ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[«En nombre del Rey»]

El totxo de 881 folis amb la sentència del Tribunal Constitucional (espanyol) —àlies TC— sobre l'Estatut (català) ve encapçalat per un títol que sembla més aviat el d'una novel·la de ficció històrica: «En nombre del Rey». Diuen els magistrats del TC: "El Pleno del Tribunal Constitucional, compuesto por doña María Emilia Casas Baamonde, Presidenta (fot-li que té gràcia aquesta també, amb el cognom per part de mare!), don Guillermo Jiménez Sánchez, don Vicente Conde Martín de Hijas, don Javier Delgado Barrio, doña Elisa Pérez Vera, don Eugeni Gay Montalvo, don Jorge Rodríguez-Zapata Pérez, don Ramón Rodríguez Arribas, don Pascual Sala Sánchez y don Manuel Aragón Reyes, Magistrados, ha pronunciado...". I aleshores engalten en cos de lletra majúscula, en negreta, i a columna centrada: «En nombre del Rey»... I —amb una mica d'imaginació èpica ens podem imaginar el toc de trompetes i tambors—, a partir d'aquí engeguen una avorrida lletania jurídico-literària que només alguns estudiants avançats de Dret i alguns assessors polítics s'atreviran a llegir sencera perquè 881 folis sense gota de marro d'amor, intrigues, passions, traïdories, venjaces i mort no els suporta ni la bibliotecària més llegida del districte.

Però anem al títol en majúscula i negreta del culebró del TC: «En nombre del Rey». La veritat, a mi, si fos rei, em faria una mica de vergonya veure'm esmentat al capdavant d'una sentència com aquesta que posa en qüestió, humilia, redueix i agredeix els drets d'una bona part dels meus plebeus, els quals, a més de ser cornuts com són i de pagar el beure com paguen, tenen el detall de subvencionar-me estades vacacionals a mi i la meva família, donar-me allotjament, llit i plat a taula, quan els visito, i no dubten a deixar-me una planta d'habitacions d'hospital quan tinc una intervenció quirúrgica que faig a càrrec de la sanitat pública catalana —que és la millor com la de Madrid, eh!— a la qual, com a rei que sóc, no cotitzo ni com a assalariat ni com a autònom perquè tampoc no tinc dret a la pensió de jubilació perquè no em penso jubilar mai.

Dubto que el rei al qual es refereix la sentència del TC sobre l'Estatut de Catalunya s'hagi ni tan sols llegit la sinopsi del novel·lot en qüestió de 881 folis. Tornem-hi: si jo fos rei, quan veiés pel canal directe d'Internet —perquè ni TV3 ni el 3/24 no arriben a Madrid i les espanyoles sembla que tinguin un ull a la funerala— la multitud de plebeus en plena canícula pel centre de Barcelona disfressats amb la bandera aquella del vell Guifré, el meu avantpassat més remot, el de la llegenda dels quatre dits empastifats de sang, m'agafaria un rau-rau al ventre de pensar què renassos deuen dir els magistrats en aquest cony de sentència i en nom meu per fer sortir tanta gent al carrer que —plebeus desagraïts—, al damunt s'esgargamellen amb una paraula que ni la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola ni la no tan reial de l'Institut d'Estudis Catalans haurien de tenir en els seus diccionaris, entre altres coses perquè és massa llarga, té massa síl·labes i és una esdrúixola que fa posar els pèls de punta només sentir-la corejar: in-de-pen-dèn-ci-a!, in-de-pen-dèn-ci-a!, in-de-pen-dèn-ci-a!...

Sort que, a la contracoberta inexistent del totxo de 881 folis, un lector editorial amb vocació comercial que sap com es venen llibrots com aquests, ha resumit el plantejament, el nus i el desenllaç de la telenovel·la que fa segles que dura amb una frase que, si fos rei, malgrat el que diuen en nom meu, em deixaria ben tranquil per un quant de temps més. És aquella que una dotzena de vegades es repeteix en el llarg i ample dels 881 folis i que garanteix: "la indisoluble unidad de la Nación española". Ah!, quin respir! Haguéssim començat per aquí o per allí, quan aclareix, per als que encara no ho tinguin clar: "La Nación española es el fundamento de la Constitución misma, el sujeto constituyente, y su indisoluble unidad no es un flatus vocis, sino la expresión de un designio inequívoco del constituyente, a saber, que no hay otra nación que la española."