ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[Soc i seré... una província]

Ha tornat una nova temporada del programa «Soc i seré« que presenta el director Àngel Llàcer juntament amb l'actriu i cantant Diana Roig. La temporada anterior la copresentadora era l'actriu Júlia Bonjoch. Bressol de musicals i col·legues de batalles d'èxits teatrals. Afortunadament, Diana Roig parla amb el seu dialecte, l'oriental, cosa que amb Júlia Bonjoch no passava perquè li van encolomar —vés a saber qui des de direcció— que parlés en un fals dialecte occidental.

La nova temporada no ha canviat gaire l'estructura de la primera, tot i que Àngels Llàcer ha anunciat novetats. De moment, sí que tot va una mica més picat, molt picat. De pressa, de pressa! Fa l'efecte, vist des del dron, que més que una competició de coneixements culturals, socials, geogràfics i de “tutti quanti” de Catalunya és una competició esportiva.

Una nova aportació lingüística dels presentadors —aquí cal dirigir la mirada cap als guionistes— és que quan formula la pregunta d'un dels reptes a superar, Àngel Llàcer, animador de pista com sempre, s'esbrava: “Vilanova de la Barca, Segrià, Lleida!”... Sant Feliu de Boixalleu, la Selva, Girona!... Sitges, Garraf, Barcelona!... Vilanova de Sau, Osona, Barcelona!... Amposta, Montsià, Tarragona!... La Bisbal d'Empordà, Baix Empordà, Girona!... Esparreguera, Baix Llobregat, Barcelona!... Blanes, La Selva, Girona!... Gironella, Berguedà, Barcelona!... Horta de Sant Joan, Terra Alta, Tarragona!... Isona, Pallars Jussà, Lleida!... Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, Girona!... I així successivament, en clau de pedagogia del 1812 i divisió territorial de l'escola del passat, tipologia admesa sisplau per força i per imperatiu legal: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona.

Home, guionistes de «Soc i seré»: que TV3 i altres mitjans catalans no han sabut mai o no han volgut mai divulgar les comarques de debò —de les vegueries que dormiten la son dels justos ni en parlem— ja ho sabíem. Només cal constatar les cabrioles que fan els meteoròlegs quan han de situar una tempesta o un tornado o una calorada aquí i allà: que si territori, que si territoris, que si comarques tarragonines, que si costes gironines, que si comarques barcelonines... Només respiren quan passen la frontera i arriben al riu. Aleshores, sí, no falla mai: ja són a les Terres de l'Ebre. ¿Deu ser potser perquè pejorativament ja en deien la “cinquena província”?

Però, tornant a la intenció divulgativa de «Soc i seré», ¿voleu dir que els espectadors no saben on és Sitges, Esparreguera, Amposta, La Bisbal d'Empordà o Sant Feliu de Guíxols? ¿No n'hi ha prou amb la comarca, com a afegitó? ¿De debò cal recòrrer a l'antipàtica definició de la província?

«Soc i seré» vol ser un programa divulgatiu, d'autoestima, de demostrar que els catalans no només de les pedres en fan pans sinó que ho saben tot, tot, tot, del seu país... Ai! ¿potser hauria de dir “territori”? I el programa també demostra que els catalans, quan hi ha un premi de 50.000 euros pel mig i uns quants euros més de premi de consolació, es posen la samarreta i via fora! La pela és la pela, tu, ni que la província sigui la província.

Veu: Andreu Sotorra

Música: As catro provincias.

Interpretació: Orquestra Compostel·la.

Composició: Orquestra Compostel·la.

Àlbum: Recuerdos, 2015.