ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[MAPES PER PINTAR]

Hi ha editorials de material escolar que ofereixen la possibilitat d'acolorir mapes per donar vida a espais geogràfics. Es trobaven en temps del blanc i negre, se'n troben encara ara i fins i tot n'hi ha de digitals.

Ens faltaven, esclar, els mapes de la nova TV3 que, arran de l'espectacular renovació de platós, el sistema d'emissió d'última gneració, el refet web del nou 3CatInfo i l'impuls interactiu de les xarxes, ha sorprès els fidels seguidors de la secció d'El Temps, amb una infografia geogràfica trista, grisa, fosca i plena de xifres minúscules no aptes per a curts de vista amb les temperatures i els símbols que semblen més un aparador de rebaixes de supermercat que no pas una informació que entri per la vista.

Les expectatives sobre el rentat de cara de TV3, la fusió de l'antic 3/24 amb Catalunya Informació —dues marques que han passat a millor vida— i la nova imatge dels Telenotícies i els espais informatius han estat altes i, en bona part, no han decebut els espectadors i el salt és remarcable en modernitat i contingut.

El que era el 3/24 ha millorat notablement pel que fa a la presentació de la taula dels presentadors, tot i que el marge esquerre amb una bateria de notícies d'última hora empetiteix el requadre protagonista. Els platós dels Telenotícies, tot i que a vegades semblin un laberint per on es passegen els conductors, creen una sensació de grandiositat que no lliga gaire amb allò que cantava en Llach sobre el país petit i el campanar que sempre es pot veure des del campanar veí.

El paquet que s'ha batejat amb el nom de fonts «3CatInfo» no deixa de tenir un dilema de fonètica: l'última O es neutra i per això hauria de sonar gairebé com una U. Però un instint de salvació fa que els que la pronuncien la musiquin a la castellana, «trescatinfO» i avall que fa baixada... baixada, esclar, cap a la pèrdua de la música pròpia de la llengua.

Un altre dilema que ha denunciat fins i tot el comitè profesional de la Corporació Catalana és la renovació de les anomenades “carxofes”, és a dir, aquelles escumes de micro que mostren la marca de la casa tant als entrevistats com als espectadors: s'han abandonat les marques tradicionals per un logo neutre amb ratlletes (que s'assemblen a les de les notificacions de l'app del Telegram) i només s'identifiquen com a “info”, sense saber qui és el pare i la mare de la criatura.

Tot i que els directius de la Corporació han fet un mutis i a la gàbia i han assegurat que TV3 i Catalunya Ràdio no desapareixen com a marca, cosa que sí que es pretenia al principi d'aquesta renovació, el fet és que a efectes pràctics de visualització, han desaparegut del mapa.

I, parlant una altra vegada del mapa, si els dissenyadors d'El Temps pretenen que els espectadors dibuixin mentalment les divisions de les comarques que gairebé no es distingeixen (allò que del país sovint s'anomena com a “territori”), que hi posin color i vida virtuals, amb el sol, la pluja, els núvols o la lluna, ho han aconseguit: potser algú es comprarà una capsa de llapis Alpino i, com uns grafiters domèstics, pintarà fins tot les pantalles dels seus televisors. La nostàlgia per fugir de la grisor és capaç de moure tots els colors del món.

Una setmana després d'aquest comentari i de diverses opinions d'espectadors a les xarxes, TV3 ha rectificat i ha recuperat els mapes amb color, amb relleu i amb definició dels Països Catalans, amb l'Alguer inclòs.

Veu: Andreu Sotorra

Música: El país petit.

Interpretació: Elena Gadel, Lluís Llach, Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya.

Composició: Lluís Llach.

Àlbum: Tossudament Llach, 2016.