ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[«I que antic que és el Cafè Antic!»]

Hi ha cafès mítics arreu del món. Només cal passejar per París, per Viena o per Florència i, amb una mica d'imaginació, també per Barcelona. El que ja no és tan habitual que hi hagi cafès mítics en un dels pobles també més coneguts del Priorat, el de Porrera, on el seu Cafè Antic ha passat a l'antologia gràcies a una de les cançons de Lluís Llach del seu àlbum «Món Porrera». Hi ha cafès mítics que sembla que no hagin d'abaixar mai la persiana. Però de tant en tant i, per sorpresa, a tots els pot arribar el dia. I fa un temps, el Cafè Antic de Porrera i l'edifici annex de Lo Teatret que ja s'havia reconvertit en un restaurant, havia entrat en perill a causa que la propietat els havia posat a la venda. Per sort, l'Ajuntament de Porrera, amb el finançament del Pla d'Acció Municipal de la Diputació de Tarragona, ha estat àgil i ha actuat com ha d'actuar un ajuntament. Ha optat per comprar tant el Cafè Antic com Lo Teatret i preservar així un patrimoni, que si bé és local amb una forta càrrega social i sentimental, en aquest cas transcendeix la més estricta localitat gràcies, com deia, a una de les cançons de Lluís Llach. El Cafè Antic mira al riu Cortiella. Aquell rierol inofensiu que baixa del Siurana i que el 1994 es va enfurismar com un salvatge fins a arrasar tot el que va trobar al seu davant en una de les riuades històriques dels últims anys. Com ha passat ara amb l'enfonsament del celler Vall Llach, de les malvestats se'n treu la força per continuar endavant. Aquell 1994, les riuades van servir perquè personatges com Lluís Llach i els seus socis apostessin per reconvertir unes vinyes abandonades en l'or del Priorat. El Cafè Antic de Porrera és el símbol d'aquesta manera de fer de la gent endurida com els ceps i la terra que conreen. El Cafè Antic de Porrera llueix orgullós en una de les seves parets la lletra íntegra de la cançó. És inevitable que, en entrar-hi i llegir-ne els versos, no vingui al pensament la tonada de la cançó. Avui, amb més raó que mai.