ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[BUFAR EL CLATELL DEL TURISTA]

Diuen que si les calorades d'estiu han arribat per quedar-se, el turista més primmirat i fredolic comença a arrufar el nas —de tan suat com el té, suposo— i amenaça de no tornar al país de les meravelles que és el Mediterrani. Ho han dit els estudiosos de CaixaBank, que ja veuen que el dring dring de la calderilla convertida en money, money per als accionistes, perilla.

Si s'acaba el turisme, ¿de quina mamella acabarem mamant? Els partidaris dels grafits “Tourist go home!” es deuen fregar les mans, però als que aixequen cada dia la persiana per satisfer les vel·leïtats turístiques amb “souvenirs”, “menús de batalla”, “visites amb guia” i altres activitats recomanables sobretot per damunt dels 40 graus de temperatura, ja els tremolen les cames.

¿Si defalleix el turisme per culpa de la calorada, com acabarem les torres de la Sagrada Família ara que hem posat el caramel a la boca del món amb l'espectacle de drons i la visita del papa Lleó XIV? ¿Si el turisme no arriba en massa al moll dels creuers, qui trepitjarà el nou enllosat gris i impersonal de la Rambla de Barcelona després de patir-ne les obres, fer-ne fora els floristes i exiliar-ne els ocellaires? ¿Si el turisme diu prou, què farem sense la taxa turística que serveix per pagar les dietes de les comissions dels experts polítics per estudiar què fem amb la taxa turística? ¿Si el turisme es fa escàpol, què farà l'alcalde de Barcelona el 2028 si no pot cancel·lar les llicències dels més de deu mil pisos turístics que fan l'agost tot l'any a la ciutat? ¿Si el turisme fa figa per mor de la calorada, on quedaran els passis de models de les xancletes, els torsos nus dels mascles i les galteres baixes de les femelles?

És evident que si el turisme dels ous d'or s'acaba per culpa del termòmetre desbocat, la gran majoria dels gairebé deu milions de catalans d'aquí a quatre dies s'hauran d'empescar un altre “modus vivendi”: ¿tornar als boscos per fer explotació agrària?, ¿treure's un màster de pastureig de cabres i burros catalans per facilitar l'equilibri bosquetà?, ¿obrir de nou comerços de proximitat amb productes de quilòmetre zero?, ¿fer la competència als emprenedors xinesos i obrir locals de presumpta estètica per polir ungles dels peus i de les mans?, ¿obrir un supermercat de 24 hores amb productes de casa per als nadius que no puguin dormir per les nits tòrrides que ens esperen...?

Podem ser idealistes, ecològics i fins i tot catalans, però no cal ser ingenus. ¿Quants patriotes estan disposats a canviar de feines, hàbits i costums per culpa de la caiguda del turisme víctima de la calorada?

La solució ha de ser dràstica. La proposta és començar a preparar els catalans per diplomar-se en Guia Individual del Turista Acalorat, en acrònim, GUITA, que té nom de bestiari fantàstic, però els turistes no ho saben. De segur que les universitats catalanes, que estan entre les dues-centes millors del món, estan preparades per oferir un màster de qualitat amb alguns dels seus assequibles preus per a tothom.

I un cop aconseguit el títol universitari de GUITA, cal destinar cada català a bufar el clatell, un a un, de cada turista que aterri al país, que passegi per la Rambla, que aixequi el nas davant de la Casa Batlló, que faci cua per entrar a la Sagrada Família o que es rosteixi a la platja del Poblenou com una gamba vermella.

Si alguna cosa tenen els catalans des de sempre és bona bufera. ¿D'on sortirien, si no, els tocs de castells de les gralles o els refilets de les tenores i els fiscorns de les cobles? Bufera de Km0 i explotació de recursos autòctons. Amb la nova feina per a tothom, bufant el clatell de tot “guiri” vivent, el de casa, content i, com deia aquell, el de fora, calent, ni que se'n rigui la gent.

Veu: Andreu Sotorra

Música: Ens hem guanyat l'estiu.

Interpretació: Pau Vallvè.

Composició: Pau Vallvè.

Àlbum: Agorafília, 2024.