ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[QUE SANTA LLÚCIA ELS CONSERVI LA VISTA]

Aquest any, per primera vegada en 74 anys, no hi haurà la que s'havia conegut tradicionalment com La Nit de Santa Llúcia, aquella que atorgava alguns dels premis literaris més antics i reconeguts de les lletres catalanes, com el Sant Jordi de novel·la o el Carles Riba de poesia.

La Nit de Santa Llúcia, que organitzava en solitari Òmnium Cultural, havia passat per diferents etapes: des de la inicial, en clandestinitat, el 1951, inventada per l'editor de Selecta i fundador de la Llibreria Catalònia, Josep Maria Cruzet, amb l'atorgament del premi Joanot Martorell de novel·la que publicava l'editorial Aymà. En van dir de Santa Llúcia perquè rememorava la mort el 13 de desembre del 1926 del jove escriptor de trenta anys Joan Crexells, nom també d'un dels premis literaris que encara s'atorguen actualment des de l'Ateneu Barcelonès.

No va ser fins al 1960 que la Nit de Santa Llúcia va instituir el premi Sant Jordi de novel·la, una iniciativa que va anar de bracet amb la fundació, un any després, d'Òmnium Cultural.

Les Nits de Santa Llúcia, fins al 1971, se celebraven amb un sopar anomenat “literari” a Barcelona. Des del 1972, Òmnium Cultural va voler expandir la seva llavor per tot Catalunya i ja va adoptar el sobrenom de La Festa de les Lletres Catalanes. Diferents seus territorials n'eren les amfitriones o coorganitzadores. I a partir del 1979, que va tenir lloc a Reus, la Nit de Santa Llúcia es va envoltar d'actes paral·lels amb la complicitat de diverses entitats culturals. La intenció itinerant va durar uns quants anys més fins que es va tornar a establir a Barcelona.

Entrat el segle XXI, a partir del 2010, la Nit de Santa Llúcia va deixar de ser un sopar “literari” i va adoptar el format d'espectacle televisiu —escurçat de temps i abans del TN Vespre— emès des d'auditoris o teatres, amb un resultat d'alts i baixos. Les últimes edicions tenien lloc a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya i ni el caràcter televisiu, ni el ritme ni el contingut havien aconseguit fer-ne un gala de les que ara es porten sinó que en alguna ocasió havien fins i tot ratllat perillosament el registre patètic.

Arribats ara al 75è aniversari, Òmnium Cultural ha fet un cop de cap i ha anunciat oficialment que es desfeia de la llosa de la Nit de Santa Llúcia. Si gairebé no queden ni modistes ni brodadores que la tenien per patrona —ara les modistes contemporànies són classes obreres explotades en tallers de Tailàndia, l'Índia o la Xina— té una certa lògica que també es passi santa Llúcia a la reserva. Esclar que, perquè la santa no es quedés sense feina, s'hi han afegit els oftalmòlegs i els informàtics, uns perquè es guanyen la vida remenant els ulls dels pacients —tal com li van fer maldestrament a Santa Llúcia, la de Siracusa— i els altres perquè de tant mirar la pantalla hi deixen la vista.

El cas és que la Nit de Santa Llúcia, defugint el tòpic de la “Festa”, adoptarà exclusivament el nom de Nit de les Lletres Catalanes. Com es veu, l'hàbit nocturn continua inspirant els organitzadors que, el 14 de març del 2026, en conxorxa amb l'Institut d'Estudis Catalans, els gremis de llibreters, els gremis d'editors i les institucions culturals, a més d'algun patrocinador privat, es penjaran del paraigua de TV3 —ara que ja es torna a dir TV3 i han recuperat el rètol a les carxofes i al complex de Sant Joan Despí— i emetran una gala després del TNVespre, a les deu de la nit, des de la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), un espai on tot és possible perquè no hi van plantificar el mitjó gegant d'en Tàpies al mig.

El programa «Col·lapse» de Jordi Gonzàlez d'aquell dissabte de març haurà d'anar rellogat a la graella d'un altre dia perquè la Nit de les Lletres Catalanes diuen que vol difondre, sempre que l'audiència els acompanyi, els premis tradicionals que ja s'atorgaven i alguns de nous que s'hi atorgaran i que, perillosament, comencen a sobrecarregar una vetllada que volen que s'inspiri en altres gales, com la dels Premis Gaudí de Cinema, tot i que es fa difícil imaginar els protagonistes de la Nit de les Lletres Catalanes a la catifa vermella, poc acostumats al glamur de la pantalla.

Anunciar una Nit de les Lletres Catalanes en format gala és també un avís i una amenaça per a espectadors. Tothom sap el llast que arrosseguen les gales, les de cinema, les de teatre, les de música i les de tota mena de premis: són llargues i avorrides, carregades d'humor sovint banal i de gags que a vegades fan més mal que bé al sector que entretenen i, sobretot, farcides de “gràcies” i “gràcies” i “gràcies” sense passar per alt el sacrifici dels pares, la parella, els fills i les mascotes que conviuen amb els guanyadors.

La renovada Nit de les Lletres Catalanes vol ser, diuen, “espectacular”. Esperem que no acabi sent “bestial”, com diu aquella. La Sala Oval del MNAC, a la Nit de les Lletres Catalanes, no li ve de nou. Ja s'hi van celebrar les Santes Llúcies del 25è i el 50è aniversari, les que encara incloïen sopar de càtering. Just és, doncs, que s'hi celebri també la del 75è aniversari.

Per justificar el canvi, ara es parla de tres grans conceptes que, més que de literatura, fan olor de màrqueting: projecció, prestigi i públic. És a dir, es podria dir que es prepara una PPP al MNAC. Tot plegat, malgrat la bona intenció dels impulsors, fa la impressió de ser una concessió més a la comercialitat de la literatura actual. Per acabar-ho de reblar, en següents edicions, la Nit de les Lletres Catalanes es programarà no el mes de març, com ara, sinó el mes de febrer, pensant, esclar, en la proximitat primaveral del Sant Jordi. Malgrat el lleig que li han fet a la santa i tenint en compte el llegat heretat de 75 anys, només cal esperar que Santa Llúcia els conservi la vista.

Veu: Andreu Sotorra

Música: Romanç de Santa Llúcia.

Interpretació: Dyango.

Composició: Eduard Toldrà (música) i Josep Maria de Sagarra (lletra).

Àlbum: Dyango, 1982.