ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[«L'Institut del Teatre aixeca el teló... i l'estora!»]

Després de la llarga història, des de la creació de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic de l'any 1913, i la profitosa trajectòria artística de l'Institut del Teatre, ha sortit a la llum un reportatge d'investigació i de denúncia del diari ARA sobre presumptes abusos sexuals de cert professorat amb l'alumnat. En ple cap de setmana d'aldarulls i vandalisme de carrer al voltant de les manifestacions a favor de la llibertat d'expressió, la notícia ha remogut els fonaments de l'Institut del Teatre, una institució que depèn administrativament de la Diputació de Barcelona, actualment governada per un pacte forçat entre el partit nacionalista espanyol del PSC-PSOE i el partit JuntsxCatalunya. No cal dir que immediatament, l'oposició de la Diputació de Barcelona que es considera tan ofesa com legítima per governar, Esquerra Republicana de Catalunya, ha exigit amb urgència una reunió de la Junta de Govern de l'Institut. S'endevina que hi ha ànims de fons perquè rodin caps. La direcció de l'Institut del Teatre, que des de fa cinc anys està en mans de Magda Puyo, ha reaccionat amb rapidesa i ha recordat que, des de fa tres anys, l'Institut del Teatre té aprovat un protocol sobre la qüestió, a la vegada que ha confirmat que no hi havia cap denúncia oficial, reivindicant l'honestedat de la majoria del professorat, i posant també el focus, com el reportatge del diari ARA, en un dels professors, el reconegut director escènic Joan Ollé, amb una afirmació contundent de Magda Puyo: «Joan Ollé sap que això és greu i portarà conseqüències». Les conseqüències personals són evidents. L'alumnat ha reaccionat amb assemblees eixamplant el cas, la comissió del protocol de gènere s'ha reunit d'urgència i el veredicte salta a la vista. Institucional o no, la pena dita del «telenotícies» ja s'ha executat. D'altra banda, han aparegut aquelles veus saberudes i tan típiques en aquests casos: «Era un fet conegut de tothom». Al reportatge periodístic s'ha succeït la pluja, per no dir tempesta, de la xarxa. Testimonis de tota mena, noms a mig dir, insinuacions, silencis còmplices i potser fins i tot alguna venjança acumulada després d'anys. De tot hi ha a la xarxa del senyor. El diari ARA ha continuat amb la segona part: alguns testimonis d'abusos que donen el seu nom, però no el de l'abusador. Un d'ells, actualment un escenògraf reconegut, parla de la seva relació gai de joventut amb un altre escenògraf i pintor i professor més gran que ell. Dóna pistes: era del Masnou i va morir el 2018. No costa gaire arribar a la memòria del reconegut escenògraf Iago Pericot. Però no es gosa aixecar l'estora tot i que ja s'ha aixecat el teló. Aquesta és la diferència d'actuació davant l'escàndol que ha commocionat el món del teatre. Sense noms i denúncies clares, s'estén una ombra de dubte sobre tot el sector. En el cas de l'Institut del Teatre no es pot caure en la mateixa trampa: aixecar només el teló sense aixecar també l'estora. I quan l'estora estigui aixecada, cal engegar l'aspiradora per xuclar-ne tota la polseguera acumulada durant anys que hi hagi a sota.