ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[¿PROHIBIR EL BURCA O DEIXAR-LO DE PROHIBIR?]

Abans que es parlés del burca, si se sentís pronunciar per primera vegada aquesta paraula, es podria pensar que es tracta d'una nova cadena de menjar ràpid o d'una nova companyia aèria o d'una empresa revolucionària de telefonia. Ara, a excepció d'aquells que encara baixen sempre de l'hort, gairebé tothom sap de què es parla quan es parla del burca.

Uns el voldrien regular. Un altres el voldrien treure dels espais públics. Uns altres el voldrien veure passejant pel carrer sempre. I d'altres el voldrien portar fins i tot als jutjats. Hi ha parers per donar i per vendre. Hi ha fòbies interessades i fílies desinteressades. S'han fet reunions, meses, comissions i taules de diàleg per decidir què cal fer amb el burca. S'ha fet ballar el valset i s'ha fet anar a ritme de marxa lenta per decidir quina és la millor opció per portar el burca i no ensopegar en l'intent. Alguns fins i tot s'han cordat bé les espardenyes per evitar ensopegades.

El cas del burca ha arribat tant a l'opinió pública que, signes dels temps, s'ha convocat per les xarxes una trobada de burques a l'estil de les trobades frustrades que s'han posat ara de moda per promocionar el caminar a quatre grapes i fer de bestiola preferida. Entre els més savis de la colla, s'han mirat amb recel que el debat sobre prohibir o deixar de prohibir el burca, hagi trencat el son dels justos que els caracteritza. Es podria dir que ni en volen sentir parlar.

Ni el Lladrevafes, ni el Botines, ni la Letgarda, ni el Porrer, ni en Chabran, ni en Mustafà, ni el Rodanxó, ni la Borda, ni en Bullafer, ni la Robesa, ni el Moro i la Mora, ni l'Indi i l'Índia, ni el Negrito i la Negrita i ni el Vitxet i la Vitxeta. Tothom ho té clar: el burca els caracteritza. El burca és, gràcies a la reixeta, el que els permet sortir al carrer i trepitjar places almenys una o dues vegades l'any. El burca ajuda els portadors que els acompanyen, com si fossin parelles lingüístiques, a no ensopegar per les voreres farcides de clots ni per carrers empedrats amb antigues llambordes.

Si mai la classe política desenfeinada de torn els prohibeix el burca, amenacen amb fer una vaga de cercaviles, sense valsets, ni gralles, ni tamborins. El burca els democratitza a tots: menestrals, pagesos, obrers, aristòcrates i monarques. Tots miren i passen pel mateix sedàs. Tots, per molt que a alguns no els agradi, observen el món que els ha tocat viure, no per un forat, sinó pel recosit de la reixeta.

Els gegants i les gegantes són, des de fa centenars d'anys, els reis i les reines del burca. Que és com dir, en llenguatge de vi de taverna, que són els reis i les reines del mambo. Davant d'això i després de centenars d'anys ballant ells o fent ballar els gegants abans de Corpus als altres: ¿qui s'atreveix a prohibir el burca o deixar-lo de prohibir?

Veu: Andreu Sotorra

Música: Marxa dels gegants de Reus

Interpretació: Aula de Sons.

Composició: Tradicional.

Àlbum: Músiques del seguici festiu de Reus, 2022.