EL CAFETÓ



[LA SANTA ESPINA CLAVADA DEL LLÀCER]

Escolteu el pòdcast

El director, actor i showman Àngel Llàcer (Barcelona, 1974) ha tornat a la televisió catalana —de fet no se n'ha acabat de moure mai— amb el nou programa concurs «Soc i seré». El “sóc” sense accent, després de l'escabetx dels diacrítics.

El títol no enganya. És una clucada d'ullet a una peça emblemàtica de la música catalana, «La santa espina», que el compositor Enric Morera va musicar com a sardana a partir d'una lletra del dramaturg Àngel Guimerà.

Anava fort, el canari Don Àngel quan va escriure «La santa espina» i va deixar per a la posteritat aquella estrofa multipatriota que diu: «Som i serem gent catalana / tant si es vol com si no es vol, / que no hi ha terra més ufana / sota la capa del sol.»

Som i serem, doncs, com a col·lectiu. I també, vivim temps individualistes, “sóc i seré”, ep! amb accent tancat, que si no, surt “serè” i la cosa es podria malinterpretar. Vet aquí la importància dels accents!

Per cert, parlant d'accents, Àngel Llàcer té una parella presentadora, l'actriu, cantant i música Júlia Bonjoch, una de les cares més conegudes dels musicals més celebrats en les últimes temporades. Júlia Bonjoch (Cardedeu, Vallès Oriental, 1994), barcelonina d'adopció des que la cigonya la va portar al món fa 31 anys, té la capacitat de seduir els espectadors, els teatrals i, ara, els televidents o els trescatins. ¿Però a quin guionista se li ha acudit que una barcelonina com Júlia Bonjoch havia de parlar en dialecte occidental?

La intenció s'entén. Si en un programa que vol ser cultural i catalanesc fins al moll de l'os no hi ha els dialectes representats potser quedaria coix. ¿Però no n'hi ha prou amb els diferents accents dels mateixos concursants que són representants de la majoria de comarques de tot el país?

Anècdotes a banda, el programa «Soc i seré» —sis episodis fins a arribar a desvelar el guanyador, el català més català de tots els catalans que es fan i es desfan— és una classe en prime time setmanal sobre geografia, literatura, història i cultura general que posa a prova el coneixement espontani —no aquell que s'ensenya a les escoles i els instituts sinó al carrer— dels concursants.

El programa funciona. Alimenta l'autoestima. Descobreix alguns coneixements que no tothom coneix. Ensenya alguna cosa que no se sabia. Esborrona a vegades comprovar quines respostes bàsiques no saben segons quins concursants i esvera constatar —com més arribi el final encara més— l'alt nivell memorístic i cultural que tenen segons quins altres.

Tots ells intentaran “ser i ser” fins al final de la cursa, sobretot perquè s'hi juguen el pastís de vint mil eurets. I ho faran, pel que sembla, sense que s'insultin, es colpegin, es donin cops de colze ni es clavin punyals a l'esquena potser per fer honor allò que sentenciava Àngel Guimerà a «La santa espia»: «Som i serem gent catalana / tant si es vol com si no es vol, / que no hi ha terra més ufana / sota la capa del sol.» D'energia renovable, que no ens en falti!

Veu: Andreu Sotorra

Música: La Santa Espina.

Interpretació: Marina Rossell.

Composició: Enric Morera amb lletra d'Àngel Guimerà.

Àlbum: Marina Rossell, Gran Teatre del Liceu, 2008.

[15-05-2025]



| El cafetó | Índex Llengüets | Bon cop de Mac! | En fila índia | Índex Publicacions | Home Page |