ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[«Amb el cronòmetre a la mà per un minut de diferència»]

A la Junta Electoral espanyola se li ha girat feina aquest 14F. Al divertimento de fer despenjar pancartes, llaços i cartells que consideren partidistes —antítesi de la democràcia— i a la lingüísticofòbia de prohibir que els mitjans públics catalans pronunciïn les expressions «presos polítics» i «exili» s'hi ha afegit ara la síndrome del cronometrador. Com si estiguessin al marge d'una pista de tartà, els censors de la Junta Electoral espanyola han exigit ara a TV3 que els faciliti cada dia i, atenció al detall, abans de les dotze del migdia —l'hora de l'Àngelus!— un informe amb el minutatge exacte que els Telenotícies i els vídeos que han destinat a cadascun del partits que es presenten a les eleccions al Parlament de Catalunya del 14F. La cosa ve arran que el PDCat —les restes de l'extinta Convergència Democràtica de Catalunya— s'ha queixat perquè JuntsxCat, el paraigua on eren tots abans de l'1 d'Octubre —el cupaire Lluís Llach inclòs—, va tenir 8 minuts i mig d'informació i ells, el PDCat, només... 7 minuts i mig. És a dir, a més de condicionar als mitjans públics catalans una informació lliure, que a vegades es cobreix vergonyosament amb vídeos dels propis partits, s'hi afegeix ara el control de cronometrar minut per minut i segon per segon el temps que es dedica a cadascun dels partits candidats. Si això passa a l'hora del minutatge informatiu, ¿ens imaginem què pot passar a l'hora del recompte d'un col·legi electoral o d'una mesa que el 14F no s'acabi de constituir i hagi d'ajornar 48 hores les votacions? I encara més: ¿si per un minut, els que fins fa poc anaven plegats, ara s'esgarrapen les carns, per un escó o per una presidència del govern català... què s'esgarraparan? A la Junta Electoral espanyola, que saliveja per poder posar les mans durant quinze dies de campanya en els cobejats mitjans públics catalans que alguns altres voldrien morts i enterrats, només li queda, com faria un jutge de pista de tartà, posar-se darrere les càmeres de TV3 i darrere els micròfons de Catalunya Ràdio i cronometrar al segon la sortida, el recorregut i l'esprint de cada telenotícies i de cada informatiu. I a aquell que no tregui bé el peu del tac i que es retardi una mil·lèsima de segon en l'arrencada després del tret del jutge de sortida... anul·lar-lo de la cursa com diu el reglament des dels temps del baró de Coubertin. Potser, a falta de vots i de minuts, només així aconseguirien que les eleccions les guanyessin els seus.