andreu sotorra




EL CAFETÓ


cafeto


[«Per un pugno di dollari!»]


Escolteu el podcast

Quan tothom veu restringida la seva mobilitat a causa del coronavirus més enllà del territori que li pertoca, el govern nacionalista espanyol es despenja a última hora amb una punyalada a l'esquena i anuncia que tots els espanyols que vulguin poden anar al Principat d'Andorra. Aquesta butlla d'última hora ignora alegrement la normativa que havia dictat el govern català i que mantenia les restriccions entre Catalunya i Andorra, de la mateixa manera que es mantenen les restriccions per als nadius entre Catalunya i l'Aragó, Catalunya i les Illes o Catalunya i el País Valencià. Però les anomenades vacances de Setmana Santa o de Pasqua, malgrat els rebrots del virus a l'alça, tot ho poden. Fins a l'extrem que, quan els sacrificats sanitaris catalans confiaven que es podrien agafar uns dies de respir sense xeringues entre els dits, es troben que, també des del mateix govern nacionalista espanyol, se'ls dóna l'ordre sisplau per força de vacunar a tot drap ni que sigui en dissabte de Glòria, diumenge de Pasqua o dilluns de la Mona. Les xarxes busquen, vius i cuejants, uns 40.000 voluntaris per vacunar-se en ple pont de Divendres Sant a Dilluns de Pasqua. L'obertura d'Andorra decretada pel govern nacionalista espanyol és un lleig que el govern andorrà ha fet al govern català. Els comuns andorrans, aquells senyors amb el barret en punxa, estaven delerosos de fer caixa i els catalans els posaven pals a les rodes. ¿Que no volen obrir fronteres, aquests catalans? —es van dir els andorrans—. Doncs, ara sabran qui té les claus del pany. Que vingui el rei, l'espanyol, esclar. I el rei, el borbó Felip VI, va anar a Andorra molts pocs dies abans de Setmana Santa, es va passejar pels carrers de la Vella acompanyat dels comuns de la Vall i se'n va tornar a Palau. El cas és que, poques hores després de la visita del rei borbó a Andorra, el govern nacionalista espanyol, amb nocturnitat i per l'esquena, va decretar l'obertura de la frontera amb Andorra amb l'afegit que aquells espanyols que justifiquessin que volien anar a Andorra, ni que fos per comprar tabac, podien travessar territoris comunitaris que no fossin els seus, fins a arribar a creuar el perillós territori comanxe de Catalunya que, ves per on, és l'únic que té frontera física amb Espanya. Que els espanyols puguin travessar les planures comanxes plenes de catalans amb les galtes pintades amb senyals de guerra i missatges de fum sense perill que els tallin la cabellera per entrar a Andorra diu molt del que vol dir al segle XXI ser espanyol: passar xiulant i enrient-se'n de les lleis que decreta el govern català ni que les pengi en una pancarta. I tot plegat «per un pugno di dollari»!

[02-04-2021]



| El cafetó | Índex Llengüets | Bon cop de Mac! | En fila índia | Índex Publicacions | Home Page |