ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[De la Revolta del Pa a la Revolta dels Supermercats]

Quan Europa encara no havia paït les imatges dels saquejos en algunes grans ciutats de les cadenes de productes informàtics en mans de joves encaputxats, convocats presumptament per diverses xarxes de missatgeria, unes altres imatges han posat en alerta els riscos i la vulnerabilitat de la cibernètica utilitzada com a arma de ciberdelinqüència amb les prestatgeries de diversos supermercats europeus buides arran del control remot de la manipulació de les temperatures dels frigorífics i els congeladors fins als 50º que han malmès tones d'aliments precisament a les portes, almenys aquí, de la tradicional setmana del Gran Recapte.

Ara que ja no és profecia sinó realitat que la societat viu temps convulsos —mentre els que, amb l'arribada dels genocides i cacics al capdavant de segons quins governs, miraven cap a una altra banda—, l'atac als supermercats trenca tota lògica del que fins ara havia relacionat la revolta popular amb la solidaritat de la pobresa.

Els atacs als antiquíssims graners de blat i als dipòsits de gra, símbol dels temps de crisi i de subsistència, sempre per causa de la indignació popular per l'encariment del cost de la vida i, sobretot, dels aliments bàsics, han omplert algunes de les pàgines històriques de tot el món.

A Barcelona, per exemple, el 1789, després d'un mal hivern amb pèrdua de collites, el Capità General de Catalunya va autoritzar l'augment desbocat del preu del pa. Una revolta inesperada, protagonitzada principalment per dones, va portar a assaltar els forns de la Boqueria i els graners que controlaven els comerciants i també el mateix municipi.

L'exèrcit —antiga formació de la policia antidisturbis actual— no va afluixar el seu paper i, a més de la repressió, va executar diverses de les dones revoltades, almenys set, entre les quals hi havia una tal Josefa Vilaret que tenia el sobrenom de “La Negreta”. Malgrat la repressió, però, el govern va haver de recular i va frenar poc o molt l'augment del preu del pa.

Entre els segles XVI i XVIII, el blat era com és ara el petroli. De la crisi alimentària a la crisi energètica. Els atacs als graners vindrien a ser els atacs actuals als vaixells que intenten portar l'or negre als països que el necessiten. I els comerciants dels graners d'aquella època, quan el blat escassejava, el reservaven a les sitges a l'espera que el preu pugés encara més. ¿A algú li sona aquesta estratègia quan, a l'hora d'omplir el dipòsit de gasolina, malgrat que el cost del barril hagi baixat, el preu, a la gasolinera, es manté intacte sota l'excusa que el que s'està distribuint és encara el que es va pagar a preu alt?

De moment, la delinqüència cibernètica —que no té res de l'esperit del mític Robin Hood i que tampoc no fa com els antics revoltats del pa que, en molts casos, treien el blat al carrer i el venien al preu just que tenia abans que esclatés la crisi, retornant fins i tot el que en treien als amos del gra— el que fa ara és destruir, sense treure'n cap altre profit sinó només la satisfacció egocèntrica de comprovar durant 24 hores com els mitjans de comunicació de tot el món es posen les mans al cap mentre ensenyen les imatges desoladores de les neveres buides i les prestatgeries dels supermercats atacats sense cap aliment.

No hi ha dubte que els temps han canviat, sí. Bèlgica, Suècia, Luxemburg, Irlanda, França, els Països Baixos, Finlàndia, Estònia... s'han despertat amb els supermercats a temperatures superiors als 50º i encara ara no acaben de creure's que això hagi pogut passar, en temps de fam moderna, per un atac a distància de la ciberdelinqüència que ha superat la temuda i apocalíptica “pagada energètica”.

Actualment, els sistemes de refrigeració, les alarmes, els congeladors, les neveres, els llums... es controlen mitjançant la xarxa WiFi per control remot, des del mòbil. Com la robòtica domèstica, però a nivell industrial. Això, per descomptat, redueix costos, estalvia personal i vigilància, però no redueix l'augment del cost de la vida. Si els ciberdelinqüents ho sabessin, potser entendrien que, de la Revolta dels Supermercats, hem tornat a la Revolta del Pa.

Veu: Andreu Sotorra

Música: Cant dels partisans francesos.

Interpretació: Marina Rossell i Paco Ibáñez.

Composició i lletra: Marina Rossell, Joseph Kessel, Anna Marly i Josep Tero.

Àlbum: Cançons de la resistència, 2016.