ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[EL TREN DE LA MALA LLET]

La ciutadania del sud de Catalunya, usuària de les línies de tren, es prepara per passar més d'un trimestre caòtic fins a entrants d'estiu arran de les obres anunciades dels antics túnels del Garraf, lloc històric des de l'intent i frustrat atemptat al rei borbó Alfons XIII, fins a alguns lamentables incidents al llarg del temps, un dels més recents, fa 52 anys, el 1974, quan un talús va caure a la via i va provocar un accident mortal similar al que ara va ocórrer a Gelida i que ha originat el desgavell global de Rodalies i Regionals. Les línies afectades són les R2Sud de Rodalies i les R13, R14, R15, R16 i R17, és a dir, totes les poblacions des de Barcelona a Sant Vicenç de Calders i les rutes posteriors a Lleida, Reus, Tarragona, Móra la Nova, Flix, Riba-Roja d'Ebre o Tortosa. Un vesper diari que augmenta de cara al bon temps amb les fugides a les platges o a Port Aventura.

Aquest és un simulacre del que li espera a un viatger que, per exemple, surti de Falset - Marçà direcció Barcelona o a l'inrevés. La seva línia és la R15, actualment des de fa un mes llarg, tancada a la circulació de passatgers —hi circulen càrregues de tant en tant— a causa de les obres de millora i a les reduccions de velocitat per evitar allò que durant dècades no ha passat mai.

El viatger surt de Falset - Marçà amb un bus alternatiu de Renfe/Adif que generalment ve de Riba-roja d'Ebre o de Flix, per tant, a l'hora establerta o a l'hora que millor li sembla o que millor pot. El bus arriba a l'estació de Reus al cap d'una hora i quart com a mínim perquè, en algunes franges, passa per les estacions intermèdies de Pradell de la Teixeta, Duesaigües - L'Argentera, Riudecanyes-Botarell i Les Borges del Camp, amb carreteres estretes i de molts revolts, d'aquelles que encanten els pilots de ral·lis, motoristes i ciclistes. A les estacions intèrmedies, habitualment no hi ha ningú, tothom tip de la incertesa perquè, en alguns casos, el bus se salta la parada, o hi passa tard o hi passa abans d'hora.

A l'estació de Reus, al viatger de Falset li toca esperar que surti un tren fins a Sant Vicenç de Calders. A Sant Vicenç de Calders, ha de baixar del tren i esperar un altre dels busos de Renfe/Adif fins al Prat de Llobregat. Cal advertir que les hores de les línies de tren, ni que sobre el paper ho sembli, no lliguen amb les hores de sortida dels busos i, si hi lliguessin, tampoc no serviria de res perquè els trens sempre van amb retard i els busos fan la seva via a manera que carreguen passatgers de les diverses línies.

La pròxima destinació del bus alternatiu és al Prat de Llobregat on el viatger ha d'esperar un altre dels trens que surti fins a Barcelona, ja sigui Regional o qualsevol dels de Rodalies. Amb les pujades i baixades, els transbords de busos a trens, les esperes i els retards marca de la casa, el trajecte entre Falset i Barcelona, o entre Barcelona i Falset, s'allarga com a mínim dues hores més, arribat gairebé a quatre hores llargues, això si una incidència inesperada no hi posa la cirereta o si per atzar no hi a maquinista disponible o si la companyia juga a fet i amagar fent passar els viatgers dues o tres vegades d'un comboi a un altre abans de sortir.

Si els Regionals Sud R13, R14, R15, R16, R17, direcció Barcelona i a l'inrevés, circulessin tots per la via de Vilafranca del Penedès —no només els dos trens matiners previstos direcció Barcelona i els dos trens de vespre previstos direcció Lleida i Reus els dies feiners— durant els tres mesos llargs de les obres dels túnels del Garraf, serien, com a màxim, només tres quarts d'hora més de trajecte, però tres quarts d'hora nets i sense el daltabaix dels transbords amb els busos.

Per vacances de Pasqua, ponts significats i festes de guardar, sense comptar els habituals caps de setmana quan els estudiants que tornen a casa o tornen a la universitat farceixen els combois, el moviment dels viatgers augmentarà amb famílies i amb carros de viatge. El trajecte alternatiu de tren i bus entre Sant Vicenç de Calders i El Prat de Llobregat s'allargarà encara més i les corrues a la cacera i càrrega dels busos alternatius seran maratonianes. Tothom, plataformes d'usuaris que han dit amén, ajuntaments i altres organismes vinculats a la moblitat que també han dit amén, ho saben, no és cap profecia.

Postdata: Renfe/Adif va anunciar que el 16 de març s'acabava la gratuïtat dels bitllets arran de les reduccions de velocitat i les obres d'urgència. Però, la Generalitat de Catalunya (en boca de la consellera del ram que no sap on posar-se quan li parlen de Rodalies), s'ha compromès a mantenir la gratuïtat fins que tot el servei ferroviari no estigués normalitzat del tot.

Davant la perillosa contradicció entre els dos organismes, ¿si no es manté o es cancel·la la gratuïtat mentre duri el caos, caldrà començar a recordar el que va passar el 1951 i convocar una vaga de trens similar a la famosa vaga dels tramvies?

Fa uns anys vaig publicar una novel·la inserida en el gènere de l'humor que vaig titular El tren de la llet, recordant com s'anomenaven per aquí els primers trens dels caps de setmana dels pioners del ferrocarril que pujaven a les seves torres d'estiueig. Si en fes una seqüela, ara l'hauria de titular «El tren de la mala llet».

Com ja va dir Pere Quart, en un dia d'inspiració de la seva Vaca suïssa, del 1937, ni que no anés en tren, “Temps era temps hi hagué una vaca cega: / jo sóc la vaca de la mala llet!”. Amb els retards que el usuaris dels trens de Renfe/Adif pateixen dia per altre, la mala llet de la vaca de Pere Quart més aviat se'ls farà agra.

Veu: Andreu Sotorra

Música: La vaca suïssa

Interpretació: Santi Arisa.

Composició: Santi Arisa, a partir del poema Vaca suïssa, de Pere Quart (Bestiari, 1937).

Àlbum: Taverna de poetes III, 2009.

Cliqueu aquí per llegir la novel·la El tren de la llet.