ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[EL MEU REGNE PER UN ALLIOLI!]

El programa «Soc i seré» ha arribat a la final. Un repte per als espectadors que han seguit els sis capítols amb les consegüents carbasses per a 99 dels 100 participants i la coronació del guanyador o guanyadora —em reservo el desenllaç per si algú vol recuperar el programa al 3Cat.

Un últim capítol que és gairebé com un programa terapèutic entre l'esquema de l'«Atrapa'm si pots» en color i l'«Un, dos, tres, responda otra vez» de temps pretèrits en blanc i negre.

Gairebé durant els primers tres quarts d'hora, els espectadors aguanten un qüestionari sobre diferents temes culturals i socials escollits per atzar d'una nota introduïda al broc d'un porró —no oblidem que es tracta de trobar el català o la catalana més català o més catalana que es fa i es desfà i per això el porró no hi podia faltar.

Uns tres quarts horribilis —horribilis per als espectadors, vull dir— que han hagut d'aguantar una versió sui generis de l'«Atrapa'm si pots», però sense dinamisme, i amb la contrarietat que, mentre els finalistes anaven dient la seva, els espectadors no han tingut l'opció de conèixer en cap moment la resposta correcta.

I arriba la final de les finals amb els dos finalistes. I com en els millors temps d'aquell «Un, dos, tres, responda otra vez», els dos afortunats es juguen els 20.000 euros de premi... per un allioli!

A partir d'ara, quan els catalans vagin pel món, no caldrà que es preocupin per demostrar què són. Ser el millor català de tots els catalans que es fan i es desfan vol dir, TV3 dixit, saber barrejar els tres alls, l'oli d'oliva i la sal com la mà de morter mana. ¿No s'ho han proposat mai, els redactors de la polèmica selectivitat universitària de posar-hi també la prova de l'allioli?

I si l'allioli es talla, com que del que es tracta és de guanyar 20.000 euros per poder hissar la senyera, només cal fer com feia el shakesperià Ricard III i clamar finalment, mirant al cel: «Un allioli! El meu regne per un allioli!»

Veu: Andreu Sotorra

Música: All i Oli.

Interpretació: La Trinca.

Composició: Toni Cruz, Josep Maria Mainat i Miquel Àngel Pascual.

Àlbum: Xauxa!, 1972.