ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[«Digues quina querella poses i et diré quina mena de carallot ets»]

En les últimes hores, han coincidit dos atemptats contra els mitjans de comunicació provinents de dos bàndols oposats. Per una part, la trencadissa de vidres de l'edifici d'El Periódico, al carrer Consell de Cent de Barcelona, un edifici, per cert que el mitjà deixarà d'aquí a tres mesos, i per una altra, la querella que el partit nacionalespanyolista de VOX ha presentat contra l'humorista Jair Domínguez i, de rebot, contra el director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo i la mateixa cadena, per un comentari fet en la seva secció d'«El Matí de Catalunya Ràdio», arran de dos dels resultats electorals anecdòtics del 14F, els de les poblacions de Vilamalla, a l'Alt Empordà, i La Pobla de Mafumet, al Tarragonès, amb majoria de VOX. És un pas més en la intolerància que s'ha instal·lat en la societat actual, sobretot en la joventut actual, alterada, enfadada, preocupada i angoixada per la incertesa de futur que l'aclapara. Que amb les protestes a flor de pell per defensar la llibertat d'expressió, amb les conseqüències de destrosses materials i, les més lamentables, la de la pèrdua d'un ull —i ja en van tres— d'una jove manifestant de 19 anys, es trepitgi precisament la mateixa llibertat d'expressió és una mostra del desconcert col·lectiu que va en augment. Tan greu és que els ultres de VOX atemptin contra un professional de l'humor com que quatre energúmens encaputxats, piolet en mà, atemptin contra un mitjà de comunicació, sigui quina sigui la seva línia editorial sota el crit de «premsa espanyola, manipuladora». Quan la ràbia es decanta cap al missatger, vol dir que no se sap ben bé qui és el destinatari de la mateixa protesta. Quan VOX diu que vol silenciar Catalunya Ràdio o TV3 treu el seu piolet de censura de la mateixa manera que ho fan els energúmens encaputxats del piolet quan esmicolen els vidres d'El Periódico. Als uns i als altres, els aniria bé recordar que sempre s'ha dit allò de «tal faràs, tal trobaràs». O el que és el mateix: digues quina querella poses i et diré quina mena de carallot ets.