ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[AMB 44 MILIONS DE BALISES AL CAP]

Quan tothom es pensava que la notícia estrella del nou 2026 seria la incorporació, l'1 de gener, dels 32 milions de balises lluminoses que la Direcció General de Trànsit espanyola ha decretat per a tots els vehicles que circulen per la pell de brau —una inversió popular que puja a més de mil milions d'euros amb IVA inclòs-, va i el gran showman mundial amb nom d'ànec —àlies Donald— ha trasbalsat les minivacances de Nadal dels mitjans de comunicació i els ha obligat a fer, com a TV3, una mena de segona marató de 24 hores seguides, però no parlant de salut sinó parlant del segrest del president veneçolà i la seva dona per les hosts nord-americanes en una matinada d'aquelles que es mereixen recordar el verset del poema de Lluís Serrahima i que deia, recordeu: “De matinada han trucat. Són al replà de l'escalà. La mare quan surt a obrir porta la bata posada. ¿Què volen aquesta gent, que truca de matinada?”.

Doncs, el que volen, ells, els seus infiltrats traïdors del règim populista i dictatorial veneçolà i els cent cinquanta helicòpters de les forces aèries dels Estats Units bombardejant espais estratègics de Caracas, és la multimilionària reserva de l'or negre que, com en els vells temps del Far West, ja se sap que qui perfora i aconsegueix el jet negre primer perfora més bé.

¿I on queda l'acudit de la balisa lluminosa obligatòria davant del que s'hauria d'anomenar cop d'estat de Donald Trump? Doncs, queda en una simple anècdota. El 2026 que ja ha engegat no serà gaire més diferent que el 2025. Els governants de tot el món —cada vegada més acoquinats— continuaran rient-li les gràcies i les desgràcies a l'ànec Donald; continuaran deixant desenes de refugiats dormint sota els ponts de les autovies en nits de glaç i fred; continuaran desnonant famílies vulnerables d'habitatges que no passarien l'ITE ni amb fums de sabatots; continuaran traient-se de la màniga la recuperació del servei militar per als joves en nom de la defensa de la pàtria; continuaran posant trampes per als conills, els cabirols i els porcs senglars, alimentant l'ós i estimulant el llop per no malgastar cartutxos de caçador i per esquivar les pestes que han vingut i que vindran; i continuaran fent normatives com la de l'assegurança oblgatòria dels patinets elèctrics per promulgar tot seguit una moratòria el dia que havia d'entrar en vigor. Mentrestant, mentre l'ànec Donald s'embrutarà els dits amb el cobejat petroli veneçolà, 32 milions de conductors jugaran a lladres i serenos amb patrullers de pel·lícula posant la balisa al capó dels seus autos.

Llàstima que la il·luminació de la Direcció General de Trànsit espanyola no hagi decretat, tot de passada, que la balisa sigui obligatòria també per als soferts vianants que han d'esquivar cada dos per tres en plena vorera pacificada patinets elèctrics cada vegada més potents i bicicletes elèctriques de Glovos fent esprint per guanyar la comanda.

Un servidor, si fos per la Direcció General de Trànsit, proposaria que tots els vianants de peu es posessin obligatòriament la balisa al cap com a senyal de pilot d'emergència, fermada amb belcro, com aquelles cintes de penis en banyes, ara per cert prohibides, que portaven al cap alguns dels que celebraven comiats de solter. Només així, patinadors i ciclistes, en veure els pilots lluminosos al cap dels vianants, potser tindrien l'amabilitat de frenar a temps abans d'emportar-se'n algun entre rodes.

¿Hi pot haver un negoci més sucós que fer comprar obligatòriament més de 44 milions de balises, que són les ànimes que circulen per la pell de brau, sense comptar els turistes? Que se'n riguin els magnats de les refineries petrolíferes nord-americanes del suc negre que trauran de Veneçuela! El negoci de la balisa seria tan rodó que, arribat el Cap d'Any del 2027, fins i tot la parella eterna Miki Nuñez i Laura Escanes, a Maria Cristina i entre campanades de TV3, brindarien amb aigua i gots de plàstic per fer una bona botifarra, no als patrocinadors de xampany, com els l'han fet enguany, sinó als patrocinadors de cervesa que els han pagat la festa. Enfilem el 2026 i tornem, com al començament, al poema de Lluís Serrahima: “Què volen aquesta gent que truca de matinada?

Veu: Andreu Sotorra

Música: Què volen aquesta gent?

Interpretació: Joan Manuel Serrat i Josep Mas Kitflus.

Composició: Lluís Serrahima (lletra) i Maria del mar Bonet (música).

Àlbum: D'un temps d'un país, 1996.