ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[HOLA, SÓC MOSSA, PERÒ LA MEVA VOCACIÓ ERA SER MESTRA]

Constatat el silenci del govern català davant l'escàndol de la infiltració de dues agents dels Mossos d'Esquadra en una assemblea dels professionals de l'ensenyament per decidir les estratègies i les feines de coordinació de les jornades de vaga convocades, un comença a malpensar que les excuses de mal pagador institucional per carregar el mort a l'anomenat “operatiu” i rentar-se les mans polítiques acabarà portant a la recerca d'un cap de turc que acabarà sent, com sempre, l'últim mosso de la fila, això si no s'acaba arribant a la conclusió que la maldestre iniciativa de pel·lícula d'espies dels temps de la Guerra Freda va sortir de la iniciativa personal del parell de mosses que, després d'aprovar l'entrada al cos, van descobrir que la seva vocació frustrada era la de ser mestra.

¿I què hi ha millor sinó colar-se d'incògnita en una assemblea del sector per viure mal que sigui la falsa il·lusió de ser “mestra per un dia”? Esclar que, mosses com són, haurien hagut de preveure un bon exercici d'estilisme que no les hagués descobert a la primera de canvi, tal com en realitat va passar.

Per exemple, podien haver desenterrat una bossa de drap, d'aquelles amb betes penjada a l'espatlla, carregada de llibres de text i alguns exàmens rebregats per corregir, amb algun lema imprès a la tela com per exemple: “Consellera Niubó, no caps al senalló!”, o anar a una de les poques botigues de material d'escriptori que encara queden i fer-se amb una venerable carpeta de gomes farcida d'adhesius vintage, per recordar la seva falsa època d'estudiants de Magisteri, que és el terme que s'utilitzava a l'època del senalló i els adhesius de protesta.

El cas és que, les dues mosses d'esquadra en qüestió, no es pot dir que, ni que fossin enviades per encàrrec a l'assemblea del professorat, no sembla que hagin aconseguit prou mèrits per ser recomanades com a agents dobles, si les circumstàncies de política estratègica ho aconsellen.

I és que una cosa és la vocació i una altra, la devoció.... la devoció com la del malaguanyat mite Trapero quan va confessar que ho tenia tot a punt per detenir el govern legítim de l'1-O si els manaires del 155 donaven l'ordre. En aquest cas, el lema, en catanyol, potser hauria estat tot un altre: “Puigdemont al senallón!”.

Veu: Andreu Sotorra

Música: Bon dia.

Interpretació: Jordi Tonietti.

Composició: Jordi Tonietti.

Àlbum: Cançons per educar, 2023.