controla— fins a portar el deneí al mòbil, a les dades del qual no pot accedir ningú si abans no ha superat, almenys, un parell de passwords secrets i intransferibles. Com menys cangueli tinguem, més ciberaddictes serem.

Veu: Andreu Sotorra

Música: El cabaret galàctic.

Interpretació: Sisa.

Composició: Sisa.

Àlbum: Galeta galàctica, 1976.