ANDREU SOTORRA - CATALAN WRITER AND JOURNALIST

EL CAFETÓ

cafeto

[«Els gira-sols de Van Gogh... o els girallibres de Van Gogh?»]

Un artista del Maresme, el pintor Jordi Prat i Pons ha construït un retrat gegant del pintor impressionista Vincent Van Gogh, atenció!, amb un trencaclosques de 2.400 llibres. ¿I d'on ha tret un lot tan elevat de paper imprès? ¿Ha desmuntat la seva biblioteca potser? ¿Ha anat als Encants per veure tot el llibre vell que trobava amuntegat per terra? ¿Ha fet una sucosa oferta a alguna editorial perquè li cedissin els llibres que haurien de convertir en pasta de paper? Doncs, no. Res d'això. El pintor va fer una crida popular que ni ell mateix, segurament, no creia que tingués èxit. Va explicar quina era la seva idea i va demanar que qui en tingués li fes arribar els llibres que volgués per poder anar creant el rostre gegant del pintor Vincent Van Gogh. La sorpresa va arribar quan el pintor va rebre més de 8.500 llibres de segona mà. ¿Pot estranyar a algú aquesta operació de rescat de paper? No. En els temps que corren, aquells lectors que al llarg dels anys han acumulat biblioteques a casa, quan arriba el moment que no n'hi caben més i se'n volen desfer d'alguns no saben com ho han de fer. Les biblioteques no admeten donacions, a no ser que siguin de fons d'un valor de conservació determinat. Els llibreters de vell tenen els magatzems sobreeixits de llibre de paper. Els Encants ja no tenen més mantes on atapeir lots de llibres rescatats d'habitatges en procés de buidatge perquè els seus propietaris han mort sense hereus o perquè els hereus no en volen saber res. Així, doncs, ¿què es pot fer amb aquells llibres que han acabat ocupant els habitatges? El Punt Verd, a causa de les mesures anticoronavirus, ha cancel·lat l'intercanvi de llibres. El bookcrossing ha passat a millor vida. Només queda el recurs dels contenidors blaus de paper, una opció tan dolorosa com el d'aquelles mares del segle XIX que de nit abandonaven els nadons en un portal d'un barri de tercer ordre o en el torn d'un convent d'acollida. Amb aquest panorama, no ha d'estranyar que l'artista del Maresme hagi acabat recollint més de 8.500 llibres. Els col·leccionistes de biblioteques personals han rebut la crida popular amb els braços oberts. Lluny de llençar els seus llibres estimats a la condemna de la pasta de paper, els han donat un ús lloable, una segona vida. Jordi Prat i Pons, el pintor del Maresme, ha completat el seu Van Gogh gegant amb llibres. N'ha necessitat 2.400, ni un més ni un menys. N'hi queden més de 6.000 per pensar en una altra obra. Ja s'hi ha posat. Serà la reproducció d'una escultura molt famosa. Però per ara no desvela de quina escultura es tracta. I un pensa que potser a l'Ajuntament de Barcelona li interessaria una escultura feta de llibres ni que fos per omplir el pedestal sense estàtua que fa un temps va deixar despullat després de destronar l'acusat de negrer i esclavista marquès de Comillas. Al cap i a la fi, Antonio López, el marquès de Comillas, va ser el mecenes de mossèn Cinto Verdaguer. Doncs, que ara, en el seu pedestal destronat, hi hagués una escultura de llibres, no desentonaria tant com és això. El marquès de Comillas, amb l'experiència que va tenir amb mossèn Cinto Verdaguer, ja sap quin pa s'hi dóna quan has de tractar amb el gremi lletraferit del llibre de paper.