ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[«Del zàping al plàying»]

Des que les televisions —públiques o no tan públiques— han detectat que segons quins programes o sèries tenen un nombre considerable de visualitzacions fidels a través de la xarxa i el servei a la carta que no pas en emissió en directe, han activat, tot i que amb moderació, la inserció de publicitat. Ara només cal que el virus publicitari a la carta no impregni de mala manera segons quins programes o sèries, cosa que ara sí que passa perquè el tall és radical i de mal gust (enmig d’una frase, la lletra d'una cançó, una conversa interessant o una escena compromesa). Generalment —si parlem, per exemple, de TV3 a la carta—, cada connexió inclou un o dos spots publicitaris a l’inici, i un al cap d’uns breus minuts de visionat. El departament de màrqueting d’aquest o qualsevol altre canal de televisió han de saber que els qui mirem TV a la carta som una espècie protegida i de costums especials i ens importa un rave la publicitat. Segurament que molts preferiríem un abonament simbòlic de pagament per accedir als continguts televisius, però lliures de tota mena de publicitat. De tota manera, inserint-ne com ara la insereixen, perden el temps. Els qui visualitzem TV a la carta a través de l’ordinador, el mòbil o en pantalla de TV via WiFi, de seguida que apareix la publicitat esperem amb delit pitjar el botó de “veure el vídeo” o, en últim extrem, emmudir el play uns segons i fugir del virus. Si per atzar de la sofisticació digital, el gest no és possible, ho poden tenir per ben segur: els usuaris de TV a la carta passem de la publicitat i ni tan sols en fem cas, gairebé tant poc cas com dels discursos electorals. Entre altres coses perquè l’accés de televisió a la carta a través de la xarxa exigeix una actitud activa, ben al contrari de la visualització en directe de la TV tradicional que explota una disposició passiva i, molt sovint, porta incorporat el sofà. Ha passat, doncs, aquella època del zàping. Si el sistema publicitari a la carta persisteix tan barrut com ara, ben aviat el que es portarà és... el plàying.