ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[«L'estat de dret o el dret de l'estat»]

Segons les últimes dades del departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, aquest inici de 2021 hi ha a les presons catalanes 1.607 interns en règim de 3r grau. D'entre aquests 1.607 interns, 9 són els presos polítics catalans que, recentment, han pogut exercir el seu dret a participar en la campanya electoral del 14F. Precisament, un llunyà 16 de febrer, el del 1936, el govern de la segona república espanyola decretava l'amnistia per a aquells altres presos polítics catalans condemnats pels Fets d'Octubre del 1934, amb el president Lluís Companys al capdavant. Va ser la primera resolució després que el Front Popular guanyés les eleccions. A Catalunya, el 14F del 2021, ha guanyat també un altre front, el que s'autonomena d'esquerres, una definició més que tocada que sense matisos no s'entén. Però aquest front, contràriament del poder que va tenir el Popular del 1936, no té cap possibilitat de decretar cap amnistia. Aquesta és la diferència entre el que anomenen estat de dret i el dret d'un estat. La ressaca de les eleccions catalanes del 14F, quan tothom encara està fent càbales sobre qui, com i quan es podrà formar el govern català, ha portat de matinada dos fets força significatius pel que fa a la comparació entre l'estat de dret i el dret d'un estat: un, la detenció del raper Pablo Hasél, per ordre de l'Audiència Nacional espanyola, atrinxerat amb un grup de suport al rectorat de la Universitat de Lleida, i l'altre, el recurs de la fiscalia espanyola contra el 3r grau del qual gaudeixen els presos polítics catalans. La fiscalia espanyola, que ja se sap de qui depèn, argumenta sobretot, perquè no té altres arguments, que els 7 presos i les 2 preses arran dels fets de l'1-O, han de passar per un procés de «rehabilitació» i de «reeducació». Amb la rialleta sota el nas, la fiscalia pretén que les ideologies tinguin el mateix tractament que els delictes de caire econòmic, que en són per ara més de 2.000 a tot l'Estat espanyol, per als quals, el ministeri de l'Interior ha inventat també un pla de «rehabilitació» i «reeducació» perquè aprenguin a controlar la temptació davant dels maletins farcits de feixos de bitllets. Per als presos polítics catalans, la fiscalia espanyola voldria que aprenguessin com bons minyons que només es pot tenir la Lluna mitjançant els mecanismes legals que, ves per on, no permeten que aconsegueixis la Lluna. A més, la fiscalia espanyola vol que els presos polítics catalans aprenguin d'una vegada per totes que un govern autonòmic no pot reformar l'estructura de l'Estat, però que, si ho fes, no ho podria fer sense les lleis establertes, tornem-hi, que precisament no permeten aquesta reforma ni amb el suport de dos milions de votants. Que a les alçades del segle XXI es pensi en mètodes venjatius i repressius dels segles XIX i XX que recorden el nefast període escampat arran de la seducció del nazisme demostra que, a través del dret de l'estat, es vol encartronar l'estat de dret. De lluny, se sent ressonar aquella cantarella de l'antiga escola en blanc i negre recitant de memòria la taula del dos... en espanyol, esclar.